Crisi de la Restauració a Espanya (1902-1931): Causes i Conseqüències

Crisi de la Restauració (1902-1931)

-Crisi política→ Cánovas tenia com a prioritat l’estabilitat política, ja que es venia d’un període molt inestable amb moltes guerres civils, revoltes i pronunciaments. Això ho havia aconseguit durant 25 anys. Aquesta estabilitat es començarà a desfer per diferents motius:

Desintegració dels partits dinàstics (hi haurà problemes de lideratge). En el cas del partit conservador encara és senzill, la persona que anava a substituir Cánovas era Antonio Maura, però pel fet de ser mallorquí i parlar català, i que havia tingut molt mala relació amb el rei Alfons XIII, aquest farà tot el possible perquè no sigui el líder. Es formarà un lideratge alternatiu. Dato serà l’altre president del govern d’aquests anys (mauristes vs. els idonis).

En el partit liberal liderat per Sagasta, la persona que tenia més números per substituir-lo era Canalejas, però mor en un atemptat i hi ha una lluita constant dins del partit. El rei va haver d'intervenir. Altres presidents que hi va haver van ser Segismundo García Prieto i alguns més.

El caciquisme es manté. Molta gent deixa de ser analfabeta, però els cacics continuen controlant la gent de les cases rurals.

• Augmenta l’intrusisme reial. Alfons XIII serà un rei cada vegada més impopular perquè vol sobrepassar les constitucions. Tot això no seria propi d’una monarquia parlamentària. L’any 1923 donarà suport a una dictadura.

Els partits opositors cada vegada aniran tenint més pes (republicans, nacionalismes, PSOE).

Lerrouxisme → A Catalunya apareix un moviment anticatalanista. El personatge que representa l'anticatalanisme és Alejandro Lerroux, que fundarà el PRR. És un partit amb un ultra lideratge. El lerrouxisme és, en primer lloc, l'anticatalanisme des de Catalunya mateix. Alejandro era un polític progressista i d’esquerres, és antiburgès i antimonàrquic.

-Crisi econòmica→ Situació de crisi permanent. La revolució industrial segueix sense arribar a algunes zones del país. No es troben els canvis econòmics que hauria de portar la revolució industrial. Només Catalunya o el País Basc estan industrialitzats com altres països europeus. A Astúries hi ha carbó i ferro, al voltant de la capital de València es dóna també una mica i a Madrid, que és una ciutat administrativa.

La 1a Guerra Mundial, que es produeix des del 1914 al 1918, representa un salt qualitatiu molt gran. La gent que va viure aquesta guerra l'anomenaven “La Gran Guerra”. Espanya serà un país neutral i aquesta neutralitat és sincera. Imperis centrals (Alemanya, Àustria) vs. els aliats (França, Regne Unit i Rússia). Les principals potències europees es disputen el lideratge a partir dels grans imperis colonials que tenen. Tot i no participar a la guerra, defensaven una mica més els conservadors (germanòfils).

Conseqüències econòmiques de la guerra:

• Catalunya va viure un molt bon moment, ja que es van començar les exportacions a països que estan en guerra o tercers que abans compraven als països que estaven en guerra i no els hi podien subministrar. La indústria tèxtil exportarà de tot (mantes, tendes de campanya). Això comporta un augment dels ingressos espectacular. Aquesta riquesa que es forma estarà molt mal repartida, les classes treballadores no van sortir-ne molt favorables, ja que seran anys de molta inflació que pujaran molt els preus.

• La fi de la guerra comporta el tancament de moltes empreses o naus industrials. Hi haurà una gran aturada mentre seguia pujant la inflació. Això afectarà molt la classe treballadora. Tots aquests problemes ens porten a la crisi social.

Crisis social→ A mesura que alguns territoris de l’estat es van industrialitzant, les organitzacions obreres són cada vegada més grans. A principis del s.XX es comencen a fer vagues molt importants com la vaga de la Canadenca.

