Crisi Política i Social de la Segona República Espanyola (1931-1934)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,78 KB
La Crisi del Bienni Reformista (1931-1933)
La coalició republicanosocialista va enfrontar diversos problemes que van dificultar la seva estabilitat. En primer lloc, el context internacional desfavorable, amb l’auge dels règims feixistes, va aïllar la República.
Oposició interna i polarització política
Internament, l’oposició a les reformes era forta:
- La dreta (incloent-hi l’Església, l’Exèrcit i la patronal) rebutjava les reformes socials.
- L’esquerra obrera volia canvis més radicals i immediats.
- Els sectors moderats es mostraven reticents, especialment a la reforma religiosa.
Factors econòmics i socials de la inestabilitat
La situació econòmica era crítica, marcada per l’atur agrícola, la desigualtat en la terra, la crisi mundial i el dèficit comercial. Això va agreujar la desconfiança empresarial i la manca d'inversió. La política pressupostària, amb retallades, va empitjorar l'atur i la desestabilitat social.
D’altra banda, la reorganització de les dretes, amb grups com la CEDA, la Falange i la UME, va generar un clima de tensió política. La conflictivitat social es va intensificar, amb vagues i insurreccions, especialment a causa de la lentitud de les reformes. El 1933, la repressió de la revolta a Casas Viejas va desprestigiar el govern.
El trencament de la coalició
Finalment, el trencament de la coalició va ser inevitable: el PSOE es va desvincular, Azaña va dimitir i es va formar el govern de Lerroux, iniciant el Bienni Negre.
Tensió Social i la Reforma Agrària
Aquesta font mostra la tensió social extrema al camp espanyol durant la Segona República, especialment a causa de la lentitud i ineficàcia de la Reforma Agrària. Els jornalers, desesperats per la pobresa i la manca de solucions, protagonitzen protestes (com la de Castilblanco). La repressió i la violència reflecteixen el conflicte latent entre l'autoritat i les classes populars.
La Reforma Militar d'Azaña (1931-1932)
La font mostra la gran reducció del nombre d’oficials de l’exèrcit entre 1931 i 1932, com a part de la reforma impulsada per Manuel Azaña. Aquesta reforma tenia com a objectius:
- Modernitzar l’exèrcit.
- Fer-lo professional, democràtic i fidel a la República.
- Reduir el risc de colpisme i el poder militar.
La Llei de Contractes de Conreu (1934)
La Llei de Contractes de Conreu de 1934 donava als pagesos que conreaven terres sota contracte agrícola el dret a adquirir-ne la propietat. Per poder exercir aquest dret, calia complir tres requisits:
- Que el contracte agrícola estigués regulat per la llei.
- Que hagués durat més de 18 anys.
- Que la terra hagués estat conreada directament pel sol·licitant o per familiars directes.
El pagès havia de pagar al propietari el valor establert de la terra.
L'Aixecament de la Generalitat (Octubre 1934)
La portada de La Vanguardia del 9 d’octubre de 1934 mostra l’aixecament del Govern de la Generalitat, liderat per Lluís Companys, que va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola.
Context i conseqüències
Aquest fet es va produir com a resposta al gir conservador del nou govern central (Gabinet Lerroux) durant el Bienni Negre, amb el suport de la CEDA, percebut com una amenaça per la democràcia. L’aixecament va acabar ràpidament amb una intervenció militar i la capitulació del govern català. Aquest esdeveniment reflecteix la tensió creixent entre Catalunya i l’Estat espanyol, i la repressió posterior.