La Crisi de la Restauració i l'Oposició al Franquisme

La Crisi de la Restauració i el Franquisme

Causes de la Crisi de la Restauració

• Crisi i degeneració del sistema polític de la Restauració.
• Descontentament de l'exèrcit per la Guerra del Marroc.
• Agudització dels conflictes socials.
• Auge i radicalització dels nacionalismes perifèrics (català).
• Triomf del feixisme a Itàlia (la Marxa sobre Roma el 1922 va portar a Mussolini al poder).

Partits Polítics de la República

Esquerra

• Acció Republicana
• PSOE
• Partido Radical-Socialista
• Partido Comunista
• UGT
• CNT
• FAI
• Més endavant es crea el POUM
• Esquerra Republicana de Catalunya

Dreta

• CEDA
• Partido Agrario
• Renovación Española
• Comunión Tradicionalista

El 1933 sorgeix Falange Española que es fusiona amb les JONS, la Lliga Catalana i el Partit Nacionalista Basc.

Etapes del Franquisme

1. 1a Etapa (1939-1950): Autarquia, caracteritzada per la depressió, l'escassetat de béns i la interrupció dràstica del procés de modernització i creixement iniciat pel Govern de la República.
2. 2a Etapa (1950-1960): Alliberament i obertura a l'exterior que genera un enlairament econòmic que gaudeix Europa a causa de les polítiques keynesianes.
3. 3a Etapa (1960-1974): L'economia es veu afavorida pel desenvolupament econòmic internacional, gràcies a la mà d'obra barata i les divises que proporcionen més turistes i emigrants.

Oposició al Franquisme

Moviment Obrer

La intensitat de vagues i les reivindicacions obreres van anar augmentant entre 1960 i 1975. El 1964 neixen les Comissions Obreres (CC.OO.) a Barcelona; sindicat independent i democràtic que impulsava la lluita laboral (augment de salaris, millora de les condicions de treball) i política (llibertat sindical, drets civils). Importants lluites reivindicatives obreres van marcar els darrers anys de la dictadura.

Moviment Estudiantil

El 1966, en un acte celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià, va néixer el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, que va acabar amb l'hegemonia del sindicat franquista i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil. El front universitari aniria creixent. El moviment antifranquista des de l'ensenyament va esdevenir un element d'oposició interclassista.

Organitzacions Veïnals

Els canvis socioeconòmics i la conflictivitat social de la Catalunya dels anys 60 i 70, impulsades per una minoria que reclamava millors condicions de vida i la resolució de les mancances estructurals d'uns barris oblidats per l'administració, aviat derivarien en un moviment veïnal multiforme i força extens. Reivindicació de coses que realment eren compartides per la majoria de la població i que legitimaven la seva feina davant del conjunt del veïnat i enfront de l'opinió pública.

Moviment Feminista

Reivindicació dels drets de les dones a l'hora d'assolir la llibertat personal i el mateix estatus professional i social del qual gaudien els homes.

Altra Església

Part de la jerarquia catòlica va començar a distanciar-se del règim i van anar estenent-se les actituds antifranquistes entre els nous capellans, uns vicaris joves d'origen urbà.

Posicionament Internacional

Ajuda a les tropes per la República. Com a fruit d'un moviment de solidaritat antifeixista, més de 60.000 brigadistes van participar en la defensa de Madrid i diferents camps de batalla. Van ser essencials les organitzacions comunistes internacionals (Komintern). Hi havia voluntaris d'Europa i Amèrica que eren progressistes o d'esquerres (demòcrates, socialistes, anarquistes i comunistes).