Una part de l’anarquisme optava per ser violenta i això al segle XX serà encara més violent. A la Barcelona de finals dels 1910 i principis dels 1920 hi ha violència vinculada a la lluita social gairebé a diari. L’estat vol posar-hi fre amb el terrorisme, però en aquest cas l’estat reprimirà amb l'excusa de voler eliminar el terrorisme de l’anarquisme i l’obrerisme. Hi hauran moltes penes de mort.

El pistolerisme: Una part de la patronal acabarà defensant la violència per enfrontar-se a l’anarquisme, l'obrerisme i la CNT. Els amos de les fàbriques paguen els pistolers per assassinar dirigents fiscals o anarquistes. Aquests atacs dels pistolers afectaven sovint gent vinculada amb l’obrerisme que no tenia res a veure amb la violència anarquista.

• Salvador Seguí (el noi del sucre), es va arribar a convertir en el principal dirigent de la CNT, reivindicava el sector menys radical. Ajuda a aconseguir totes les millores com els tres 8 després de la vaga de la Canadenca. És assassinat l'any 1923, això és un dels detonants del cop d’estat de Primo de Rivera.

• Un altre personatge és Francesc Layret, que era un advocat laboralista, no era anarquista ni dirigent, però tenia idees molt progressistes, republicanes. Es va dedicar a defensar molts obrers als tribunals. Havia aconseguit victòries als tribunals, per això l’acaben assassinant.

Crisis colonial → Espanya el 1898 es queda sense colònies després d’una derrota humiliant. Això passa en el moment que els principals estats europeus estan en la màxima expansió colonial a Àfrica, Àsia i alguna a Amèrica. En aquest moment, el Regne Unit té l’imperi colonial més gran. El segon gran imperi és el de França, que té moltes colònies a l’Àfrica nord-occidental. Espanya volia tenir colònies i volia fer el que fos per aconseguir algunes colònies a l’Àfrica, la motivació per fer-ho és pel prestigi internacional i l’economia. Es farà amb un cert acord amb França creant un petit imperi colonial:

Espanya, un cop té el territori, ha d’enviar l'exèrcit i es trobarà amb una forta resistència local i es crearà la guerra del Marroc (1909-1926), una guerra que durarà 20 anys on tots aquests anys de dificultats econòmiques, de reclutament de soldats és molt complicada. És una guerra de guerrilles (kabilas rifenyes) que intenta dificultar el control de l’estat espanyol. El principal dirigent opositor és Abd el-Krim, que és el principal enemic. L'exèrcit espanyol cada vegada té més recursos i no se n’ensurten.

Desastre d’Annual al 1921→ L'exèrcit espanyol va planificar un desembarcament massiu amb molts vaixells i molts soldats. Es va trobar amb una emboscada i van morir de cop més de 10.000 soldats. El que havia de ser la gran acció per controlar definitivament el Rif va ser un desastre. L’impacte en l'opinió pública és que han sigut inútils. Aquesta derrota fa que les guerrilles es facin més fortes. Això tindrà unes conseqüències polítiques de sensació de crisi. Tot això es junta amb la situació que ja tenia Espanya i a partir de l’any 1921 és el final del règim. Van acusar Alfons XIII, el rei, del que havia passat.

El reclutament que envien a la guerra. En aquella època l'exèrcit enviava gent no preparada a la guerra i això és un dels motius que ha provocat revoltes o perquè estan enviant els fills, marits a la guerra. A l’època es podia col·laborar amb l’exèrcit espanyol de dues maneres: o pagant o anant a la guerra. Això portat a la pràctica acabaran anant només els pobres mentre que els rics pagaven per no anar o pagaven algú perquè anés al seu nom.

L’exemple principal de protesta on l’element més important és el tema del reclutament es produeix a Barcelona al 1909, que es coneix com la Setmana Tràgica: És una revolta clàssica. No tindrà uns objectius gaire clars ni un líder. El fet més característic va ser l’incendi d'edificis vinculats a les esglésies. Ataquen la constitució (Anticlericalisme). La revolta s’acaba quan l’exèrcit entra, es produeixen un centenar de morts i al final l’exèrcit acaba controlant l’estat. L’estat busca culpables, però no hi ha un sindicat ni una convocatòria, era la ràbia de la població davant dels reclutaments i es fa molt difícil trobar un líder. Acabaran acusant i condemnant a mort Francesc Ferrer i Guàrdia, que era un intel·lectual d'idees anarquistes, es va dedicar a la pedagogia i va crear l’escola moderna per ensenyar als nens, defensava canviar de forma radical l'ensenyament de l’època que potenciava la part pràctica i un ensenyament mixt. El maten a Montjuïc afusellat.

