Crisi de l'Església i Anhels Religiosos a l'Europa Moderna

• Peça d'oratòria. La protagonista és una al·legoria d'Europa, una dona trista i pàl·lida, que es queixa de la situació política en la qual es veia immersa per causa dels governants.

• Únicament defensa la figura política de l'emperador Carles V per la seva visió d'Europa.

• Proposa unitat d'acció, que no serà possible en tant que no es recuperi el principi de tolerància.

• Europa ja no és només una entitat geogràfica. Juntament amb Erasme i altres erudits del moment, Laguna considera que existeix una unitat de tipus cultural.

• Lamenta i reconeix la manca d'unitat religiosa i política.

• D'alguna manera, com a home de l'humanisme, Laguna considera que aquest concepte de l'home que el Renaixement intenta tornar a elaborar a partir de la idea clàssica de Grècia i Roma s'ha de consolidar.

• El seu ideal contraposa la idea d'incivilització i de barbàrie. Marca una distinció entre l'Europa “occidental” i l'imperi turc.

Situació de partida

Quan parlàvem de l'Edat Mitjana, del paper que juga Gregori XII i la seva gran reforma de l'Església Medieval, ja vam posar de manifest els problemes que afectaven l'Església romana. Problemes que, alguns d'ells van rebre una solució, però que generalment van seguir una tendència negativa. Per tant, el que destacaríem és la imatge que els creients de l'Església de Roma tenien dels qui haurien d'haver estat models a seguir. Abusos morals i eclesials eren presents en l'Europa del moment:

• Manca de preparació del clergat secular. Enormes dèficits de formació religiosa per dur a terme la seva tasca catequètica davant els feligresos. No existien seminaris diocesans per preparar futurs clergues.

• Relaxació de les regles de les ordes monàstiques. Aquestes ordes, que en el seu moment havien aconseguit revitalitzar l'esperit religiós, a poc a poc havien abandonat la seva missió.

• Manca d'implicació de les jerarquies en la millora de la vida religiosa. La seva conducta no tenia res a veure amb els preceptes religiosos.

  • Vida mundana dels papes. En definitiva, les qüestions que afectaven la vida privada dels papes no els convertien en exemples a seguir. Es va donar el fenomen del nepotisme (fer veure que els seus fills eren nebots).

  • Absència dels bisbes de les diòcesis. Normalment, els bisbes optaven per defugir les seves obligacions com a alta jerarquia i assumir un paper polític entorn a les monarquies nacionals que anaven sorgint, o bé es traslladaven a Roma per intentar aconseguir avantatges que el papa podia concedir.

  • Manca d'honestedat.

Anhels religiosos

Anhels religiosos que representaven les necessitats espirituals que manifestaven majoritàriament els creients en aquells moments:

• Es reclama de nou una religiositat més autèntica. Més íntima, més personal per a tots i cadascun dels feligresos. El fenomen religiós s'havia convertit en una constant teatralització de les vivències religioses, és a dir, una manifestació externa constant dels sentiments religiosos. S'havia oblidat l'element de religiositat més interior.

• Superació del sentit religiós medieval. La idea que es trobaven en una nova època cercava la necessitat de trobar nous instruments:

  • Sentiment de culpabilitat sempre present en totes les manifestacions religioses (processons, penitència...), pròpies de l'Edat Mitjana.