Crisi Econòmica i Social al Segle XVII: Impacte a Espanya

La Crisi Econòmica i Social del Segle XVII

El segle XVII, fins al 1680 aproximadament, es va caracteritzar per una forta crisi social i econòmica que es va traduir en una fase de depressió a tot Europa, llevat d’Anglaterra i Holanda. Aquests dos territoris varen mantenir una prosperitat econòmica excepcional gràcies al comerç a llarga distància amb Amèrica i Orient. En general, es varen succeir epidèmies, guerres, males collites i paràlisi del comerç i de les manufactures.

La crisi va ser especialment profunda als regnes hispànics on va tenir dos factors específics, fonamentalment, que, a més, es varen reforçar entre ells: el descens demogràfic i l’esgotament econòmic causat per les continuades guerres.

La Crisi Demogràfica

La crisi demogràfica es va traduir amb una pèrdua important d’efectius de població: al total dels regnes hispànics la població va passar de 8,5 milions d'habitants el 1600 a 7,5 milions el 1700. Les causes directes de la crisi demogràfica varen ser quatre principalment:

1. Les grans epidèmies que varen afectar tota Europa des del segle XIV (pesta negra de 1348) i varen afectar sobretot la Corona de Castella. Varen arribar als regnes hispànics en tres onades principals:
   • La més letal va ocórrer entre 1597 i 1602. Va recórrer la península de nord a sud.
   • Una segona a mitjans de segle (1647-1652) va afectar, principalment, el llevant peninsular i Andalusia.
   • La darrera (1676-1685) es va estendre també pel llevant i Andalusia, però va ser més llarga i menys mortífera.
2. L’expulsió dels moriscos de 1609 va perjudicar València i Aragó, que varen perdre un 25% i un 20% de la seva població, respectivament.
3. Les guerres constants que es varen succeir al llarg dels segles XVI i XVII varen contribuir a l’augment de la mortalitat.
4. L’augment de l’emigració cap a Amèrica a causa de les dificultats econòmiques de la població. De forma indirecta, va incidir en un descens de la natalitat, ja que es va reduir el nombre de matrimonis per la manca de recursos i per l’augment del nombre persones dedicades a la religió perquè hi veien un mitjà de subsistència.

La Crisi Econòmica del Segle XVII

La crisi econòmica dels regnes hispànics es va manifestar en àmbits diversos.

1. El creixent endeutament de la Corona. L’esforç bèl·lic realitzat al llarg del segle XVI per mantenir l’imperi havia deixat la Hisenda Reial en una situació d’endeutament que es va tornar crònic al llarg del segle XVII ja que les guerres varen augmentar. La situació es va agreujar per la disminució del volum de metalls preciosos que arribaven d’Amèrica des del començament del segle XVII. Durant el regnat de Felip II s’havien produït tres fallides de la Hisenda Reial i durant el segle XVII, sis. En realitat eren suspensions de pagaments de la Corona als creditors per manca de mitjans. Normalment es produïa una negociació amb els banquers consistent en sumar els interessos impagats al deute principal, amb la qual cosa l’endeutament de la monarquia era de cada vegada major. Durant el regnat de Felip IV, el comte duc d’Olivares va proposar unes reformes profundes per resoldre la caòtica situació econòmica de la monarquia (la xarxa d’eraris o la Unió d’Armes), però les dificultats i la guerra varen obligar a cercar de forma urgent noves formes d’ingressos que varen afectar Castella, principalment: