Crisi de la Restauració: Acord 1917 i Cop d'Estat 1923

Acord de l’Assemblea de Parlamentaris (1917)

L’Acord de l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 és un document polític adoptat per un conjunt de diputats i senadors opositors al sistema de la Restauració, format principalment per sectors catalanistes i republicans.

Context i Objectiu de l'Acord

Aquest acord va ser una resposta a la crisi política i social que vivia Espanya en aquell moment, marcada per la corrupció del turno pacífico, la manca de reformes i els efectes de la Primera Guerra Mundial, que havien agreujat la situació econòmica al país. El text estava destinat al conjunt de la societat espanyola, especialment a les forces polítiques i al Govern central, amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública i pressionar per un canvi polític profund.

La Crisi de 1917 i la Convocatòria

El document s’inscriu en la cronologia de 1917, un any de gran convulsió social i política, marcat per una crisi generalitzada del sistema de la Restauració, que havia perdut la capacitat de representar la voluntat popular i de resoldre els problemes del país. A més, les Corts estaven en mans de partits que es consideraven incapaços d’exercir funcions constituents, fet que va provocar la convocatòria d’aquesta assemblea a Barcelona.

Reclamacions Principals

L’acord de l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 reclamava la creació de noves Corts Constituents amb la capacitat de reformar l’Estat i l’autonomia municipal, ja que les Corts actuals no podien fer-ho. Aquesta convocatòria havia de ser impulsada per un govern que representés la voluntat sobirana del país i no per un govern de partit, per garantir que la veu del poble fos respectada.

Causes i Conseqüències

La causa d’aquest acord era la crisi estructural del sistema de la Restauració, incapaç d’atendre les demandes de reforma a causa de la corrupció i la ineficàcia del turno pacífico. La proposta va visibilitzar la debilitat del sistema polític existent i va impulsar demandes de descentralització i més autonomia, influenciant la política posterior, inclosa la creació de la Segona República.

Impacte a les Illes Balears

En el cas de les Illes Balears, encara que no es mencionin explícitament en el text, les mateixes demandes de reforma i de descentralització també afectaven aquest territori. Les Balears, com altres regions, patien els efectes del centralisme de l’Estat i la falta d’autonomia política i econòmica. La crisi econòmica de 1917 també va ser evident a les Illes, amb problemes laborals i socials derivats de la inflació i la inestabilitat. La creació d’un poder constituent més representatiu de la voluntat popular podia generar expectatives en territoris com les Balears, on el centralisme limitava la capacitat de gestió local.

Conclusió de l'Acord de 1917

L’Acord de l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 reflecteix un moment clau de la història d’Espanya, en què es va posar en dubte l’eficàcia del sistema de la Restauració i es va exigir un canvi polític profund. La demanda de la convocatòria d’unes noves Corts Constituents no va aconseguir els seus objectius immediats, però va contribuir a la creació d’un clima polític que va desembocar en la Segona República. Aquest acord també reflecteix el sentiment generalitzat de les regions com les Balears, on la falta d’autonomia i la gestió centralitzada del poder provocaven un malestar profund que ressonava en les demandes d’autogovern a tot l’Estat.

Manifest del Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923)

El Manifest del cop d’estat de Primo de Rivera, emès pel general Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923, es presenta com una justificació de la intervenció militar que va posar fi al sistema de la Restauració. Aquesta acció va comptar amb el suport de la monarquia d’Alfons XIII, qui, davant la crisi política i social que travessava Espanya, va permetre aquest cop d’estat.

Objectiu i Destinataris del Manifest

El manifest tenia com a objectiu exposar els motius de la necessitat d’aquest cop per restablir l’ordre i l'estabilitat al país. A través d’una sèrie de denúncies sobre la corrupció, la ineficiència i el caos que caracteritzaven el sistema polític de la Restauració, Primo de Rivera intentava justificar l’establiment d’un règim autoritari com la solució als problemes estructurals d’Espanya. El text estava destinat a la societat espanyola en general, així com als sectors polítics, militars i econòmics, buscant obtenir el seu suport per al nou règim autoritari.

Context Històric: La Crisi Final

El context històric en què es troba el manifest és el de la crisi de la Restauració, marcada per la inestabilitat política, les tensions socials, els escàndols de corrupció i la incapacitat dels governs per resoldre els problemes econòmics i socials del país. La Guerra del Marroc i el desprestigi dels partits del turno pacífico van crear les condicions perquè el cop d’estat tingués èxit.

Justificació de la Intervenció Militar

En el manifest, Primo de Rivera justifica la seva intervenció argumentant que l’Estat es trobava en una situació d’emergència. Fa una llarga denúncia de diversos problemes:

• Assassinats de figures d’autoritat.
• Devaluació de la moneda i corrupció.
• Desordre social i ineficiència econòmica.
• Impunitat de moviments separatistes i comunistes.
• Crisi de les institucions.

A través d’aquestes denúncies, el general presenta el cop d’estat com una necessitat per restaurar l’ordre i posar fi al caos que, segons ell, amenaçava el país. Primo de Rivera afirmava que només un govern autoritari i militar podia restaurar l'estabilitat i garantir la pau social.

Idees Clau del Text

Les idees principals del text són:

1. La identificació d’una crisi generalitzada que afecta tots els àmbits del país.
2. La justificació del cop d’estat com una necessitat per restaurar l’ordre i eliminar els elements considerats perjudicials (separatisme, comunisme i sistema parlamentari).
3. La creació d’un nou règim que es presenta com la solució als problemes nacionals.

En aquest sentit, el manifest es presenta com un crit d'urgència per a un canvi radical en l’estructura política i social del país.

Conseqüències del Cop d'Estat

Les causes del cop d’estat, segons el manifest, són la corrupció, la inestabilitat política, la mala gestió econòmica i els problemes socials que, segons Primo de Rivera, havien abocat Espanya al caos. El manifest denunciava que el sistema de la Restauració no havia estat capaç de resoldre aquests problemes, i el cop d’estat es presentava com l’única via per evitar el col·lapse. Com a conseqüència, Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar que, tot i que es presentava com una solució temporal, es va perllongar fins al 1930 i va suposar el final del sistema parlamentari de la Restauració. Aquest règim autoritari no va aconseguir resoldre els problemes estructurals del país i, en última instància, només va accelerar el camí cap a la Segona República.

Repercussió a les Illes Balears

Tot i que el text no fa referència directa a les Illes Balears, la situació descrita era comuna a tot el territori espanyol. A les Balears, com en altres regions, la crisi econòmica i social també afectava les classes treballadores, amb vagues i conflictes laborals. A més, el separatisme català mencionat al manifest també era una preocupació a les Illes, on hi havia moviments regionalistes que cercaven més autonomia per a les regions de l’Est de l’Estat.

Conclusió Final

El Manifest del cop d’estat de Primo de Rivera justifica la necessitat d’una intervenció militar per restaurar l’ordre i l'estabilitat al país. Tot i que es presentava com una solució a la crisi estructural d’Espanya, la dictadura de Primo de Rivera no va aconseguir resoldre els problemes subjacents i va acabar accelerant la transició cap a la Segona República.