La crisi de la Restauració a Espanya

Augment de la població espanyola

Augmenta la població a les ciutats a causa del sector industrial. A Barcelona, per exemple, es tiren les muralles a terra amb l'objectiu de poder acollir el gran nombre d'habitants que es traslladen a la ciutat.

La tuberculosi era una malaltia que afectava a la població a causa de les pèssimes condicions higièniques de les ciutats, que no estaven preparades per aprovisionar a tots els habitants. La tisi cotonera era la tuberculosi que es transmetia a partir dels teixits.

Destaquen les ciutats de Madrid (Administració), Barcelona, Bilbao i Sant Sebastià (Indústria metal·lúrgica i tèxtil) i el País Basc, que van aprovar plans d'eixample.

Fluxos migratoris

Existeixen dos tipus de fluxos migratoris:

• Els interiors: Normalment de les zones d'interior cap al litoral (exceptuant la capital).
• Els exteriors/ultramar:
  • Andalusos i murcians emigraven a l'Algèria francesa, Argentina, Brasil, Uruguai...
  • Els catalans emigraven a territoris espanyols d'ultramar (Cuba, Filipines, Puerto Rico) amb l'objectiu de servir com a mà d'obra barata en plantacions o eren fills de la burgesia catalana que volien ampliar negocis.

Agricultura i el món rural: Desamortitzacions: canvis en el règim de propietat de la terra

• Desamortització: Treure o comprar terres que no es treballen (que no són aprofitades) als nobles.
• Destaquen dos grans desamortitzacions: la de Mendizábal i la de Madoz.
• Els grans perjudicats són els camperols que no poden demostrar amb títols de propietat que les terres eren seves. A més, segueix beneficiant als burgesos, ja que el poble no té recursos per comprar les terres en subhastes.
• Les desamortitzacions, en principi, eren a favor del poble per arreglar el dèficit de l'Estat, encara que no es soluciona el problema amb Hisenda.

Especialització de la producció

A Espanya els conreus es reparteixen segons unes determinades zones:

• Nord: Blat de moro i patata.
• Interior: Cereals.
• Mediterrani: Blat, vinya i productes d'hort.
• Sud: Olivera.

Vocabulari:

Terra segons extensió:

• Minifundi: Petita extensió de terreny on hi ha un empresari que treballa amb la seva família.
• Latifundi: Gran extensió de terra on hi ha un propietari (latifundista) que té treballadors.

Terra segons producció:

• Monocultiu: Es conrea bàsicament un sol producte.
• Policultiu: Es conrea més d'un producte.

Crisi agrària de finals de segle

• (1880-1910) Afecta a la producció de cereals.
• Els productes de països no europeus es venen a un preu molt més econòmic.

Crisi fil·loxera i conflicte rabassaire

• A França la plaga fil·loxera (1880) afecta a la vinya francesa, beneficiant, en un primer moment, a la producció catalana.
• A 1890 la plaga entra a Catalunya, destruint la major part dels ceps catalans i d'arreu d'Espanya.
• El paràsit afecta als contractes de rabassaire, que es signaven entre un camperol i un propietari que arrendava una part de la seva terra perquè fos explotada per un camperol amb la condició que havia de tenir ¾ parts dels ceps vius.
• Els camperols no volen tornar les terres perquè es declaren no culpables d'aquesta plaga, per tant, es fan uns nous tipus de contracte.
• La solució a aquesta crisi és portar ceps americans que són molt més resistents a la fil·loxera.
• Emigració a les ciutats dels rabassaires que es queden sense terres.

Procés d'industrialització

• Excepte Catalunya i el País Basc, Espanya mostrava cert endarreriment econòmic respecte els països desenvolupats a Europa.
• Es deia que Catalunya era el motor d'Espanya.

Indústria tèxtil

Entre el 1832 i el 1833 s'instal·len al carrer Tallers de Barcelona la fàbrica tèxtil Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. Així, Catalunya iniciava un procés de transformació econòmica i tecnològica, sent la primera regió industrial a Espanya.

Entre 1844 i 1850 s'instal·len les dues principals indústries tèxtils cotoneres a Sants: El Vapor Vell (de Güell, Ramis i Cia) i el Vapor Nou (Societat anònima L'Espanya Industrial).

A Catalunya també destaca el sector metal·lúrgic de La Maquinista i la línia de ferrocarril inaugurada al 1848 (Barcelona - Mataró) durant el regnat d'Isabel II.

Dins d'aquesta indústria destaca la cotonera (filar i teixir) i la llana.

Colònies industrials

• Situades vora dels rius per aprofitar l'energia hidràulica, i no el carbó.
• A Catalunya es creen moltes colònies industrials prop del riu Llobregat (Colònia Güell, la Colònia Gomis...).
• Els obrers estan a les ordres d'un amo, encara que estaven més protegits laboralment que a les ciutats.
• L'amo té el poder econòmic de la colònia, ja que al pagar (per setmanades) sabia que tornaria a recuperar aquestes quantitats de diners en els establiments de la seva propietat a la colònia: es parla d'un feudalisme industrial.
• A les colònies hi havia la fàbrica, l'església, la taverna, l'escola, el dispensari mèdic, la botiga de queviures...

Vapor

• Situades a les ciutats.
• El vapor es va convertir en la font d'energia del procés industrialitzador.
• El carbó català i espanyol era de mala qualitat, per tant, s'havia d'importar.

Indústria metal·lúrgica i siderúrgica

• Aquestes dues indústries neixen per la necessitat a la indústria tèxtil de maquinària.
• Barcelona es va desenvolupar una maquinària moderna que satisfeia les demandes més immediates de la indústria tèxtil i ferroviària.
• Destaquen les foneries de La Maquinista Terrestre i Marítima o la Fàbrica de la Bonaplata.
• A Astúries es va desenvolupar una indústria minerometal·lúrgica força important gràcies a capitals estrangers.
• La indústria siderúrgica basca no es modernitza fins a la dècada dels setanta.
• Els primers alts forns es van instal·lar a l'esquerra de la ria de Bilbao.

Mineria

• Espanya va ser un dels principals exportadors internacionals de minerals durant el segle XIX.
• A la Península hi havia plom, zinc, coure, ferro i mercuri.

Comerç

• Espanya va ser un país exportador de primeres matèries, de productes de camp.
• Importador de productes manufacturats, fonts d'energia (com el carbó) i primeres matèries.
• El dèficit que hi havia s'equilibrava gràcies als beneficis colonials i al capital estranger.
• Comerç d'esclaus: Els catalans, majoritàriament, utilitzaven un gran nombre d'esclaus com a mà d'obra al territori americà en el sector de l'aiguardent i dels sucre, obtenint un gran benefici econòmic.

Infraestructures i comunicacions

• Les infraestructures, que eren pobres, van ser millorades per l'estat liberal: millora de carreteres i impuls de la construcció d'una xarxa ferroviària.
• 1848: Línia de ferrocarril Barcelona - Mataró, la primera a Catalunya i Península.
• 1855: S'aprova la Llei general de ferrocarril, es construeixen 10.800 km de línies adoptant una estructura radial, encara que amb una amplada diferent a l'europea (1,68 m i no 1,435 m), aïllant-se així del continent.
• Es modernitza també el servei de correus i s'innova el telègraf.

El desastre del 98

• El desastre de 1898 comença al 1895 veient com Espanya era incapaç de mantenir un imperi colonial.
• Es perden les illes de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, com a conseqüència de la pèrdua de la guerra hispano-nord-americana. La pèrdua colonial es ratificada al Tractat de París.

La guerra de Cuba

• Els independentistes cubans aixequen armes contra els espanyols amb la proclama coneguda com "Grito de Baire", aconseguint controlar la part est de l'illa.
• Martínez Campos, que volia incorporar una política conciliadora, va fracassar i és substituït pel general Weyler, que va actuar molt durament.
• Weyler va provocar una intensa i interessada reacció de la premsa dels Estats Units, mentre que a Espanya pocs intel·lectuals i polítics van alçar la veu contra la guerra (Unamuno, Pi i Margall o Joaquín Costa).
• 1896: La insurrecció independentista s'estén per Filipines.

Intervenció dels Estats Units

• 1897: Sagasta, com a primer ministre, destitueix al General Weyler.
• El president nord-americà, William McKinley, tenint ja un control econòmic de l'illa, envia un vaixell cuirassat al port de l'Havana, el Maine.
• L'explosió del vaixell, encara que no se'n saben les causes, va provocar una campanya americana contra Espanya, que només tenia dues opcions: entrar en guerra amb els Estats Units o cedir l'illa.
• Les tropes espanyoles es van haver de rendir després de les derrotes navals a Cavite (Filipines) i a Santiago de Cuba, ja que les tropes terrestres estaven desprotegides.

Conseqüències del Desastre del 98

• Mortalitat alta i contagi de malalties tropicals.
• Període d'expansió econòmica gràcies a la repatriació de capitals, malgrat que Hisenda tenia dèficit.
• El sistema polític de la Restauració va sobreviure a la Guerra, però els partits dinàstics comencen a tenir menys força.
• La pèrdua de les colònies suposa un cop moral al patriotisme espanyol (Generació del 98).
• Es vol acabar amb l'analfabetisme i es vol incorporar un mínim de benestar.
• Els militars canvien d'actitud i prenen postures més autoritàries.
• El Regeneracionisme vol modernitzar Espanya i acabar amb la corrupció.