Crisi del Règim Franquista i Transició a Catalunya

Crisi del Règim i Mort de Franco

Crisi del règim i mort de Franco.

Deteriorament de la salut de Franco i una crisi interna del règim per la divisió entre els evolucionistes i els immobilistes (ultres o búnker). El juny del 73 Carrero Blanco és nomenat president de govern, consolidant el sector immobilista. Desembre del 73 Carrero Blanco assassinat per ETA, desbaratant la continuïtat del règim, i entra com a president Arias Navarro que és neutre i no satisfà cap dels sectors. Mesures oberturistes: esperit del 12 de febrer; augment de la tolerància informativa (Pio Cabanillas). Mesures immobilistes: execucions 74-75, llei antiterrorista agost del 75, estat d'excepció al País Basc. Estiu del 74: empitjora la salut de Franco i es veu obligat a cedir les seves funcions al príncep Joan Carles durant unes setmanes. Setembre del 75, són afusellats 2 membres d'ETA i 3 del FRAP, fortes protestes nacionals i internacionals. Aïllament del règim, manifestacions de suport al dictador l'octubre del 75. Crisi del Sàhara al novembre del 75: naixement Front Polisario al 73, referèndum per l'autodeterminació del Sàhara, Marroc organitza la marxa verda. Lliurament del Sàhara occidental al Marroc i Mauritània. Octubre del 75 Franco torna a caure malalt morint el 20 de novembre del 75 deixant un testament on pretenia la continuïtat del règim i s'inicia així una etapa coneguda com la Transició Democràtica que conduirà a Espanya cap a un règim de monarquia constitucional i democràtica.

Franquisme a Catalunya

------------------------FRANQUISME A CATALUNYA---------------------------

1939-1959: Franco aboleix l'estatut d'autonomia del 1932. El 15 d'octubre de 1940 afusellament de Lluís Companys al castell de Montjuïc.

Repressió que costa la vida a 4000 catalans acusats de rojos i separatistes.

Franquistes Catalans: Miquel Mateu i Pla (alcalde de Barcelona) Josep Maria de Porcioles (governador civil de Lleida i alcalde de Barcelona) Joan Maria Fontana (governador civil)

Sorgeixen grups de resistència política i sindical com el Front Nacional de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i les socialistes creen el Moviment Socialista de Catalunya. Neix la base del Catalanisme Catòlic CC liderat per Jordi Pujol. En l'àmbit sindical la CNT aixeca una organització clandestina i cal remarcar una important acció dels maquis 41-51

Josep Irla passa a ser president de la Generalitat fins al 48. Irla renuncia al càrrec el 54 i els diputats del parlament de Catalunya van escollir Josep Tarradellas com a president..

1959-69: protestes de caràcter cívic com els fets de Palau el maig del 60. Creació de la Taula Rodona al 66 que va ser la primera plataforma pluripartidista antifranquista formada per tots els partits polítics clandestins. 1971 Creació de l'Assemblea de Catalunya formada per la unió política, sindical i cívicocultural que estableix un programa mínim basat en la consecució de les llibertats públiques, promulgació d'una amnistia, reinstauració de l'estatut d'autonomia del 32 i la coordinació amb la lluita democràtica de la resta de pobles d'Espanya.

1970-75: important campanya per reclamar la presència del català a l'ensenyament, Nova Cançó, per defensar la llibertat creativa i la seva expressió a través de la llengua Catalana (Raimon, Lluís Llach o Joan Manuel Serrat) van atraure les generacions més joves.

El PSUC amb Antonio Gutiérrez Díaz, ERC Heribert Barrera i Unió Democràtica Miquel Coll. 1974 Convergència Social de Catalunya (Joan Reventós), Convergència Democràtica de Catalunya (Jordi Pujol) i Esquerra Democràtica de Catalunya (Ramón Trias Fargas)