La guerra acaba el 1926 i comença la dictadura de Primo de Rivera i es posen tots els recursos que es poden per imposar-se a la guerra del Marroc. Ho fan en el desembarcament d’Alhucemas, on també van participar els francesos i veuen que la situació del protectorat espanyol s’està desmoronant i es pot estendre a zones de domini francès i volen acabar amb la guerra.

Catalanisme de Masses

La pèrdua de Cuba el 1898 va reforçar el catalanisme polític. El partit més important va ser la Lliga Regionalista de Catalunya, fundada el 1901. Era un partit conservador, burgès i de dretes, que defensava un ampli autogovern, però no la independència. Representava la burgesia industrial i les classes mitjanes, i va aprofitar l’alta abstenció dels anarquistes per consolidar-se electoralment.

La Lliga va tenir gran força a nivell municipal, governant molts ajuntaments, inclòs Barcelona, i també les diputacions catalanes. A nivell estatal, no tenia molts diputats, però sí una gran capacitat de negociació, arribant a formar governs amb el Partit Conservador i aconseguint ministeris econòmics.

Els seus líders principals van ser:

• Enric Prat de la Riba, ideòleg del catalanisme i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914), institució que va impulsar el desenvolupament de Catalunya.

• Francesc Cambó, líder de la Lliga a Madrid, conegut per les seves negociacions amb els governs espanyols, especialment amb Antonio Maura.

Altres partits catalanistes destacats van ser:

• Acció Catalana (Rovira i Virgili), escissió de la Lliga.

• Partit Republicà Català (Lluís Companys), de caràcter federalista i centrat en qüestions socials.

• Estat Català (Francesc Macià), partit independentista i més progressista.

El catalanisme de masses va marcar el futur polític de Catalunya, impulsant l’autogovern i diversificant les seves tendències internes.

El Cu-Cut! (1905) era una revista satírica que feia sàtira política. Formava part d’un diari de Catalunya “La Veu de Catalunya”. La seva línia editorial donava molt suport a la Lliga. El Cu-Cut! treu un acudit que es riu de l'exèrcit espanyol. L'exèrcit s'indigna per aquest acudit i porta que membres de l'exèrcit aquella nit assaltin la redacció del Cu-Cut! i la destrossin. Això genera rebuig per la societat catalana.

Llei de Jurisdiccions 1906 → És una llei que considera qualsevol ofensa a l'exèrcit, la corona o la bandera. Tenia un caràcter retroactiu. La gent que havia redactat el Cu-Cut! passen a ser culpables per greu ofensa al símbol de la pàtria.

La victòria de la coalició Solidaritat Catalana 1907→ La resposta del catalanisme. Hi ha eleccions legislatives espanyoles i la reacció del catalanisme serà la creació de la coalició electoral a la Solidaritat Catalana. L’objectiu principal és suprimir la Llei de Jurisdiccions. Va tenir el suport del 70% dels votants i 41 dels 44 diputats que es triaven a Catalunya. Això fa que el catalanisme faci un salt molt gran. No van aconseguir treure del tot la Llei de Jurisdiccions, però sí que la van rebaixar. No va tenir molta continuïtat la Solidaritat Catalana.

La creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914)

La Mancomunitat de Catalunya va ser la primera institució d’autogovern català i un precedent de la Generalitat contemporània. Tot i això, tenia competències molt limitades i no representava la gran aspiració del catalanisme.

