Crisi econòmica 1929: De la postguerra al crac borsari

L'economia mundial (1919-1929)

Problemes de la reconstrucció

• Reparacions de guerra d'Alemanya als vencedors.
• Deutes dels països aliats.

Tractat de Versalles

Alemanya, considerada responsable de la guerra, va ser obligada a pagar a França, Bèlgica, Itàlia i Gran Bretanya.

Situació d'Alemanya (1922-1923)

El 1921, es va fixar l'import a pagar, però l'economia alemanya estava enfonsada. Gran Bretanya volia reduir els pagaments, mentre que França exigia el pagament íntegre. El retard en el pagament va portar a l'ocupació del Ruhr el 1923, agreujant la situació. Aquesta ocupació va provocar la fallida econòmica alemanya i un procés hiperinflacionari.

Pla Dawes (1924)

• Facilitava els pagaments, mantenint la quantitat total però reduint l'import de cada pagament.
• Crèdits a Alemanya des dels EUA per revitalitzar l'economia.
• Evacuació del Ruhr el 1925 i normalització de l'economia alemanya.

Acords de Locarno (1925)

• Reconciliació entre Alemanya i França.
• Respecte de les fronteres establertes pel Tractat de Versalles.
• Admissió d'Alemanya a la Societat de Nacions (SdN) el 1926.

Pla Young (1929)

• Substituïa el Pla Dawes i reduïa el pagament degut al Crac del 29 i la interrupció dels préstecs americans.
• Alemanya havia de pagar 1/3 incondicionalment i 2/3 en menys de 58 anys.

Conferència de Lausana (1932)

• No es va exigir el pagament immediat d'Alemanya.
• Alemanya havia de pagar 1/4 del deute, amb una reducció del 90%.
• El Congrés dels EUA es va negar a la reducció o cancel·lació del deute.

Conferència de Londres (1953)

• Alemanya no pagaria fins a la seva reunificació.
• El pagament final es va realitzar el 2010.
• 1/3 del deute equivalia a 300.000.000.000.

Situació econòmica per períodes

1919-1921: Expansió econòmica

Augment de la demanda, reconstrucció de béns destruïts durant la guerra i desig de consumir.

1921-1923: Recessió econòmica

Crisi de sobreproducció, desequilibri entre producció i consum, inestabilitat monetària, endeutament europeu i primers símptomes del que seria la crisi de 1929. Baixa la producció i es contrauen les exportacions.

Conferència de Gènova

Reforma del sistema patró or i la lliura esterlina, i augment dels préstecs.

1924-1929: Recuperació (boom econòmic)

Superació dels índexs de producció anteriors a la Primera Guerra Mundial. Augment de la producció en els sectors automobilístic, químic i aeronàutic, afavorit per un bon clima polític internacional.

El Crac del 29

Problemes de l'economia americana

• Bases febles i artificials.
• Augment de la demanda de crèdits i compres a terminis.

Crisi del sector agrícola

Durant la Primera Guerra Mundial, els preus del blat van pujar. Els grangers americans van invertir en maquinària i terres, utilitzant crèdits. En acabar la guerra, la producció va augmentar, però Europa va limitar les importacions, provocant la baixada dels preus i la ruïna dels agricultors. Deflació per sobreproducció.

Causes de la crisi borsària

• Davallada del mercat d'accions a la borsa de Nova York.
• Especulació al marge del benefici empresarial.
• Cotització d'accions artificialment inflada.
• Inversió massiva de nord-americans, alguns amb préstecs.

Dijous Negre (24 d'octubre)

Baixada brusca de la cotització, ambient de pànic i venda massiva d'accions. Els experts, veient la diferència entre el valor de les accions i la producció real de les empreses, van començar a vendre, generant desconfiança.

Bancs

• Baixada del valor de les accions.
• Impossibilitat de recuperar els crèdits concedits.
• Retirada massiva de diners pels clients.
• Tancament de bancs, suspensió de pagaments i cancel·lació de crèdits.

Empreses

• Descapitalització per la baixada de les accions i la restricció de crèdits.
• Menys consum, augment d'estocs, baixada de preus, augment de l'atur i tancament d'empreses.

Crisi

Sobreproducció, augment d'estocs, baixada de preus, fallides, augment de l'atur, baixada de la demanda i, de nou, sobreproducció, creant un cercle viciós.