Crisi de la Restauració a Espanya: Causes, Conseqüències i Oposició

Crisi de la Restauració

La crisi de la Restauració es caracteritza pel frau electoral persistent (caciquisme) i l'aparició de nous partits amb menys força, mentre que els conservadors i liberals continuen dominant.

Partit Conservador (Antoni Maura)

Antoni Maura, interessat en una època especial, el despotisme il·lustrat, tenia com a objectiu una reforma del sistema "reforma des de dalt". Les seves reformes incloïen:

• Llei electoral nova: eliminar el caciquisme i el frau electoral.
• Econòmica: llei de colonització, que incitava a la gent a viure en terres noves.
• Legislació social i política: favorable a les classes mitjanes i baixes.

Revolta i Torn al Liberal (Jose Canalejas)

El torn al liberal amb Jose Canalejas va implicar:

• Separar l'església de l'estat.
• Llei del candau (no més capellans no productius).
• Suprimir l'impost de consum i implementar un impost progressiu (castiga als rics).
• Reforma de les lleves més centralitzada (evitar el frau).
• Mancomunitat (mini autonomia per a Catalunya).
• Obligar a fer la mili per evitar pagar i evadir.

Canalejas va ser assassinat per un anarquista.

Forces d'Oposició

Lerrouxisme

Defensor dels drets obrers, va utilitzar noves tècniques com berenars, jocs i discursos. Va crear el seu propi partit, però va acabar donant suport a Franco.

Carlisme (Jaume Borbó)

Van fundar un grup paramilitar com a força de xoc. Altres van formar part del partit catòlic tradicionalista.

Forces Obreres: Socialistes i Anarquistes

Augment del proletariat, militants obrers i demandes socials, i increment d'organitzacions obreres (PSOE, UGT, CNT).

Socialistes (PSOE)

Poca força i pocs afiliats (Pablo Iglesias). UGT igual que abans (Largo Caballero).

Anarquistes

Van contribuir a les vagues (reducció de jornada, augment de salari). Creació de la CNT, un sindicat revolucionari amb l'objectiu de destruir el govern, independència dels obrers, no volen res de l'estat, no involucrar-se en la política, tots els treballadors en el mateix sindicat, enderrocar el capitalisme, expropiar els burgesos i repartir el treball.

Catalanisme i Republicanisme

Lliga Regionalista

Reformar la Restauració (participació en el govern), lluitar contra el caciquisme i el frau electoral, autonomia política/administrativa per a Catalunya. Es va dividir amb la crisi en dos grups.

Solidaritat Catalana

Intent d'unir grups catalans (polítics). Els fets del Cucut i les lleis de jurisdiccions van provocar una crisi per massa diferències ideològiques. Bona per unir, dolenta per les diferències ideològiques.

Setmana Tràgica

Causes

• Oposició/rebuig cap a l'exèrcit.
• Odi profund a l'Església.
• Guerra del Marroc: volia repartir França/Alemanya. Després de discussions, part per a França i part per a Espanya (neutral).
• Derrota militar: creen un nou exèrcit de reservistes catalans (provoca la Setmana Tràgica).

El 25 de juliol de 1909 envien soldats a Melilla (la família intenta evitar l'embarcament). Es convoca una vaga general (Lerroux va a Madrid per evitar acusacions). Sense autoritat, deriva en odi popular dirigit a l'Església.

Repressió

Les tropes valencianes entren a Barcelona i sufoquen la revolta. Repressió dura amb morts i presoners (afusellat Ferrer i Guàrdia).

Reaccions

Moviments contra Maura. Dimissió del president per afusellament sense consentiment. El Partit Radical desacreditat a Catalunya però amb molta força a Espanya. Trencament de Solidaritat Catalana. Augment del sindicalisme revolucionari/moviments catalanistes d'esquerres.

Mancomunitat (Canalejas)

Per resoldre el problema català, uneix les 4 diputacions de Catalunya. Unir les diputacions per invertir diners on volen. Primo de Rivera destitueix l'últim president destruint la Mancomunitat.

Crisi de 1917

Espanya neutral a la Primera Guerra Mundial. Augmenta l'economia (siderúrgia basca, cereal castellà, tèxtil català), però provoca inflació (les classes populars protesten). A part, l'èxit de la revolució russa serveix d'exemple. El nacionalisme dels "15 punts" de Wilson fa aparèixer estats nous (Polònia, Finlàndia) i enforteix els moviments nacionalistes basc i català.

