Crisi Medieval, Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (Segle XIV)

A mitjan segle XIV coincideixen diferents factors que esquerdaren el pensament medieval i obren un període de crisi de més d’un segle que comporta el pas de l’Edat Mitjana (476-1453) a l’Edat Moderna (1435/1492-1789).

La Pesta Negra

Epidèmia procedent de l’Orient que s’estén en onades successives a partir de 1348 per tot el continent. Va ser la causa de mort d’entre el 50% i el 60% de la població. Aquest ambient de basarda i pànic va tenir les següents conseqüències:

• La mortaldat afectava per igual tots els grups socials, de manera que es va estendre la idea d’una equiparació entre tots els humans independentment de l’origen.

Crisi de les Institucions

L’Església entra en una crisi ideològica. Els frares i els bisbes són assenyalats per portar una vida lligada al concubinat, la corrupció i l’avarícia, que s’agreuja amb el Cisma d’Occident (la divisió de la cristiandat: Roma i Avinyó).

La unió dels pobles cristians en la lluita contra els infidels (croades) dona pas a llargues guerres entre els regnes cristians (com la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra). El clima de confusió estimula l’odi contra els jueus, que són considerats els causants de la crisi, provocant assalts als barris jueus (calls jueus).

El Segle d’Or de la Literatura Catalana

En aquest context convuls i agitat, la literatura catalana viu el seu moment d’esplendor. Es desplaça la capitalitat cultural de Barcelona a la ciutat de València. Sorgeix una literatura completa, plural i atenta a tots els gèneres i a tots els corrents del pensament. Hi contribueixen els diferents estaments (clergues, burgesos i cavallers).

La Prosa Moral

Els autors escriuen sobre la distància creixent entre els comportaments col·lectius i les actituds morals de la fe cristiana. Proliferen els textos morals doctrinals a conseqüència de la crisi.

Continuadors de l’obra de Ramon Llull

Aquests autors utilitzen procediments didàctics i el viatge com a eina d’evangelització. La seva obra és poliglota i mantenen relació amb les altes esferes del poder eclesiàstic.

Francesc Eiximenis

• Orde dels franciscans.
• Va escriure obres en català i llatí per a l’ensenyament moral dels cristians.
• Obra divulgativa: estil planer i directe.
• Obres destacades:
  • Lo Crestià (1379-1392): Recull els coneixements fonamentals perquè una persona pugui seguir una vida cristiana.
  • Llibre de les dones (1396).

Vicent Ferrer

• Orde dels dominics.
• És autor principalment de sermons (de 3 hores i escoltats per 8.000 persones) amb un toc de por (anunci de la fi del món).

Anselm Turmeda

• Orde dels franciscans.
• El 1389 es convertí a l’Islam i es retirà a Tunis, on va escriure la seva obra.
• Obres destacades:
  • Llibre dels bons amonestaments (1398)
  • Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda

L’Humanisme i el Renaixement

L’Humanisme: Nova Visió del Món

Moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta a la crisi social i religiosa del pensament medieval. Es caracteritza per:

• Nova visió del món, passant del teocentrisme a l’antropocentrisme. L’ésser humà es va considerar la “mesura de totes les coses”.
• Acceptació de la tradició clàssica com a model, generant-se interès pel llatí i el grec.
• S’esperonava la individualitat dels artistes.
• Es creu en l’ensenyament com a eina de progrés.

L’Humanisme a Catalunya

Es tradueixen diverses obres del llatí al català, d’autors clàssics i coetanis. L’interès pel món clàssic és el pilar de la producció original de Bernat Metge. L’aproximació als clàssics va créixer a la Cancelleria Reial de Pere el Cerimoniós (1336-1387) i s’estén fins a mitjan segle XV.

Bernat Metge

Va ser funcionari de la Cancelleria i va acabar ascendint al càrrec de secretari reial (el més important de la cort) gràcies al rei Joan I. Els seus textos reflecteixen la nova actitud humanista, que valora la tradició grecollatina i desafia la veritat única del cristianisme. En tots els seus textos hi ha la intenció d’emprar la literatura per aconseguir els seus objectius personals com a alt funcionari de la cancelleria.

• Obres primera etapa: El llibre de Fortuna e Prudència i El Sermó.
• Obres segona etapa: Valter e Griselda, Apologia, Lo Somni.

