Crisi Econòmica Postguerra i la Gran Depressió

La Situació Postguerra (1918/19-1926)

El Tractat de Pau de Versalles va establir que Alemanya havia de pagar als vencedors (França i Regne Unit) unes indemnitzacions considerables, perquè va ser considerat el país inductor i promotor de la guerra.

Simultàniament, la resta de contendents, inclosos els aliats, havien de fer front a la devolució dels préstecs sol·licitats per finançar la compra d'armament. Per satisfer els deutes que tenien, esperaven el pagament de les indemnitzacions d'Alemanya. El principal creditor eren els EUA.

A Europa, les destruccions de la guerra van provocar un alt endeutament i un procés inflacionari.

La supremacia econòmica dels EUA, que durant la dècada del 1920 es va convertir en la primera potència econòmica mundial.

Inflació, Devaluació i Hiperinflació

El nou govern democràtic sorgit després de la guerra (República de Weimar) tenia al davant el repte de la construcció material del país, i també el de satisfer els pagaments de les reparacions de guerra. Es va optar per augmentar l'emissió de moneda, que va provocar la devaluació i l'augment desmesurat dels preus.

La persistència va donar lloc a la hiperinflació, que va afeblir l'economia alemanya, i la va deixar a la vora de la ruïna. La capacitat de compra de la població va minvar molt a causa d'uns salaris baixos que perdien valor constantment.

Aquest fenomen també es va reproduir a la resta dels països. Molts d'ells van recórrer a les seves reserves d'or, a l'emissió de deute públic i a la sol·licitud de nous crèdits a EUA.

Un Clima de Tensió Militar

L'impagament d'Alemanya al Regne Unit i a França va provocar el progressiu incompliment del pagament d'aquests dos països a EUA. Alemanya no va poder complir.

França, amb el suport de Bèlgica, va optar l'any 1923 per ocupar la conca minera del Ruhr. L'ocupació va augmentar els problemes.

Adolf Hitler, el 1923 va tenir lloc un intent fallit de cop d'estat, va ser conegut com el Putsch de Munic.

Del Pessimisme a l'Esperança

L'any 1924 es va convocar, a proposta dels EUA, una conferència internacional en la qual es van suavitzar algunes de les condicions establertes a la Pau de Versalles. S'hi va aprovar el Pla Dawes que se li concedien nous crèdits a Alemanya per poder sanejar la seva pèssima situació. La mesura va funcionar i Europa va començar a recuperar-se.

Una de les primeres conseqüències d'aquesta recuperació va ser la relaxació de les tensions entre els aliats i Alemanya. L'any 1925, es van signar els Acords de Locarno amb els quals aquests tres països (França, Bèlgica i Alemanya) es comprometien a respectar les respectives fronteres.

Els països europeus van poder emprendre la reconstrucció. EUA també es va acabar convertint en el primer inversor exterior.

En aquesta conjuntura, el creixement es va situar entorn al 5% anual, l'eufòria va reemplaçar el pessimisme provocat per la guerra i es va inaugurar el període que es coneix com els "Feliços Anys 20".

Els Nous Mitjans de Comunicació

Es van inventar la propaganda i el màrqueting per estimular el consum.

L'American Way of Life

També en aquesta dècada va ser quan va sorgir el denominat "estil de vida americà", que s'expressava en l'auge d'una classe mitjana, capaç de gaudir d'un bon habitatge, un cotxe propi i altres "luxes", i que va recórrer a l'endeutament pel consum.

Era el somni d'una "prosperitat indefinida", que es concebia com una possibilitat real a l'abast de tota persona que s'ho proposés i treballés.

La Revolució dels Consumidors

La producció en massa de béns de consum, es va facilitar amb l'aparició de noves fórmules de compravenda (venda a terminis i crèdits personals), es van generalitzar els grans magatzems.

Problemes a l'Horitzó

1. Els sectors més tradicionals (agrari, carbó, o empreses tèxtils de cotó), no es van beneficiar d'aquesta febre consumista.
2. Molts agricultors nord-americans es van arruïnar. L'atur va empènyer molts pagesos a la ciutat i l'èxode rural. Durant la Primera Guerra Mundial, EUA va exportar productes agrícoles a Europa, després de la Primera Guerra Mundial, Europa va deixar de comprar productes agrícoles nord-americans cosa que va empobrir els agricultors. Molts dels quals van demanar préstecs per invertir en les terres. Els preus dels productes agrícoles van baixar.
3. La prosperitat no es va traduir en un augment acord al sou que van recórrer als préstecs.
4. L'augment de la productivitat va provocar una sobreproducció, amb la qual cosa l'oferta va superar amb escreix la demanda i la generació d'un estoc, va desaccelerar les vendes.
5. Invertir en borsa es va entendre com una manera d'obtenir beneficis amb facilitat relativa i una suposada seguretat.

El Crac de la Borsa de Nova York

Els petits accionistes havien sol·licitat crèdits per a la compra d'accions. Però el creixent valor de les accions no responia al valor que realment tenien les empreses, que estaven sobrevalorades (perquè estaven acumulant estoc), cosa que va provocar una bombolla especulativa.

Conscients d'això, alguns inversors van començar a vendre les seves accions. L'oferta massiva d'accions va fer que, poc després, els preus baixessin i que se'n multipliquessin les vendes, el 24 d'octubre de 1929 "dijous negre", el valor de les accions es va desplomar. 5 dies després va ser la jornada de majors pèrdues "dimarts negre".

De la Crisi Financera a la Depressió Generalitzada

La fallida de la borsa va tocar de ple moltes empreses, tant per la depreciació del valor borsari com per la insolvència per fer front al pagament dels crèdits que van invertir en accions. Van arrossegar els bancs, que tampoc podien fer front al pagament dels préstecs sol·licitats en el seu moment.

Es va generar una espiral d'insolvència que va ocasionar una crisi de liquiditat.

La caiguda de l'activitat industrial, entre 1929 i 1930. El preu dels productes no va deixar de davallar, la depreciació dels productes va arribar a ser de tal magnitud que es va produir una deflació, que tampoc va aconseguir estimular les vendes.

La sobreproducció, la falta de diners i l'enfonsament del consum van fer que en pocs mesos la crisi de la borsa s'estengués a tots els sectors de l'economia. Va ser la Gran Depressió.

La Gran Depressió i el New Deal

La inicial recessió econòmica va donar pas a una crisi generalitzada que va fer el salt a Europa.

Keynes va proposar mesures contra la crisi. Aquestes mesures defensaven, la intervenció de l'estat en l'economia, per mitjà de la construcció d'obres públiques, s'estimularia la inversió privada, i amb la generació d'ocupació es reactivaria el consum. Això tenia com a contrapartida l'endeutament de les arques públiques, amb el temps, aquesta inversió pública retornaria en forma d'impostos.

New Deal

Amb plantejaments semblants a les propostes keynesianes, el president nord-americà Franklin Roosevelt va proposar el NEW DEAL, que es va posar en pràctica entre el 1933 i el 1938:

• Control de la banca per part de l'estat amb la finalitat de protegir els dipòsits. El dòlar es va devaluar fins a un 40% per afavorir les exportacions.
• Mesures de rescat de la indústria i estímul a l'ocupació mitjançant la licitació d'obra pública, s'augmentaria l'ocupació i els treballadors comptarien amb un salari mínim.
• Ajustament de l'agricultura orientada a reduir la producció per elevar-ne els preus i el nivell de vida al camp.
• Creació d'una assegurança de desocupació, d'ajudes a gent gran i persones dependents i de pensions de jubilació, sota l'empara d'una llei de seguretat social.