A l’Estat espanyol, cada província tenia una Diputació Provincial, encarregada de gestionar recursos municipals. No es votaven directament, sinó que es formaven segons els regidors de cada partit als ajuntaments. Per primera vegada, es va permetre que les quatre diputacions catalanes s’unissin per gestionar projectes conjuntament, tot i que sense obtenir més competències ni recursos.

Presidents de la Mancomunitat

Enric Prat de la Riba (1914-1917): Va ser el primer president fins a la seva mort el 1917.

Josep Puig i Cadafalch (1917-1923): Arquitecte modernista, va impulsar molts projectes, però va haver d’exiliar-se amb la dictadura de Primo de Rivera.

Obra de govern

• Llengua i cultura: Tot i que el català no va ser oficial, es va aconseguir una major permissivitat en l’administració. Es va impulsar l’Institut d’Estudis Catalans, les biblioteques i la base del futur MNAC, amb gran participació de Puig i Cadafalch.

• Educació: Es van crear escoles tècniques i professionals, destacant l’Escola Industrial, per formar tècnics i potenciar la indústria catalana.

• Sanitat: Es van fundar hospitals, com l’Hospital Clínic.

• Obres públiques: Es van impulsar carreteres, projectes d’electricitat i telefonia, assegurant que tots els pobles tinguessin almenys un telèfon.

Finalment, la Mancomunitat va ser suspesa el 1925 per Primo de Rivera, ja que la considerava una amenaça per al seu model centralista.

Assemblea de Parlamentaris a Barcelona (1917)→ Va més enllà del que és estrictament el catalanisme. El 1917 el govern espanyol del moment és força dèbil i també hi ha molta mobilització social, vagues, protestes (moment de crisi política i econòmica). La Lliga, que tenia un nombre de diputats considerables, convoca una assemblea a Barcelona de diputats, senadors, líders i representants de partits polítics. És una mena de Corts amb una voluntat constituent on volen pressionar per reformar la constitució i redactar-ne una de nova. Hi participarà el catalanisme i tots els partits opositors al règim. No és un acte dut a terme pels sectors catalanistes, sinó que és un acte regeneracionista. Entre les coses que es volen reformar hi havia un model que permetés l’autonomia d’alguns territoris com el País Basc o Catalunya. Va semblar que aquests objectius es podien aconseguir i van posar l’estat en problemes importants, però en l'últim moment la Lliga es va tirar enrere i van aturar tot aquest procés perquè a Rússia triomfen els moviments obrers i es podria escampar per altres territoris i va tenir por que això derives a una revolució social i com que la Lliga representava la burgesia.

La campanya de l’Estatut 1918-1919. El 1919, durant les converses de pau que van posar fi a la Primera Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va defensar el dret de les nacionalitats a tenir més autonomia, fet que va provocar canvis a les fronteres europees i la creació de nous estats com Hongria, Estònia i Letònia.

El catalanisme, influenciat per aquest context, va impulsar un projecte d'Estatut d'Autonomia, inspirat en les Bases de Manresa, però aprovat per institucions públiques com els ajuntaments, les diputacions i la Mancomunitat.

Tot i això, les Corts espanyoles van rebutjar l'Estatut sense ni tan sols negociar-lo, frustrant les aspiracions d’autogovern català. Aquest fracàs va fer que la Lliga Regionalista perdés força, ja que no volia adoptar postures rupturistes.

La dictadura de Miguel Primo de Rivera

La seva dictadura va del 1923-1930. S’inicia després d’un cop d’estat amb la forma d’un pronunciament militar. Hi ha un militar que fa públic un manifest on es pronuncia a favor d’un canvi polític. Aquest cop d’estat s’inicia a Barcelona. Davant de la magnitud dels problemes que tenia l’època creu necessari que l’exèrcit es faci amb el control del règim per posar mesures contundents.

Una part important de la classe política vinculada al règim, sobretot el partit conservador, però també al liberal i el més important, el propi rei, acabaran donant suport als plans del general Miguel Primo de Rivera. La dictadura no es fa per acabar la restauració, sinó per salvar-la. Semblava que el règim estava a punt d'enfonsar-se i és la última oportunitat per salvar la restauració. Durant aquest anys Alfons XIII seguirà sent el cap d’estat. Per tant, aquesta etapa segueix sent la restauració i el que busquen els dirigents és normalitzar aquest fet. S'inicia un període d’excepció on l’exèrcit es fa amb el govern.

