Crisi de la Restauració i Dictadura de Primo de Rivera (1902-1931)

Crisi de la Restauració (1902-1923)

Les tensions per les pèrdues colonials van provocar la fi de la regència de Maria Cristina i l'inici del regnat d'Alfons XIII.

Hegemonia Conservadora (1902-1909)

El 1903, Antoni Maura i el Partit Conservador són encarregats d'estabilitzar el país. Dues fases destaquen:

Govern Curt (1903-1904)

Maura enforteix el partit i guanya la confiança del monarca. Destaca l'organització del viatge del rei a Barcelona el 1904 i la construcció de l'Arc de Triomf.

Govern Llarg (1906-1909)

Hi ha una col·laboració amb Cambó i la Lliga Regionalista fins als fets de la Setmana Tràgica (1909). La repressió posterior porta als liberals al poder amb Moret.

Predomini Liberal (1910-1912)

José Canalejas impulsa reformes com la "Llei de Candado", que controla la creació d'ordes religiosos. Reprimeix els moviments obrers i és assassinat per un anarquista el 1912.

Triple Crisi de la Restauració (1917)

Tres grans problemes emergeixen:

• Alts càrrecs: Privilegis al voltant del monarca.
• Militars de l'antic exèrcit colonial: Reben bona part dels recursos.
• Exèrcit de guarnició: Salaris reduïts i malestar.

Això porta a la creació de les Juntes Militars.

Assemblea de Parlamentaris

Francesc Cambó, favorable a l'autonomia de Catalunya, i altres polítics convoquen una reunió per discutir temes d'interès. S'inicia un procés constituent amb un "govern d'emergència", però fracassa per la retirada dels diputats més conservadors.

Vaga Revolucionària

Els obrers busquen protecció dels seus drets. Els sindicats CNT i UGT s'uneixen el 1916 i 1917 amb suport de republicans i socialistes. Una vaga esclata al País Basc, Catalunya i Astúries, reprimida pel coronel Márquez a Barcelona.

Evolució dels Moviments Obrers (1918-1923)

El 1919, la CNT organitza el conflicte de "La Canadenca" a Barcelona, liderat per Salvador Seguí. La vaga deixa la ciutat sense llum i el govern decreta l'estat de guerra. S'aconsegueixen les 8 hores i la readmissió dels acomiadats.

Els patrons creen la Federació Patronal de Barcelona i contracten "pistolers a sou". Els sindicats responen amb el "pistolerisme roig", generant un conflicte (1918-1923) que causa la mort de Francesc Layret (1920) i Salvador Seguí (1923).

Conflicte al Marroc

Els militars propers a Alfons XIII intenten controlar el Marroc. La contraofensiva d'Abd-el-Krim (juliol de 1921) i la derrota d'Annual causen una crisi. La investigació del general Picasso és obstaculitzada i s'obre pas al cop d'estat de Primo de Rivera.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, encapçala un alçament militar (12-13 desembre 1923) amb suport de sectors conservadors.

Directori Militar (1923-1925)

Govern militar, suspensió de la Constitució de 1876, creació del partit únic Unión Patriótica i forta campanya anticatalana (Decret contra el separatisme, prohibició del català públic, tancament de premsa catalana...).

Directori Civil (1925-1929)

Primo forma un govern civil amb figures com José Calvo Sotelo i el general Martínez Anido. Època de grans inversions públiques.

Oposició al Règim i Caiguda de Primo

Tres fonts d'oposició:

• Separatisme català: Francesc Macià i els fets de Prats de Molló.
• Intel·lectuals: Crítica al règim amb suport del moviment estudiantil (FUE).
• Exèrcit: Grups opositors que se senten marginats.

El 28 de gener de 1930, Primo és apartat del govern i marxa a París, on mor tres mesos després. Alfons XIII nomena el general Berenguer per retornar a la Constitució de 1876, i després l'almirall Aznar, que convoca eleccions municipals el 1931.