Crisi, Reformes i Nacionalismes a Catalunya i Espanya (1898-1925)

1. Fets de ¡Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions (1905-1906)

L'any 1905, la revista ¡Cu-Cut! va publicar un acudit sobre l'exèrcit. Aquest va reaccionar trencant tota la maquinària de la publicació i va demanar una llei per controlar les publicacions considerades contràries a la pàtria i a l'exèrcit. Aquesta llei va ser la "Llei de Jurisdiccions", aprovada el 1906. Les conseqüències a Catalunya van ser la solidaritat de diferents forces catalanistes, liderades per la Lliga Regionalista i Francesc Cambó, que van presentar el programa Tívoli. Aquest programa tenia com a objectiu acabar amb la Llei de Jurisdiccions i descentralitzar l'Estat.

El Tancament de Caixes (1899)

A causa de la pèrdua de les colònies, hi va haver una reestructuració de l'economia espanyola. El govern de Silvela va aprovar uns pressupostos que perjudicaven els grans industrials i comerciants. Aquests pressupostos van entrar en vigor el juny de 1899, i al setembre, els afectats es van negar a pagar. Aquesta situació va provocar dimissions i la suspensió de garanties constitucionals. Va ser considerada una derrota per al catalanisme.

2. Els Problemes Estructurals d'Espanya a principis del Segle XX

A principis del segle XX, Espanya s'enfrontava a cinc problemes estructurals principals:

• Retard Econòmic, Industrial i Cultural

  Espanya presentava un retard significatiu respecte a Europa, amb una indústria concentrada, una població majoritàriament analfabeta i una riquesa mal repartida.

• Règim Polític Corrupte i Caciquisme

  El règim polític era corrupte i no representatiu de la societat, caracteritzat pel caciquisme.

• Crisi de l'Exèrcit i Intervencionisme Polític

  L'exèrcit estava en crisi a causa de la pèrdua de les colònies, amb un excés de comandaments i un retard tècnic. A poc a poc, va tornar a mostrar interès per la política.

• Auge dels Nacionalismes Perifèrics

  Van sorgir moviments polítics que defensaven un altre model de país o estat, com el Catalanisme (representat per Prat de la Riba), el Nacionalisme Basc (Sabino Arana), el Galleguisme (Villar y Puente) i l'Andalusisme (Blas Infante).

• Gran Poder de l'Església

  L'Església Catòlica posseïa moltes terres i un considerable poder polític.

La solució proposada a aquests problemes va ser el regeneracionisme, un moviment polític i cultural de caire patriòtic espanyol que buscava resoldre aquestes qüestions a través d'una reforma administrativa que potenciés l'educació i la indústria. El govern provisional d'Alcalá Zamora va ser un dels governs que va intentar abordar aquesta complexa situació.

3. La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

La Setmana Tràgica va ser una insurrecció popular que va esclatar com a resposta a la crida de reservistes per a la Guerra del Marroc. Es va iniciar a Barcelona i es va estendre per altres ciutats industrials i de tradició catalanista.

Causes de la Setmana Tràgica

Entre les causes principals, cal destacar:

• El món obrer percebia que havia de defensar una política colonial que, per a ells, només beneficiava els interessos de les classes benestants.
• L'antimilitarisme latent des de la Guerra de Cuba, accentuat pel fet que els rics podien evitar anar a la guerra.
• El desenvolupament del moviment obrer, l'auge del catalanisme i la influència del partit de Lerroux.

Desenvolupament i Fets

Els fets van començar amb una vaga que ràpidament va derivar en una revolta sense un lideratge clar. La revolta va durar una setmana i va afectar principalment les classes benestants, però especialment l'Església. Es van produir cremes d'edificis religiosos, violacions de monges i profanacions de tombes. La insurrecció va acabar amb la intervenció de l'exèrcit.

Conseqüències de la Setmana Tràgica

Les conseqüències van ser greus: més de 100 morts, 2.000 detencions i 5 assassinats, incloent-hi l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. En l'àmbit polític, va suposar el final del govern d'Antonio Maura i la fi de la Solidaritat Catalana. També va propiciar la reorganització del món obrer i la fundació de la CNT. Barcelona va ser coneguda com la "Rosa de Foc" a causa dels bombardejos i la repressió.

4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat de Catalunya va ser una eina administrativa que va tenir Enric Prat de la Riba com a primer president. El seu objectiu era reorganitzar les atribucions de les quatre províncies catalanes. Estava formada per un president i vuit consellers, i la Lliga Regionalista hi tenia un gran pes.

Obra i Objectius de la Mancomunitat

La seva obra va ser un intent de descentralitzar Catalunya i va fixar com a objectiu la creació de noves infraestructures, escoles, biblioteques i línies telefòniques. Moltes iniciatives es van quedar sense realitzar per manca de pressupost.

Desenvolupament i Aprovació

El desenvolupament de la Mancomunitat va començar amb l'avantprojecte presentat al president José Canalejas l'any 1912, i es va aprovar un any després amb competències molt reduïdes. Va ser una llei d'àmbit estatal, però només Catalunya en va treure profit. Va representar un èxit per al catalanisme i la Lliga Regionalista. Pompeu Fabra va establir les normes de la llengua catalana durant aquest període. La Mancomunitat, que va tenir Josep Puig i Cadafalch com a president després de Prat de la Riba, comença a ser