La crisi medieval a Castella i Aragó
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,46 KB
Després d'anys de creixement econòmic Europa va entrar al segle XIV en un període de crisi:
Causes | Conseqüències |
Crisi agrícola | |
• Escassa productivitat de les terres de cultiu. Encara que es conreaven grans extensions de terra, els productes que se n'obtenien eren escassos. • Disminució de la ramaderia. • Clima poc favorable per a l'agricultura: períodes de pluges abundants i d'altres, de sequera extrema. | • Escassetat d'aliments. • Períodes de fams i major incidència de les malalties i de la malnutrició. • Augment de la mortalitat. • Empobriment de la població. |
Crisi demogràfica | |
• Falta d'aliments. • Pèssimes condicions higièniques. • Guerres i revoltes socials per descontentament amb la situació econòmica i política. • Augment de les malalties i aparició de la pesta negra. | • Augment de la mortalitat i descens demogràfic. |
Crisi social | |
• Davant el descens de població i la crisi agrícola, va haver-hi un augment dels impostos i un enduriment de les obligacions feudals. | • Descontentament de la població. • Revoltes antisenyorials amb l'objectiu d'abolir els drets feudals a les zones rurals, durament reprimides per l'exèrcit del rei. Les més conegudes van ser les de la Jacquerie a França i la de Wat Tyler a Anglaterra. • Persecució i atac a les minories jueves de les ciutats a qui es culpava de la crisi i de les epidèmies de pesta negra. |
Crisi política | |
• Enfrontaments entre la noblesa i la burgesia pel poder a les ciutats. • Augment del poder del rei davant de la noblesa. • Voluntat dels monarques d'ampliar els seus regnes. | • Revoltes a les ciutats contra els grups adinerats (alta burgesia i grans comerciants). • Guerres entre la monarquia i la noblesa. • Guerres entre les diferents monarquies europees amb l'objectiu d'ampliar els seus dominis. |
La crisi medieval a Castella i Aragó
La crisi que va afectar Europa durant els segles XIV i XV també va tenir efectes sobre els territoris peninsulars de Castella i Aragó, encara que amb característiques diferents.
Crisi econòmica i demogràfica
—. Tant els territoris de Castella com els d'Aragó van viure un període de males collites per raons climatològiques, que van provocar el descens de la productivitat agrícola, l'augment dels preus dels aliments i l'aparició de períodes de fam.
—. A partir del 1348 va arribar la pesta negra que va provocar un augment de la mortalitat.
Crisi política
—. La crisi econòmica va provocar un empobriment de la població i també de la noblesa, que no estava disposada a acceptar la reducció dels seus beneficis.
—. La noblesa va qüestionar el poder del rei i reclamava tenir més quotes de poder. En conseqüència es va iniciar un període de lluites per aconseguir el poder polític.
•. A Castella s'hi va produir una guerra civil entre Enric Trastàmara i Pere el Cruel, que va acabar amb la victòria de la família Trastàmara i el canvi de dinastia.
•. A la Corona d'Aragó, amb la mort de Martí I l'Humà el 1410 es va obrir un buit de poder que es va solucionar amb el Compromís de Casp, en què representants d'Aragó, de València i de Catalunya van escollir Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, com a rei. En la segona meitat del segle XV, va haver-hi una guerra civil que va enfrontar la monarquia i la noblesa pel poder.
Crisi social
—. Les condicions de vida de la població es van endurir com a conseqüència de la crisi econòmica i demogràfica, provocant un gran descontentament popular que va desembocar en greus disturbis a la zona rural i a les ciutats:
•. La revolta més important en el regne de Castella va ser la revolta dels irmandiños.
•. A la Corona d'Aragó els camperols remences de Catalunya es van rebel·lar contra els mals usos de la noblesa (drets dels senyors feudals sobre els camperols que permetien el maltractament dels primers sobre els segons). A Mallorca es van revoltar els camperols forans contra la noblesa i les autoritats de la ciutat.
•. Es va convertir en habitual la persecució i els atacs a les jueries, barris de la ciutat on vivien els jueus, en ciutats de Castella, d'Aragó o de Navarra.
F. Pradilla, La rendició de Granada, 1882. L'últim rei de Granada, anomenat Boabdil pels cristians, es rendeix davant dels Reis Catòlics. Les lluites entre monarques i nobles van ser constants en el segle XV. El 1469, la monarquia es va enfortir amb el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, els Reis Catòlics, que va suposar la unió dinàstica dels dos regnes peninsulars. Aquests van conquerir el que quedava el regne nassarita de Granada el 1492.