La Crisi de la República Romana: De Mari a Octavi

Gai Mari: Ascens i Reformes (157-86 aC)

• Gai Mari va ser un homo novus que va aconseguir gran fama a Roma gràcies a les seves campanyes militars: la Guerra contra els invasors germànics (Cimbres i Teutons) i la Guerra de Jugurta a Numídia.
• Casat amb Júlia, tia de Juli Cèsar.
• Va ser escollit cònsol en diverses ocasions.

La Reforma de l'Exèrcit Romà de Mari

• Va permetre que els proletaris, lliberts i, extraordinàriament, esclaus s'allistessin a l'exèrcit.
• L'exèrcit es va convertir en professional: els soldats tindrien una paga, participarien en el repartiment del botí i rebrien terres en llicenciar-se.
• Conseqüències:
  • Augment de la seva capacitat i efectivitat.
  • Els soldats van esdevenir més lleials al general que al Senat, fet que va atorgar molt poder als generals.

Luci Corneli Sul·la: Figura Clau (138-78 aC)

• El tribú de la plebs Marc Livi Drus va intentar que tots els habitants d'Itàlia fossin ciutadans romans. Els patricis no ho van acceptar, van assassinar Drus i va esclatar una revolta.
• Sul·la va esclafar la revolta en ser escollit cònsol el 88 aC, però va concedir la ciutadania a tots excepte als gals del nord d'Itàlia.
• Va obtenir grans èxits militars a Àsia.

Primera Guerra Civil Romana (88-82 aC)

• Mari (representant del Partit Popular, format per cavallers i plebeus) es va enfrontar a Sul·la (representant del Partit Senatorial).
• Hi va haver proscripcions i matances de partidaris oposats per part dels dos bàndols.
• Mari va dominar Roma temporalment, però finalment va ser derrotat per Sul·la.
• Sul·la es va proclamar Dictador vitalici, va suprimir els privilegis de l'ordre eqüestre i va anul·lar l'autoritat dels tribuns de la plebs.

Pompeu i Juli Cèsar: Rivals pel Poder

Pompeu el Gran: Victòries i Aliances

• Partidari de Sul·la i un dels seus generals.
• Victòries militars destacades:
  • A Hispània, va derrotar Sertori, que s'havia revoltat contra Roma (77-72 aC).
  • Va esclafar la revolta d'esclaus d'Espàrtac (73-71 aC) i va ser escollit cònsol el 70 aC.
  • Va expulsar els pirates del Mediterrani.
• Va ser el cap del Partit Senatorial.
• El 60 aC es va formar el Primer Triumvirat, un govern format per tres persones amb l'objectiu d'acaparar el poder:
  • Pompeu (cap del Partit Senatorial)
  • Juli Cèsar (cap del Partit Popular)
  • Cras (membre del Senat i un dels homes més rics de Roma)
• El 53 aC, Cras va organitzar una campanya militar per lluitar contra els Parts (un poble situat a Àsia). Finalment, l'exèrcit romà va ser derrotat i Cras va ser executat pels Parts.
• Després de la mort de Cras, el triumvirat es va trencar, i Pompeu i Cèsar van voler obtenir el màxim poder. El Senat va donar el consolat a Pompeu, fet que Juli Cèsar no va acceptar.

Juli Cèsar: Orígens i Ascens (100-44 aC)

• Patrici, formava part d'una de les famílies més importants de Roma.
• Mari, cap del Partit Popular, era el seu oncle. En guanyar Sul·la la Primera Guerra Civil, Cèsar va haver de fugir de Roma.
• Cèsar es va convertir en el cap del Partit Popular.
• Va conquerir les Gàl·lies.
• El 60 aC va formar el Primer Triumvirat amb Pompeu i Cras.
• Va fer casar la seva filla amb Pompeu.

Guerra Civil: Cèsar vs. Pompeu (49 aC)

• Després de la mort de Cras, només van quedar Pompeu i Cèsar, i el Senat va prendre partit per Pompeu. Van demanar a Cèsar que tornés a Roma i deixés el comandament del seu exèrcit de la Gàl·lia.
• Juli Cèsar no ho va acceptar i es va dirigir cap a Roma amb el seu exèrcit.
• El riu Rubicó (que delimitava el territori fins on podia avançar Cèsar) va ser finalment creuat per ell, pronunciant la famosa frase: «Alea Iacta Est» (La sort està tirada).
• Pompeu i els senadors van fugir de Roma per reagrupar-se a Grècia amb l'exèrcit de Pompeu.
• Cèsar va arribar a Roma i va perseguir Pompeu.
• Batalla de Farsàlia: Juli Cèsar va guanyar, i Pompeu es va refugiar a Egipte.
• A Alexandria, la ciutat més important d'Egipte, governava Ptolemeu, que estava enfrontat a la seva germana Cleòpatra. Els soldats de Ptolemeu van capturar i matar Pompeu.
• En arribar Juli Cèsar a Egipte, li van presentar una capsa amb el cap de Pompeu. Juli Cèsar va reaccionar molt negativament i va donar suport a Cleòpatra en contra del seu germà.
• Batalla d'Alexandria: Cèsar i Cleòpatra van derrotar el rei Ptolemeu, convertint Cleòpatra en reina d'Egipte.
• Juli Cèsar i Cleòpatra van iniciar una relació, de la qual va néixer un fill anomenat Cesarió.
• Juli Cèsar va perseguir els fills de Pompeu i la part de l'exèrcit que resistia, finalment els va derrotar i va tornar a Roma.

La Dictadura de Juli Cèsar i el seu Final

• Cèsar es va convertir en dictador vitalici i va iniciar una sèrie de reformes a Roma.
• Va perdonar molts dels seus enemics, però aquests van conspirar contra ell, acusant-lo de voler convertir-se en rei.
• El 44 aC va ser assassinat per una conjura durant una sessió del Senat, per un grup de senadors (com Casca, Cassi i Brutus). La llegenda diu que les seves últimes paraules van ser: «Tu quoque, fili mi!» (Tu també, fill meu!).

El Segon Triumvirat: Octavi, Marc Antoni i Lèpid

El Segon Triumvirat va ser format per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 43 aC per governar la República Romana després de l'assassinat de Juli Cèsar. El seu objectiu principal era eliminar els assassins de Cèsar i estabilitzar la República.

• Els triumvirs van acordar assignacions territorials específiques per a cadascun.
• Després de la caiguda de Lèpid, Octavi i Marc Antoni es van repartir els territoris romans (Occident i Orient, respectivament).
• Marc Antoni, fascinat per Cleòpatra d'Egipte, va repudiar la seva esposa Octàvia, germana d'Octavi, i va donar territoris orientals als seus fills amb Cleòpatra, segons el seu testament.
• Això va desencadenar una guerra civil que va culminar a la Batalla d'Àccium (31 aC), on Octavi, amb l'ajuda d'Agripa, va derrotar Marc Antoni i Cleòpatra.
• Poc després, Egipte va ser annexionat a Roma i Octavi va preparar el camí per a la instauració de l'Imperi Romà.