En la dictadura es poden distingir dues etapes:

• Directori militar (1923-1926) → Tot el govern està format per militars.

Hi ha diferents mesures per cada crisi: La dictadura vol acabar per la força amb quasi tots aquests problemes.

• Crisi política→ Prohibeixen la política parlamentària, no hi hauran partits, ni votacions. Aquesta prohibició no afecta de la mateixa manera als partits dinàstics, en canvi els partits d’esquerra es desmantellen fins i tot els seus locals.

• Crisi social→ Prohibeixen tots els sindicats, tota activitat sindical, les vagues i les manifestacions. Per controlar al carrer hi ha molta vigilància policial.

• Crisi territorial→ Prohibeixen tot acte catalanista, entitats catalanistes i els partits. Se suprimirà la Mancomunitat, banderes, himnes i el català està totalment prohibit.

• Crisi colonial→ La dictadura va aconseguir acabar amb la guerra del Marroc i amb una victòria el 1926 amb el desembarcament d'Alhucemas i aquell moment va ser el més popular de la dictadura. Destina tots els recursos que facin falta i el cost d’aquesta guerra és molt car i després genera dificultats econòmiques. Els francesos acaben entrant a la guerra i ajuden a Espanya.

• Crisi Econòmica→ Per fer front a l’atur hi havia molta gent treballant per les obres públiques. Es van construir embassaments, primeres línies de metro (desembre 1924).

Amb la fi de la guerra del Marroc sembla que seria un moment per tornar el govern d’abans, però i deixar el govern d’excepció. Però Miguel Primo de Rivera intentarà allargar la dictadura el màxim temps possible i és quan s’inicia la segona etapa de la dictadura.

• Directori Civil (1926-1929) → Entraran càrrecs de responsabilitat civil molts d’ells vinculats a l’antic partit conservador i es fundarà un únic partit polític permès que serà la Unió Patriòtica.

El fet que farà que la dictadura acabi enfonsant-se serà l’economia, l’estat es va endeutar. L’any 1929 comença una crisi econòmica i això farà que es forci la dimissió de Miguel Primo de Rivera al 1930. Entre el gener del 30 i l’abril del 31 hi ha una etapa de transició que es coneix com la “dictablanda”. Volen tornar al model de la constitució de 1876 on hi hagin eleccions. El rei posarà al General Berenguer perquè torni al model constitucional.

La societat es dividirà en dos grans blocs. Tenim els que troben bé que Alfons XIII sigui el rei i tornar al model constitucional. Però hi ha sectors més progressistes que no volen saber res del retorn a la restauració, volen la ruptura completament, volen fer fora al rei. El pacte de Sant Sebastià on es reuneixen partits republicans, moviment obrer i nacionalistes catalans i bascos però d’esquerres. S’arriba a dos acords:

1. En el moment en què es convoquen unes eleccions, nosaltres defensarem que aquestes eleccions es converteixin en una mena de referèndum sobre el règim. I si guanyem, han de proclamar la república.

2. Van establir les característiques bàsiques de com hauria de ser aquesta futura república.

Convoquen unes eleccions municipals al 12 d’abril del 1931. Converteixen aquestes eleccions amb una mena de referèndum encobert que són les eleccions plebiscitàries. Això porta a proclamar la república.

Un personatge com Francesc Macià de jove ingressa a l'exèrcit espanyol i farà carrera militar i arribarà a ser coronel i en canvi després serà el primer líder del catalanisme. Macià critica els fets que ha fet l’exèrcit pel que han fet per els fets del Cu-Cut! on van destruir tot i creu que se'ls ha de castigar i se li gira en contra tot l'exèrcit i es veurà obligat a abandonar l’exèrcit.

També apareix Francesc Cambó que vol convèncer Macià, ja que ha rebutjat l’exèrcit per a que sigui un diputat escollit de la Solidaritat Catalana. El 1922 funda l’Estat Català.

