Crisi Medieval i Moviments Culturals de l'Edat Moderna (S. XIV-XVIII)

Edat Mitjana (Segles XIV-XV): Crisi i Transició

Al segle XIV es posa de manifest una profunda crisi dels valors medievals. D'una banda, la puixança de les ciutats i la burgesia va anar desplaçant el poder dels senyors feudals; d'altra banda, els conflictes polítics i militars, l'escissió de l'Església i els estralls de la Pesta Negra van afeblir la fe en els preceptes religiosos i crearen una atmosfera d'inseguretat generalitzada.

Tot plegat va propiciar l'aparició d'un nou sistema de valors que, un segle i mig després, donaria pas a l'Edat Moderna. Aquesta nova concepció del món, que gira a l'entorn de l'ésser humà (i no pas de Déu), es manifesta per primer cop en l'Humanisme.

L'Humanisme: El Retorn als Clàssics

L'Humanisme és un moviment cultural que va florir a la Toscana. Dante en fou el principal precursor, però el primer humanista fou Petrarca. Els humanistes professen un profund amor als llibres, sobretot als dels autors grecs i llatins, i duen a terme una important tasca de recuperació dels textos antics, que llegeixen i tradueixen.

Els humanistes escriuen en llatí, imitant l'estil dels grans autors clàssics, i assimilen les idees i els valors que transmeten els seus textos: aquests valors acabaran imposant-se a tot Europa en el Renaixement.

Petrarca també fou el divulgador del Dolce Stil Novo, un moviment poètic iniciat per Dante a la segona meitat del segle XIII.

Edat Moderna (Segles XVI-XVIII)

El Renaixement: L'Home com a Centre

El Renaixement és un moviment cultural que inicien els humanistes italians al segle XIV, i que es difon per tot Europa durant els segles XV i XVI. Sota la influència decisiva de la cultura clàssica, la visió renaixentista de la vida desplaça la primacia medieval de Déu i centra l'interès en l'ésser humà.

L'home esdevé guia del seu propi destí, dominador de la natura i model de la creació artística. Pràctic i optimista, l'home renaixentista busca una explicació racional de les coses: el mètode científic revoluciona la concepció de l'univers i possibilita els descobriments geogràfics. L'art i la literatura s'inspiren en els models clàssics, buscant una bellesa basada en l'harmonia i l'equilibri.

El Barroc: Pessimisme i Desengany

El Barroc, moviment artístic i literari que sorgeix al final del segle XVI i que dura tot el segle XVII, implica una ruptura amb les idees del Renaixement. La reacció de l'Església catòlica contra la Reforma protestant va comportar un retorn a la superstició religiosa que va posar fi a l'optimisme racionalista.

El Barroc es caracteritza per:

• El pessimisme.
• Una actitud desenganyada davant la vida que contempla la mort com a única certesa.
• L'individualisme barroc es tenyeix d'angoixa i de desconfiança en les capacitats humanes.
• El gust pel contrast, per l'exageració i la desmesura, és un tret de l'art i la literatura barroques.

La Il·lustració i el Racionalisme del Segle XVIII

Al segle XVIII neix a França un nou moviment cultural, la Il·lustració o Enciclopedisme, que recupera l'esperit racionalista del Renaixement i el gust per la cultura clàssica. Aquest canvi és impulsat per la burgesia, que s'imposa sobre l'aristocràcia en un procés que culminarà en la Revolució Francesa. Els il·lustrats defensen el predomini de la raó i la idea que tots els éssers humans són iguals. La llibertat, la lluita contra la injustícia i la fe en el progrés són valors que cal promoure a través de l'educació i la divulgació del saber. La literatura il·lustrada fuig dels gèneres de ficció i es decanta per la prosa didàctica i filosòfica.

El Neoclassicisme: Retorn a l'Estètica Clàssica

El Neoclassicisme és el moviment artístic i literari que, sota la influència de la Il·lustració, trenca amb l'estètica barroca i promou un retorn al classicisme. L'art esdevé tema de reflexió filosòfica i, desvinculant-se de la cort i l'Església, es desenvolupa a les acadèmies.