Crisi Econòmica i Social al Segle XVII: Impacte i Conseqüències

La crisi demogràfica es va traduir en una pèrdua important d'efectius de població: al total dels regnes hispànics, la població va passar de 8,5 habitants el 1600 a 7,5 milions el 1700. Hi va haver 4 causes:

1. Les grans epidèmies que varen afectar a tota Europa des del segle XIV (pesta negra de 1348) i varen afectar sobretot a la corona de Castella, i arriben als regnes hispànics en tres onades principals:

   1. La més letal va ocórrer entre 1597 i 1602, va recórrer la península de nord a sud.
   2. Una segona a mitjans de segle (1647-1652) va afectar al llevant peninsular i Andalusia.
   3. La darrera (1676-1685) es va estendre pel llevant i Andalusia, però va ser més llarga i menys mortífera.
2. L'expulsió dels moriscos de 1609 va perjudicar València i Aragó, que varen perdre el 25% i un 20% de la seva població, respectivament.
3. Les guerres constants que es varen succeir al llarg dels segles XVI i XVII varen contribuir a l'augment de la mortalitat.
4. L'augment de l'emigració cap a Amèrica a causa de les dificultats econòmiques de la població. De forma indirecta, va incidir en un descens de la natalitat, ja que es va reduir el nombre de matrimonis per la manca de recursos.

Es va manifestar en àmbits diversos:

1. El creixent endeutament de la corona, on l'esforç bèl·lic realitzat al llarg del segle XVI per mantenir l'imperi havia deixat la hisenda reial en una situació d'endeutament que es va tornar crònic al llarg del segle XVII, ja que les guerres varen augmentar. Durant el regnat de Felip II s'havien produït tres fallides de la hisenda reial i durant el segle XVII, sis. En realitat, eren suspensions de pagaments de la corona als creditors per manca de mitjans. Durant el regnat de Felip IV, el comte duc d'Olivares va proposar unes reformes profundes per resoldre la caòtica situació econòmica de la monarquia, però les dificultats i la guerra varen obligar a cercar de forma urgent noves formes d'ingressos que varen afectar Castella, principalment: devaluació de la moneda castellana, creació de nous impostos, exigència de donatius a la noblesa, venda de càrrecs públics, venda de títols nobiliaris, conversió de terres reials en senyories per ser venudes... Aquests recursos només varen servir per atendre les necessitats immediates.
2. La caiguda de la producció agrària pel despoblament de les terres i per la pèrdua de mà d'obra pagesa.
3. La ramaderia també va patir una important reducció dels caps de bestiar, a causa de la manca de pastures i de la destrucció.
4. La crisi de les manufactures tèxtils castellanes i del comerç, on centres castellans de manufactura tèxtil com Segòvia, Toledo... varen patir una forta disminució de la seva producció. La pèrdua de territoris a Europa els va privar de mercats vitals i la pèrdua de poder adquisitiu de la població va ser un factor molt negatiu pel mercat interior.
5. El comerç amb Amèrica estava en mans estrangeres amb sistemes com el contraban o d'agents castellans que actuaven per compte d'estrangers. Segons el consell d'Índies el 1608, 2/3 del valor de les mercaderies enviades a Amèrica es trobaven en mans estrangeres.