Crisi Militar

Molts oficials i pocs soldats. Per obtenir ingressos i més categoria. L'època pitjor d'inflació provoca descontentament per anar a la guerra i obtenir rang. Demandes per eliminar l'ascens per anar a la guerra. Es creen juntes de defensa per reivindicacions.

Crisi Política

Dato tanca les Corts per problemes militars. Es crea a Barcelona l'Assemblea Parlamentària de la Lliga Regionalista en contra. Únics suports antimonàrquics.

Crisi Social

La inflació provoca protestes obreres. CNT i UGT convoquen una vaga general revolucionària amb incidència desigual. Provoca la declaració de la llei marcial i una dura repressió per l'exèrcit. La crisi econòmica no afecta a tothom, millora econòmica, augment d'exportacions i importacions, però les classes baixes no es beneficien.

Pistolerisme

Una forta crisi a Espanya va crear conflictivitat laboral entre sindicats i patronal, aprofitada per les autoritats militars per prendre el control i exercir una forta repressió. Alguns grups anarquistes van practicar activisme violent, atemptant contra autoritats, els patrons i les forces de l'ordre. Els empresaris van crear una federació patronal per detenir la força dels sindicats obrers. També van contractar pistolers a sou per assassinar dirigents obrers i frenar les reivindicacions. El general Martínez va protagonitzar una política de protecció als pistolers patronals; va exercir una dura repressió contra els sindicalistes i va posar en pràctica la llei de fugues, on la policia podia disparar contra detinguts en intent de fuga. Això va ser provocat per la vaga de la Canadenca.

Dictadura de Primo de Rivera

Directori Militar

• Anul·la la constitució de 1876.
• Censura i prohibició de partits i sindicats.
• Poder als militars.
• Supressió de llibertats individuals.
• Repressió policial (acaba amb el pistolerisme).
• Abolició de la Mancomunitat.
• Problema del Marroc (ofensiva i derrota a Abd el-Krim).

Directori Civil

• Crea el partit Unió Patriòtica.
• Política econòmica (feixistes).
• Construeixen obres públiques (per sortir de la crisi).
• Creació de monopolis.
• No hi ha diners per als camps.
• Política social: supressió de sindicats anarquistes/radicals, descans dominical/assegurança de malaltia (per mantenir contents els obrers).

Oposició

• Intel·lectuals.
• Socialisme neutral.
• Anarquisme amb oposició forta.
• Catalanisme amb lluita armada.
• Republicans creen l'Aliança Republicana.

El 1930, augmenta l'oposició cap a la dictadura. Crisi econòmica, menys confiança dels oficials de l'exèrcit. Dimissió de Primo. Dámaso (dictablanda). Aznar convoca eleccions i arriba la II República.

Constitució de 1931

• Sufragi universal (vot femení).
• Corts unicamerals (Congrés dels Diputats). El president és escollit per la cambra, nomena i destitueix el cap de govern, dissol i convoca les Corts.
• Llibertats individuals (dret d'associació, reunió, expressió, religió). Separació estat-església.

Problemes

• Estat laic.
• Vot de la dona.
• Estat unitari.

Bienni Progressista: Reformes

Religioses

• Eliminació del pressupost del culte.
• Matrimoni civil i divorci.
• Llei de congregacions (límits a les possessions i béns per part de les comunitats religioses).
• Secularització de l'ensenyament (per limitar el predomini de l'ensenyament religiós).

Militars

• Solució al problema macrocefàlic (molts oficials).
• Creació de les Guàrdies d'Assalt (fidel a la República).
• Jurament de fidelitat a la República.
• Retirada d'oficials amb sou íntegre (en cas de no ser fidel a la República).
• Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.
• Supressió de les capitanies generals.

Agrària

• Eliminar el latifundisme.
• Crear una classe de petits propietaris.
• Jornada de 8h amb salari mínim.
• Obligació dels propietaris a conrear les terres aptes.
• Creació de l'IRA (pressupost anual per a la indemnització de propietaris expropiats).

Culturals

• Educació liberal i laica.
• Educació per a tothom.
• Acabar amb l'hegemonia religiosa.

Estat Centralista

• Catalunya (alternativa a l'estat català). Estatut de Núria i Estatut del 32 (no s'accepta l'Estatut del 32, oposició ferma de la dreta espanyola).
• País Basc (autonomia per a Basc i Navarra). Intent de redactar un projecte entre carlins i PNB (massa confessional per a l'esquerra). Fins a la guerra no hi ha Estatut.
• Galícia (considerar Galícia com a nacionalitat històrica). Intent de redactar un Estatut, però hi ha escassa consciència nacionalista gallega (no s'aplica per la guerra civil).