Crisi Econòmica i Conseqüències Històriques: Anàlisi del 1929
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
Expansió del Crèdit i la Crisi Econòmica
La expansió del crèdit durant els anys 1920 va popularitzar l'ús de béns nous, però va portar a un sobrecost automàtic. El cost dels productes era molt alt en relació als ingressos, i tot s'adquiria gràcies al crèdit i la venda a terminis, que consisteix en un pagament aplaçat.
Revisió dels Consumidors i Crisi de Sobreproducció
La crisi de sobreproducció es va produir quan les empreses no podien augmentar la seva producció perquè la demanda creixia més que els beneficis. Això va portar a una bambolla borsària el 1929. Després d'una gran demanda d'accions, el seu valor va baixar, resultant en un efecte en cadena que va fer augmentar encara més el nombre d'accions en venda.
Dijous Negre i la Caiguda del Mercat
El dijous negre va ser un moment de pànic que va apoderar els inversors. 13 milions de títols es van posar en venda i no es van comprar, provocant que el valor caigués en picat. L'onada de vendes va produir-se el 29 d'octubre, el dimarts negre, quan els bancs volien el pagament dels préstecs. El mercat de valors es va afonar i les cotitzacions no van deixar de baixar fins al 1932.
Crisi de Liquidació i Deflació
La crisi de liquidació es dóna quan els tipus d'interès són tan reduïts que, en lloc d'incentivar la inversió i dinamitzar l'economia, condueix els estalviadors a guardar diners. Això es va veure als Estats Units el 1930. La deflació és una situació d'excés d'oferta que pot provocar una disminució generalitzada dels preus o una recessió econòmica.
New Deal i les Conseqüències de la Gran Depressió
El New Deal és el nom que va donar el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, a la seva política intervencionista per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió (1933-1937). L'augment del gasto en inversió va provocar un augment multiplicat de la producció i la renda.
Hooverville i les Conseqüències Socials
Les Hooverville eren assentaments irregulars construïts per persones sense casa durant la Gran Depressió als Estats Units, anomenades així pel president Herbert Hoover. Les conseqüències d'aquesta crisi van ser devastadores: guerra, morts, escassetat i una gran desigualtat social.
Consequències a Llarg Termini
Els països bel·ligerants van quedar empobrits, amb finances públiques endeutades. Els beneficis van ser per a Europa i Japó, mentre que la població va patir penalitzacions i un augment del malestar social. A llarg termini, es van signar tractats de pau i es va reestructurar el territori europeu, amb nous estats com Polònia o Finlàndia, i una transferència de poder polític.
Conclusió
La crisi del sistema econòmic va portar a l'obligació de reinvertir en el sistema, basant-se en les aportacions de Keynes. Els guanys de prosperitat no es van distribuir de manera igual, i els beneficis de les empreses i dividends d'accions van créixer més que els salaris. La crisi va provocar una disminució de la demanda de treball, amb un èxode de treballadors. El nord d'Amèrica no va poder absorbir l'augment de la producció, resultant en una fabricació massiva i un augment de la productivitat.
La sobreproducció va ser un problema econòmic, amb vendes d'empreses que no augmentaven, i la conseqüència va ser una crisi de liquidació (afonament de la borsa) sense diners per pagar creditors, creant una espiral d'endeutament. La manca de crèdit i l'augment d'impostos van portar a la fallida d'indústries.