La crisi del sistema de la Restauració des de 1898 fins a l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera

Expliqueu la crisi del sistema de la Restauració des del punt de vista polític des de 1898 fins a l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta última.

El desastre del 98 va provocar en la població frustració.

Una bona part del país exigia canvis, exigia una regeneració del país. El pare del regeneracionisme era Joaquin Costa. El primer intent regeneracionista el va proposar un conservador anomenat Sivela.

Aquest primer govern va intentar dur a terme mesures regeneracionistes però les promeses que va fer es van limitar a un sanejament d’Hisenda. Calia sanejar hisenda perquè havien hagut deutes de guerra per Cuba.

Aquestes noves càrregues fiscals (reforma hisenda) van generar protestes a Barcelona que és el que es va anomenar “Tancament de Caixes”. Com a resposta a aquestes protestes el govern va fer una forta repressió.

Alfons XIII i els nous presidents

L’any 1902 Alfons XIII pujava al tron d’Espanya i coincideix també amb el canvi dels líders del partit dinàstic (ja no són Cànoves i Sagasta). Els nous presidents seran Maura (conservador) i Canalejas (liberal). Tots dos estan influenciats pel regeneracionisme. Durant el 1902 i el 1931 continua el torn, les tupinades... Pero no de la mateixa manera que en el tema anterior

Maura (reformisme conservador)

Al 1904 Maura es convertirà en el president del govern conservador. Ell representa el reformisme/regeneracionisme autoritari; vol canviar les coses de manera autoritària. Maura defensa “la revolució des de dalt”. Volia acabar amb el caciquisme però no ho va aconseguir, no aconsegueix dur a terme el seu projecte polític.

Accions:

1)Va fer una llei electoral per acabar amb el casiquisme però no ho va aconseguir.

2)Projecte de reforma de l’administració local, va tenir l’oposició dels liberals i no ho va poder dur a terme.

3)A nivell econòmic va dur a terme mesures per reactivar la indústria.

4)A nivell social aprova una llei per millorar les condicions de vida dels treballadors anomenada Llei del descans dominical (el diumenge no es treballa.

Maura va dimitir l’any 1909 per la repressió dels fets de la setmana tràgica.

Canalejas

Canalejas va substituir a Maura l’any 1910 ja que Maura va dimitir. Canalejas és liberal i representa el regeneracionisme liberal. Accions:

1)Pretén limitar el poder de l’església i ho fa amb la “Llei del Candado” (1910), aquesta llei limita l’establiment d’ordres religiosos a Espanya.

2)Farà reformes socials com la “Llei de Lleves” que fa que s’acabin les quintes.

3) S’aproven lleis per millorar les condicions laborals.

4)Sustitueix l’impost de consums per un impost sobre la renda (els impostos recauen en la renda i per tant pagava qui més tenia)

5)I inicia la llei de Mancomunitats.

Anarquistes i la CNT

El 1907 els anarquistes creen “Solidaritat Obrera”. Va ser la federació d’associacions de treballadors. Defensen la lluita revolucionària. Al 1910 es funda un sindicat anarquista: la CNT. Defensa l’abstencionisme electoral, l’abolició del capitalisme, l’acció revolucionària i la de la unitat sindical. L’objectiu final es acabar amb el capitalisme i acabar amb l’Estat.

El principal líder era Salvador Seguí (“el noi del sucre”).

La CNT va augmentar el nombre d’afiliats al 1918. Aquest any es celebra BCN el Congrés de Santa (anarquista), on es van crear els sindicats únics d’indústria i es va arribar a l’acord de recórrer a l’acció només quan calgués.

La crisi del 1917

L’any 1914 esclata la Primera Guerra Mundial. Enfrontava imperis centrals amb els aliats i Espanya es declara neutral, això va permetre exportar productes als països que lluiten, com és neutral ven a tothom. Va haver benefici econòmic pels empresaris espanyols. Però això dura poc perquè les classes populars van empitjorar el seu nivell de vida ja que pujaven els preus i els salaris no pujaven. La guerra acaba al 1918, per tant, cau la demanda i ve la crisi. A més la gent del poble va anar a l’atur.

