Crisi Econòmica i Totalitarisme a Europa (1924-1939)

El Pla Dawes i la Recuperació Econòmica (1924)

El 1924, els Estats Units van aprovar el Pla Dawes per solucionar la delicada situació econòmica europea. Aquest pla consistia a relaxar els terminis de pagament de les reparacions de guerra per part d'Alemanya, permetent-li així pagar a Gran Bretanya i França, que al seu torn podrien pagar els préstecs als EUA. Els EUA van concedir crèdits a Alemanya i van donar suport a la seva moneda, que estava devaluada. Aquest pla va funcionar i va millorar la situació econòmica dels països europeus, especialment dels EUA, que van ser els més beneficiats, iniciant una època de creixement econòmic.

A Europa, es va signar el Tractat de Locarno el 1925, pel qual Alemanya, França i Bèlgica es comprometien a respectar les fronteres, relaxant així les tensions. Als EUA, va començar una època esplèndida, ja que era el principal inversor europeu. Va millorar la productivitat, els productes eren competitius i s'exportaven a Europa. A més, van aparèixer els mass media, nous mitjans de comunicació. A Europa, la situació va millorar i, als EUA, va sorgir l'American way of life (estil de vida americà).

New Deal i les Teories Keynesianes

John Maynard Keynes defensava que la solució per combatre la depressió era l'augment del dèficit públic, amb una triple estratègia: l'Estat havia de gastar més, estimular la inversió i crear llocs de treball per reactivar el consum particular. Per això, l'Estat havia d'intervenir en l'economia i endeutar-se. El New Deal va ser un programa proposat per Roosevelt per superar la crisi. Va implementar mesures econòmiques com ara: regular el mercat de la borsa, controlar els bancs per part de l'Estat, estimular l'ocupació i l'obra pública, i reduir la producció agrària per elevar els preus. També va prendre mesures socials com: crear assegurances d'ocupació, reconèixer el dret dels treballadors a afiliar-se a sindicats i establir un programa d'ocupació per a aturats.

Reculada de les Democràcies i Auge del Totalitarisme

Després de la Gran Guerra, van augmentar les tensions polítiques a causa de l'exigència de reformes socials i el triomf de la revolució bolxevic, que va atemorir les elits dirigents. També van augmentar les tensions econòmiques a causa de la difícil situació i els milions d'assalariats a l'atur. Aquestes tensions van afavorir el sorgiment de sistemes totalitaris en comptes de la democràcia. Es va establir un "cordó sanitari" enfront del bolxevisme per evitar l'expansió de la revolució.

Alguns països com Gran Bretanya i França van mantenir el sistema democràtic. Suïssa i Bèlgica van formar governs de coalició liberals. Es van preocupar internament, però no van fer res per frenar l'expansionisme dels governs autoritaris.

L'Ascens de Stalin a la Unió Soviètica

L'ascens al poder de Stalin va estar marcat per la seva victòria en la lluita pel control de la Unió Soviètica contra Trotski després de la mort de Lenin. Stalin va instaurar un règim totalitari basat en el seu propi lideratge sense oposició. La seva política econòmica es va centrar en la planificació estatal i la col·lectivització dels mitjans de producció, amb l'objectiu de convertir l'URSS en una potència industrial. Això va incloure els plans quinquennals i la col·lectivització forçosa de la terra, que va provocar una gran fam i enfrontaments amb els petits propietaris agrícoles, coneguts com a kulaks.

La repressió va ser una característica destacada del règim de Stalin, amb les grans purgues i el sistema de camps de treball forçat conegut com el Gulag. Stalin va eliminar físicament els seus opositors i qualsevol dissidència real o percebuda, amb milers de ciutadans soviètics condemnats, executats o enviats als camps. Aquesta repressió va crear un clima de por i control absolut al llarg del seu govern.

Mussolini i l'Ascens del Feixisme a Itàlia

La situació política i econòmica que va facilitar l'arribada de Mussolini al poder a Itàlia va estar marcada per la crisi postguerra després de la Primera Guerra Mundial. Itàlia es trobava en una situació d'inestabilitat política i econòmica, amb un augment de l'atur, vagues i enfrontaments socials. Hi havia una gran inestabilitat política, amb diversos governs en un curt període, i un fort sentiment de decepció i desig de revenja després de la guerra. Això va crear un terreny fèrtil per a Mussolini i el seu moviment feixista, que es va presentar com una solució nacionalista i autoritària als problemes del país.

Mussolini va aparèixer al panorama polític el 1919, creant la fundació Fasci di Combattimento. Després de rebre el suport de la petita burgesia, l'exèrcit i grups liberals, es va transformar en el Partit Nacional Feixista (1921), amb esquadres feixistes anomenades camises negres, que anaven a vagues i manifestacions per agredir els manifestants. Mussolini va prendre el poder amb la Marxa sobre Roma (1922), on milers de camises negres van ocupar els edificis públics de Roma. No es considera un cop d'estat perquè no tenien armes. En veure el poder de Mussolini, el govern italià va dimitir i el rei li va encarregar la formació d'un nou govern.

Mapa d'Europa: Democràcia vs. Totalitarisme

Aquest mapa mostra com alguns països europeus van girar cap a règims totalitaris, mentre que altres es van mantenir com a sistemes democràtics. Es va aixecar un "cordó sanitari" per evitar l'expansió de la revolució. Van sorgir règims dictatorials a Polònia, Hongria, Estònia, Grècia, Letònia, Bulgària i Lituània. A Itàlia, Espanya, Alemanya, Portugal i Àustria van sorgir dictadors com Hitler, Primo de Rivera, Franco i Mussolini. Altres països van intentar consolidar la democràcia amb governs de coalició, reformes socials i polítiques, i aïllant els partits extremistes, com França, el Regne Unit, Suïssa, Bèlgica, Holanda i els països nòrdics. A Irlanda, els republicans es van alçar contra el domini britànic i van proclamar la independència. Després d'uns anys, el govern britànic va reconèixer Irlanda com un estat lliure.