Anàlisi de Lo Somni (Obra més rellevant)

Aquesta obra, citada per Joanot Martorell a Tirant lo Blanc, presenta les següents característiques:

• És escrit en primera persona perquè té la intenció de legitimar la posició de l’autor.
• Primera manifestació de prosa humanística que es dona a la península Ibèrica.
• Aparició de personatges de la mitologia clàssica (com Tirèsies i Orfeu).
• Qualitat literària i assoliment d’objectius: rehabilitació en càrrecs i absolució davant l’opinió pública.

La Poesia del Segle XV

La fin’amors estava en declivi des de la darreria del segle XIII. La renovació va arribar a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, envoltada d’un grup d’artistes, traductors, poetes i músics. Els escriptors de la cort van llegir a Dante i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo, l’obra dels quals els influí decisivament.

Jordi de Sant Jordi

Autor de 18 poemes, que posteriorment s’han agrupat sota l’epígraf de Cançoner. Combina els tòpics amorosos de la poesia trobadoresca (sofriment de l’enamorat, vassallatge amorós) amb imatges sensuals relacionades amb el món luxós i refinat de la cort. La seva originalitat rau en la convivència dels models medievals amb la renovació que comporta el Renaixement Italià. Anys més tard, Ausiàs March reprèn aquesta línia poètica i en culmina el procés de modernització.

Ausiàs March

Representa la renovació del vers català, establint una línia divisòria entre la poesia anterior, vinculada als trobadors, i la seva influència, que arriba més enllà del segle XX i de la literatura catalana. La mort de les seves dues esposes el va inspirar per escriure poemes morals i espirituals.

Literatura del Segle XVI: Renaixement i Contrareforma

A principis del segle XVI, l’expansió pel nou continent americà i la lectura humanista del llegat grecollatí van arraconar els principis de la societat medieval i van obrir horitzons inèdits a tot Europa. El protagonista social ja no és el cavaller al seu castell, sinó el cortesà que fa vida a la ciutat i que té una pluralitat d’interessos.

Felip II va decidir sotmetre el país a les conclusions del Concili de Trento (1545-1563), que imposava una ideologia unitària definida per l’Església Catòlica, amb la força repressiva de la Inquisició. La Contrareforma, reacció catòlica a les reformes religioses proposades per Luter i altres sectors crítics, va controlar la producció artística a partir d’aquell moment.

Humanisme i Renaixement

El Renaixement va ser un moviment artístic i cultural que es va desenvolupar a Europa occidental durant els segles XV i XVI, i que va marcar el pas del món medieval al món modern. Aquest moviment es caracteritza per un profund interès en l'estudi de l'antiguitat clàssica i per una nova visió de l'ésser humà i del coneixement. En aquest context, l’humanisme hi juga un paper clau:

• Situava l’ésser humà al centre de la reflexió filosòfica i cultural.
• Valorava la raó, l’educació i l’esperit crític.
• Reivindicava els ideals de bellesa, harmonia i proporció propis del món grecollatí.

El Renaixement italià és el més destacat. Artistes com Leonardo da Vinci, Miquel Àngel o Rafael van elevar l’art a nivells mai vistos, combinant tècnica, emoció i humanisme. Dante Alighieri és una figura de transició entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, ja que la seva obra manté elements medievals però anticipa una nova visió de l’individu. Francesco Petrarca, en canvi, és considerat un dels primers humanistes i un veritable iniciador del pensament renaixentista, gràcies al seu interès pels clàssics i per l’experiència interior de l’ésser humà.

Poesia Catalana del Segle XVI

El Renaixement va penetrar amb feblesa al territori català, però es van identificar tres corrents principals:

• Poetes vinculats encara als trobadors.
• El culte a Ausiàs March.
• Conreu d’un model de poesia popularitzant (on els poetes cultes imitaven les formes més populars).

Pere Serafí

Va rebre influències de Petrarca i Ausiàs March. La part més brillant de la seva producció és una sèrie de gloses i cançons.

Prosa Erasmista

Es produeix la penetració de moviments de renovació espiritual. El referent europeu era Erasme de Rotterdam, qui proposava la reforma dels aspectes més escandalosos de l’Església i criticà el poder terrenal del papa. Autors catalans destacats són Joan Lluís Vives i Cristòfor Despuig.

Literatura de la Contrareforma

Alguns autors de l’època van incorporar les idees de la Contrareforma (moviment d’inspiració i control eclesial) a la seva obra. Exemples són Joan Pujol i Joan Timoneda.

Literatura Catalana del Barroc

La influència d’autors castellans és cabdal. Els gèneres predominants són la poesia i el teatre popular. Es produeix l'abandó definitiu de la cobla trobadoresca medieval de March i la incorporació de gèneres nous de procedència castellana (romanços, dècimes).