No només es va fer front a la inflació si no també a l’atur. El 1917 va haver 3 revoltes simultànies (per això es diu crisi triple): crisi militar, política i obrera.

Crisi militar

Crisi militar: a les cacernes (cuartel) hi haurà mal ambient, per la política de nomenaments (els militars estaven al Marroc, anomenats africanistes, ascendeixen més ràpidament. L’ascens s’obté per mèrits de guerra). Això provoca descontentament i l’aparició de les juntes de defensa, aquestes demanaven professionalitat de l’exèrcit i millors condicions econòmiques. Les juntes s’oposen als ascensos per mèrit de guerra i el sistema de nomenament fa que hi haguessin masses oficials i no soldats rasos.

Crisi política

L’any 1916 el govern va decidir clausurar les corts perquè els van acusar de corruptes. L’any 1917 tornen al govern els conservadors però es neguen a reobrir les Corts. Davant això, a Barcelona es reuneixen en una asamblea de parlamentaris al 1917, tant republicans com socialistes com catalanistes (forces d’esquerra). Aquí esigien al govern una reforma profunda del sistema polític. Demanen que s’elabori una nova constitució, que es reformin les estructures de l’Estat. L’assemblea no ho va aconseguir, per tant, fracassa.

Crisi obrera

L’agost del 1917 es va convocar una vaga general. La crida a la vaga la va fer la UGT. La vaga s’estén per tota Espanya però no té la mateixa incidència a tot arreu, per tant és desigual. On té més repercussió es a Barcelona, Madrid i País Basc (on hi era la indústria). El govern va enviar l’exèrcit a sufocar la vaga. Va haver-hi 70 morts, centenars de ferits i detinguts. Per tant fracassa la vaga però els obrers e radicalitzen.

La Dictadura de Primo de Rivera

Amb la crisi del 1917 es va recórrer a crear governs de concentració, vol dir que tots els governs estan governant, ja que la crisi política era molt greu.

Govern de concentració = liberal + conservadors

Però les discrepàncies internes van fer que es tornés al sistema del torn. Aquests governs no eren estables perquè els partits dinàstics s’estaven descomponent. Els períodes eren molt curts perquè els partits eren molt inestables. L’any 1921 es torna a fer un govern de concentració perquè els governs es desfeien al cap de pocs mesos, per tant, els governs no són capaços de resoldre els problemes d’Espanya. Molt sovint es recorre a l’Estat d’excepció (s’anul·len les garanties constitucionals). Del 1917 fins al 1923 va haver-hi 14 governs.

L’any 1918 La Lliga i la Mancomunitat van fer una campanya en defensa de l’autonomia i l’any 1919 es va presentar a Madrid un projecte d’Estatut d’autonomia demanant un Estat propi i un parlament.

Ni el rei ni el monarca accepten el projecte.

Aquest projecte desencadena una campanya contra Catalunya a la resta d’Espanya perquè diuen que Catalunya vol trencar la unitat d’Espanya. Els diputats catalans se’n van de les corts, com a símbol de protesta, durant el debat.

La campanya per l’autonomia coincideix amb un moment de tensions a Catalunya i La Lliga decideix centrar-se en que hi hagi pau social i decideix que l’autonomia pot esperar (ajorna la qüestió autonòmica).

L’any 1921 l’exèrcit espanyol va intentar sufocar un aixecament al Rif. El general Silvestre s’encarrega de dirigir aquesta ofensiva. Això acaba en derrota i amb 12.000 baixes espanyola, aquesta derrota s’anomena “Derrota Annual” (1921).

L’any 1923 es va decidir fer una comissió d’investigació i davant la por, es van demanar responsabilitats polítiques (govern, rei...), l’exèrcit es va mobilitzar i va donar suport a la dictadura militar de Primo de Rivera, aquesta impedeix que “l’expedient picasso” (nom d’investigació) surti a la llum per tal que no esquitxi als altres càrrecs. Per tant, ningú va pagar pels 12.000 morts entre els quals estava el general Silvestre.

Abd el-Krim era el líder rifeny.