Crisi Política i Social a Espanya (1898-1920): Regeneracionisme i Conflicte Obrer
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,78 KB
Crisi del 98 i el Moviment Regeneracionista
L’impacte de la pèrdua de les colònies va tenir conseqüències directes:
- La mort de molts soldats va contribuir a l’augment del malestar social i a l’enfortiment dels partits obrers.
- El sistema polític de la Restauració va ser el gran perjudicat. Es van fer crítiques al sistema bipartidista, acusat de corrupte i incapaç de resoldre els problemes nacionals.
Aquest context va impulsar el Moviment Regeneracionista, liderat per figures com Joaquín Costa. Les seves propostes principals eren:
- L’impuls de l’educació.
- La dignificació parlamentària.
- L’obertura cap a Europa.
La Institución Libre de Enseñanza va participar activament en aquest moviment en l’àmbit cultural. La Generació del 98 també va coincidir amb els postulats de regeneració. La desaparició dels artífexs de la Restauració i la renovació dels líders van reportar un canvi d’aires en la política espanyola.
La Qüestió Militar i la Llei de Jurisdiccions
La desfeta del 98 va deixar la institució militar deteriorada, i aquesta no acceptava crítiques. El 1905, uns militars van assaltar la redacció de Cu-cut! i La Veu de Catalunya com a reacció a acudits satírics sobre l'exèrcit.
La conseqüència d'aquest incident va ser l'aprovació, el 1906, de la Llei de Jurisdiccions, que atacava directament la llibertat d'expressió, ja que posava sota jurisdicció militar les ofenses a l'exèrcit i a la pàtria.
Els militars anomenats africanistes, que tenien més privilegis que la resta, van crear les Juntes de Defensa, una mena de sindicats que reclamaven millores econòmiques i professionals.
Espanya davant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Tot i que Espanya es va mantenir oficialment neutral durant la Primera Guerra Mundial, l'opinió pública s'inclinava a favor dels Aliats (França, Gran Bretanya), amb els quals compartia interessos econòmics i polítics.
La política del país es va dividir en dos bàndols:
- Germanòfils: Principalment sectors dretans i conservadors.
- Aliadòfils: Sectors més progressistes, associats als valors de llibertat i justícia.
La necessitat de matèries primeres per part dels països bel·ligerants va generar un flux important de carbó asturià i ferro basc cap als països aliats, fet que va propiciar la consolidació de grans fortunes, però també un augment de la inflació interna.
La Crisi de 1917: Els Tres Episodis
El 1917, tres episodis simultanis van recollir el descontentament generalitzat i van posar la monarquia en una situació crítica:
Les Juntes de Defensa (Crisi Militar)
Les causes de la formació de les Juntes de Defensa van ser l’excés d’oficials, les queixes dels oficials de baixa graduació pel fet que el seu poder adquisitiu disminuïa, i el favoritisme envers els africanistes. Aquests esdeveniments van culminar amb el tancament de les Corts i la suspensió de les garanties constitucionals.
L'Assemblea de Parlamentaris (Crisi Política)
Un grup de parlamentaris es va reunir a Barcelona per exigir la reobertura de les Corts a Madrid i la formació d’un govern provisional amb la finalitat de convocar noves Corts Constituents. No obstant això, la desunió entre els parlamentaris i la repressió governamental van fer fracassar el moviment.
La Vaga General Revolucionària (Crisi Social)
Davant l'augment de la conflictivitat social, la CNT i la UGT es van posar d’acord i van convocar una vaga general revolucionària. El fracàs de la vaga va generar un distanciament entre socialistes i anarquistes, que van tendir cap a posicions més radicals.
El Trienni Bolxevic Andalús (1918-1920)
A Andalusia, la pobresa, la fam i la desesperació de les classes humils es van agreujar. A aquestes condicions s’hi va afegir l’esperit de la lluita de classes, impulsat pel triomf de la Revolució Russa de 1917.
Camperols i miners van emprendre actes revolucionaris sota el lema: “La terra per a qui la treballa”. Les autoritats monàrquiques van prendre mesures repressives contundents per frenar el moviment.
El Lerrouxisme i el Partit Republicà Radical
Alejandro Lerroux (1864-1949) va ser un polític que va aconseguir un suport significatiu de la classe obrera. La seva forta personalitat, habilitat oratòria, demagògia i populisme van ser els pilars del moviment conegut com a Lerrouxisme.
Amb el temps, Lerroux va passar de posicions radicals a presidir una etapa més conservadora. El seu Partit Republicà Radical (fundat el 1908) es caracteritzava per:
- Anticlericalisme
- Republicanisme
- Espanyolisme
- Obrerisme
Va aconseguir èxits electorals que van contribuir a trencar el bipartidisme a Catalunya.
L'Anarquisme i la Fundació de la CNT
El 1907, diversos sindicats obrers van unir forces per aconseguir objectius comuns, donant lloc al naixement de Solidaritat Obrera. El 1910, aquesta organització es va transformar en la CNT (Confederació Nacional del Treball), de caràcter anarquista.
Líders com Salvador Seguí i Ángel Pestaña van emmarcar la línia sindicalista de l’anarquisme. Durant el bienni 1919-1920, la conflictivitat social va ser intensa. El conflicte més emblemàtic va ser la Vaga de la Canadenca, l’assoliment de les demandes obreres de la qual va donar un gran impuls a la CNT i a l’anarquisme en general.