Crisi del Segle XIV i Figures Clau: Eiximenis i Sant Vicent Ferrer

Característiques del Segle XIV a Europa i la Corona d'Aragó

El segle XIV es va caracteritzar en bona part d’Europa per un cert estat de crisi, marcat per les guerres, la fam i la pesta. En aquest context, figures com el metge i teòleg Arnau de Vilanova anunciaven la fi del món. Un dels fets més conflictius del segle XIV va ser el Cisma d’Occident. La coexistència de dos o tres papes va fer que els diferents estats europeus donessin suport a l’un o l’altre en funció dels seus interessos polítics. Bernat XIII va tenir el suport de la Corona d’Aragó.

La Corona d’Aragó va continuar expandint-se políticament i comercialment pel Mediterrani, vivint un període de creixement i estabilitat. A partir del segon terç del segle, van comparèixer la fam i la pesta, i es van produir diferents conflictes bèl·lics, com la Guerra de la Unió (1347-1348) o la Guerra dels Dos Peres (1356-1369), aquest darrer enfrontà la Corona d’Aragó amb el Regne de Castella.

Vida i Obra de Francesc Eiximenis

Va nàixer a Girona el 1327. Era frare franciscà i va estudiar en diversos països i universitats europees. Molt valorat pel rei Pere el Cerimoniós, Eiximenis es va vincular a la seva cort, on va desplegar part de la seva activitat literària.

Va viure a València entre 1383 i 1408 treballant com a conseller del govern de la ciutat. Va morir a Perpinyà el 1409. De les seves obres destaquem:

• Lo Crestià. Una mena d’enciclopèdia sobre la religió cristiana. Els quatre llibres que ens han arribat i els seus temes són els següents:
• Regiment de la cosa pública. Fou un present d'Eiximenis per als jurats (representants de la ciutat) de València, quan va arribar-hi el 1383. Tracta sobre consells per al bon govern. Defén que el bé de l’individu s’ha de supeditar al bé comú, però la millor forma de procurar-lo és la monarquia.
• Llibre de les dones. Al principi és un manual per a l'educació de les dones. Però quatre cinquenes parts del llibre tracten de teologia i dels fonaments de la moral catòlica.
• Vida de Jesucrist. És una biografia de Jesucrist amb reflexions teològiques i també contingut contemplatiu.

Vida i Obra de Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer va nàixer a València l’any 1350 i va morir l’any 1419 a Gwened. El papa Calixt III el va fer sant el 1455. Sant Vicent pertanyia a l’ordre dels dominics, coneguts per l’oratòria. Es va formar en diverses ciutats i va adquirir el títol de Mestre en Teologia. Va destacar per la producció intel·lectual, l’habilitat política i per la predicació.

Sant Vicent no va ser un escriptor, però ha passat a la història de la literatura per la importància dels seus sermons. Els reporters copiaven els sermons del sant en directe i després els passaven a net com a model de predicació. L'estructura típica dels seus sermons incloïa:

• Introductio: comença amb la citació d’un versicle en llatí i la salutació de l’auditori.
• Introductio thematis: és l’explicació del sentit literal del tema proposat.
• Divisio thematis: consisteix en el desplegament del sermó.