Crisi d’octubre 1934 i eleccions 1936: camí cap a la Guerra Civil a Catalunya

Crisi d’octubre de 1934

L’any 1934 el govern de la Generalitat va aprovar una sèrie de lleis progressistes. Una d’elles era la Llei de Contractes de Conreu, segons la qual no es podia expulsar els rabassaires de les terres que conreaven i aquests podien fer-se propietaris mitjançant la compra de les terres.

Aquesta llei va ser portada des de Madrid al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va anul·lar. Això va provocar un enfrontament polític amb el Parlament espanyol.

5 d’octubre de 1934: es convoca una vaga general. 6 d’octubre de 1934: Lluís Companys proclama unilateralment l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Aquesta proclamació no va ser recolzada ni per la població ni pels sindicats.

7 d’octubre de 1934: Companys es rendeix davant l’exèrcit espanyol, dirigit pel general Domènec Batet.

Conseqüències de la insurrecció

• Suspensió de l’Estatut d’Autonomia.
• Detenció i empresonament del Govern de la Generalitat (pena anunciada de 30 anys de presó per a alguns dirigents).
• Tancament del Parlament de Catalunya.
• Dissolució d’ajuntaments; alguns alcaldes van ser substituïts per la Guàrdia Civil.
• Prohibició i repressió de la premsa catalana.

Aquesta situació va generar una greu crisi política, fruit del desgast dels partits de centre-dreta.

Mesures del 1935

L’any 1935 el govern central va prendre mesures dràstiques i molt impopulars:

1. Anul·lació de la llei de reforma agrària.
2. Bloqueig de l’Estatut d’Autonomia basc (aprovat en referèndum el 5-11-1933).
3. Nomenament a l’exèrcit de militars contraris a la República (entre ells, Francisco Franco com a cap d’Estat Major de l’exèrcit en certa etapa).

Eleccions de 1936

El mes de setembre de 1935 el govern de Lerroux dimiteix per la situació del país i per un cas de corrupció que afecta la classe política: l’estraperlo.

Convocatòria i resultats

16 de febrer de 1936: les esquerres es presenten juntes; la dreta es presenta desunida (malgrat que la CEDA és el partit amb més candidats).

Resultats:

• A Espanya → victòria del Front Popular.
• A Catalunya → victòria del Front d’Esquerres (al voltant d’ERC). La dreta es presenta com a Front Català d’Ordre (al voltant de la Lliga).

Conseqüències: victòria del Front Popular a Espanya; a Catalunya, Lluís Companys és restituït com a president i es restaura l’Estatut d’Autonomia.

18 de febrer de 1936: Alcalá Zamora encarrega formar govern a Manuel Azaña.

Programa del Front Popular

1. Recuperar la reforma agrària.
2. Intensificar la política educativa.
3. Amnistia dels presos polítics.
4. Restabliment de la Generalitat.
5. Aprovació dels Estatuts del País Basc i de Galícia.

Radicalització política (primavera–estiu 1936)

7 d’abril de 1936: Alcalá Zamora és destituït. President de la República → Manuel Azaña. President del Govern → Santiago Casares Quiroga.

L’ordre públic es deteriora greument i els polítics no aconsegueixen aturar-ho. Entre els factors de desordre hi ha:

• Vagues, ocupacions de terres i conflictes laborals continus.
• Atacs a edificis eclesiàstics (crema de convents).
• Atemptats polítics: enfrontaments entre falangistes i monàrquics; assassinat del guàrdia d’assalt José del Castillo i, el 13-7-1936, assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo.

La radicalització social i política s’intensifica. A la dreta: la Falange Española de las JONS (molt violenta); empresonament de José Antonio Primo de Rivera. A l’esquerra: sectors radicals del PSOE (com Largo Caballero) i distanciament de sectors moderats (Indalecio Prieto). La CNT es radicalitza i s’imposen sectors afins a la FAI.

A Catalunya la radicalització va venir, principalment, des de l’esquerra. Es va crear el P.O.U.M. (Partit Obrer d’Unificació Marxista), amb dirigents com Joaquim Maurín i Andreu Nin. El 23 de juliol de 1936 es va constituir el P.S.U.C. (Partit Socialista Unificat de Catalunya).

El maig de 1936 es va celebrar un congrés de la CNT a Saragossa amb un programa d’acció molt radical.

Escull quatre cartells que hi ha a la plana 208: dos d’esquerres i dos de dretes, i fes el comentari de la font.

La conspiració militar

Des de març de 1936 ja es van produir els primers contactes per preparar un aixecament militar. Les causes més importants eren la resistència als canvis reformistes, la protesta contra la descentralització autonòmica i la por a la revolució proposada:

• per alguns sindicats;
• per partits d’esquerres.

Sectors com els vinculats a Largo Caballero van ser esmentats en l’ambient de conflicte. Aquest ambient colpista ja existia fins i tot des de la proclamació de la República (cal recordar l’intent de cop d’estat del general Sanjurjo).

El govern de la República va situar militars fidels a la mateixa República al capdavant de les divisions més importants i va enviar els generals més sospitosos a la perifèria, per exemple:

• Francisco Franco a les Canàries.
• Goded a Mallorca.

Però no sospitaven del general Mola, que va ser el principal organitzador de la trama colpista. Aquesta trama militar estava connectada amb una trama civil formada per terratenents i alguns empresaris financers.

El plantejament del cop d’estat era que havia de ser ràpid i, si calia, amb molta violència. El cop no va triomfar de manera immediata i l’aixecament militar de 1936 donarà lloc a la Guerra Civil espanyola.