L’any 1926 hi ha els fets de Prats de Molló → L’acció armada més important del partit català són els fets de Prats de Molló. El que pretenien era entrar des de França a Espanya i alliberar Catalunya de la dictadura i proclamar la independència. Aquest objectiu va ser un fracàs total, no van arribar ni al primer poble. La Guàrdia Civil ja ho sabia i tal com van passar la frontera ja els van detenir, però Macià van ser retinguts en territori francès. Es convertirà en un èxit de comunicació. Això és el que convertirà Macià en un símbol.

La Segona República (1931-1936)

La proclamació de la república

El 12 d’abril de 1931 –> Eleccions municipals

El 14 d’abril del 1931 es comencen a conèixer els resultats electorals. Ells volen deixar enrere tot. Aquestes eleccions es convoquen el 12 d’abril que s’acaba convertint en una mena de referèndum. Hi ha una clara victòria dels partits republicans de forma molt clara. A les zones més rurals encara en força lloc guanyaran els partits conservadors.

La primera ciutat on es proclama la república és a Barcelona. El que en principi es presentava per ser l’alcalde de Barcelona era Lluís Companys que surt al balcó de l’ajuntament de Barcelona i proclama la república espanyola. A mesura que la notícia va corrent es comença a sortir al balcó i a proclamar la república. Un segon fet important perquè les proclames acabin tenint èxit és que hi ha una gran mobilització popular a pràcticament tots els carrers i places dels municipis de les grans ciutats. Davant d’aquesta gran mobilització el règim queda paralitzat i no sap què fer. El rei acaba acceptant la situació i Alfons XIII acaba abdicant i es marxa amb barco a l’exili cap a Roma, ja que allà estava el govern feixista de Mussolini, mort allà d’un càncer de pulmó.

Es formarà un govern provisional que això ja estava pactat, ja que l’havien format tots els partits que havien signat el pacte de Sant Sebastià que havien promès formar la república. Formarà part el PSOE i altres partits republicans. Aquest govern estarà presidit per Niceto Alcalá Zamora que era més moderat (centre dreta) i dels sectors més liberals. El posen a ell com una figura de consens i no és qui exerceix el poder. Serà el cap d’estat fins l’any 1936 però no serà el més destacat.

Aquest règim té unes característiques bàsiques d’una àmplia democràcia (eleccions netes, governs escollits per processos electorals, lluita contra el caciquisme), un fort programa de contingut social (classe treballadora millors condicions socials i construir l’estat del benestar) però tot això no qüestiona l’activitat privada i l’economia de mercat (més impostos).

La constitució de 1931→ És la constitució més democràtica que ha tingut Espanya i és un salt endavant molt important respecte a la constitució de 1876. La sobirania popular la té el poble. S'aprova el sufragi femení. Va ser pacífica i democràtica però trenca amb la legalitat. Hi ha llibertats individuals (opinió, premsa, ensenyament). Una d’aquestes llibertats és la de la religió on l’estat tenia religió oficial i passen a no tenir religió oficial (estat laic) i econòmicament l'església s’ha de finançar degut a que abans l’estat forma part dels pressupostos públics. Les lleis no estan condicionades per les creences de la religió oficial. Abans la dona era tractada com si fos una menor d’edat, ja que necessitaven el permís de l'home i no poden tenir propietats elles soles. Hi ha educació pública però no es construeixen moltes. L’educació ja no estava controlada per l'església sinó que estava per l’estat. L’ensenyament era separat dels nens i nenes i el que estudiaven nens i nenes era diferent doncs això s’acabarà i començaran a fer escoles mixtes i estudiar el mateix temari. L’estat integra fa que la república permeti la possibilitat d'autonomia regional. Amb la república es suspèn el senat només hi haurà el congrés. Espanya serà una república parlamentària. El cap d’estat (president de la república) i el cap de govern són dos càrrecs separats. El cap d’estat fa una funció representativa però el que sol manar és el cap de govern. La simbologia de la república vol canviar la bandera i l'himne. La seva bandera és tricolor.