Crisi de la Restauració i Catalanisme (1902-1923)

La Crisi de la Restauració Borbònica (1902-1923)

La Guerra del Marroc (1906-1927) va començar quan Espanya va obtenir un protectorat al Rif després de la Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat Hispano-francès (1912). L'objectiu era guanyar prestigi militar i beneficis econòmics, però les tribus berbers van resistir amb força. La derrota espanyola al Barranc del Llop (1909) va portar a reclutar reservistes, provocant protestes per l'enviament de soldats casats i amb família.

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

La Setmana Tràgica, del 18 al 25 de juliol de 1909, va ser una revolta popular a Barcelona contra l'enviament de reservistes a la Guerra del Marroc. La vaga general va derivar en barricades, enfrontaments i l'incendi de més de 80 edificis religiosos com a rebuig a l'exèrcit i l'Església. La repressió militar va ser dura, amb 17 condemnes a mort, de les quals es va executar la de Ferrer i Guàrdia el 13 d'octubre de 1909, provocant protestes internacionals que van fer caure el govern de Maura.

Fracàs del Regeneracionisme i Dictadura

El successiu fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics (Conservador i Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis (1905, 1909 i sobretot 1917), l'escalada de violència social (pistolerisme), la radicalització de l'oposició, etc., va acabar amb la intervenció militar de Miguel Primo de Rivera el 1923. Aquest va instaurar, amb el beneplàcit del rei, una dictadura militar de caire feixista. El primer efecte fou la immediata suspensió del sistema constitucional. Però el fracàs de la Dictadura acabarà per influir decisivament en el descrèdit de la monarquia i en la fi del sistema de la Restauració.

El Govern de Maura (fins 1909)

El predomini conservador de Maura, amb la seva "revolució des de dalt", volia expressar que el govern volia fer canvis importants, però des de dalt. Qualsevol reforma hauria de comptar amb el consens dels liberals.

A causa del fracàs dels governs regeneracionistes liderats per Silvela i Sagasta entre el 1902 i el 1923, Maura va intentar regenerar el sistema formant una nova classe política que tingués el suport social de les "masses neutres", fins aleshores indiferents a la participació política.

Reformes de Maura

El seu projecte pretenia posar fi al caciquisme amb la Llei d'administració local i la Llei electoral. Aquesta reforma només establia el vot obligatori i un control més gran sobre les juntes del cens. A més, l'elecció automàtica dels candidats únics va acabar afavorint el caciquisme. (Pretén controlar el caciquisme amb una reforma de l'administració, però no es va acabar completant). Va implementar mesures proteccionistes per impulsar l'activitat industrial espanyola i va pretendre integrar el catalanisme donant més autonomia als ajuntaments i diputacions. Va millorar la legislació laboral amb la Llei protectora d'accidents de treball, la Llei sobre les condicions de treball de dones i nens, la Llei del descans dominical i la Llei de vagues, i va crear l'Institut Nacional de Previsió (els orígens de la Seguretat Social). Va impulsar una activa política exterior que va incloure la intervenció d'Espanya al Marroc.

El tarannà autoritari de Maura, la falta d'entesa amb el Partit Liberal i, sobretot, la política repressiva de la Setmana Tràgica del 1909 el van fer dimitir (Campanya "Maura NO!"). El rei també el va fer dimitir.

El Reformisme Liberal de Canalejas

• Reformista: intent de passar pàgina de la Setmana Tràgica.
• Llei del "candado": separa el poder polític i religiós i limita l'establiment de nous ordes religiosos.
• Reforma del servei militar: obligatori i universal, es treu la redempció (pagar per no anar a la guerra).
• Continua la legislació social —> protecció social, després serà la Seguretat Social.
• Reforma l'administració.

L'assassinen el 1912 a Madrid.

L'Auge del Catalanisme (1882-1925)

El catalanisme polític sorgeix com una defensa de la identitat cultural i política catalana. El Decret de Nova Planta (1716) va abolir les institucions pròpies de Catalunya i va centralitzar el poder sota les lleis i estructures castellanes. Aquesta pèrdua d'autonomia política, jurídica i administrativa va generar un sentiment de greuge i va evolucionar d'un moviment cultural a un moviment polític organitzat (catalanisme).

Fites del Catalanisme

• El Centre Català (1882) va ser una de les primeres entitats polítiques catalanistes, defensant la cultura i el dret català, inclosa l'aprovació del Dret Civil Català (1889).
• La Candidatura dels Quatre Presidents (1899) va unir sectors catalanistes conservadors i burgesos per oposar-se al centralisme i als impostos.
• Aquest catalanisme conservador es consolidà amb la creació de la Lliga Regionalista (1901), el primer partit polític catalanista amb presència estatal, que va liderar avenços com la Mancomunitat de Catalunya (1914), institució clau per a l'autonomia catalana.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat de Catalunya, creada el 6 d'abril de 1914, va ser la primera institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Encara que no tenia competències noves ni autonomia pressupostària, va representar un pas endavant en l'autogovern.

Presidents i Obra de Govern

El primer president, Enric Prat de la Riba, va liderar una política de modernització econòmica i cultural. Posteriorment, va ser succeït per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) i, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Alfons Sala fins a la dissolució de la institució el 1925.

En l'àmbit econòmic, la Mancomunitat va impulsar la millora de les infraestructures, especialment la xarxa viària i telefònica, arribant a pobles remots, i va fomentar el cooperativisme agrari mitjançant escoles tècniques i camps d'experimentació.

Pel que fa a la cultura, va impulsar la llengua catalana a través de l'Institut d'Estudis Catalans i les reformes ortogràfiques de Pompeu Fabra, i va crear biblioteques, escoles experimentals i institucions per protegir el patrimoni cultural. També va modernitzar l'educació amb institucions com l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Local.

Llegat de la Mancomunitat

Liderada per la Lliga Regionalista, la Mancomunitat va ser clau en la modernització de Catalunya. No obstant això, la seva curta durada, finalitzada amb la seva dissolució per la dictadura, va limitar el seu impacte, tot i que va establir les bases del catalanisme polític i cultural.