La Crisi del Regeneracionisme i la Política Espanyola (1898-1912)

Fracàs del Regeneracionisme

• Augment d'impostos degut a les despeses originades per la guerra.
• A Barcelona, els gremis formen la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, i van decidir no pagar els impostos (Tancament de Caixes).
• Contribuents embargats.
• L'alcalde de Barcelona dimiteix.
• El govern declara l'estat de guerra.
• Finalment, s'acaben pagant les taxes, però les classes urbanes perden la confiança en el regeneracionisme.
• La patronal catalana demana el concert econòmic.
• Enric Prat de la Riba se separa de la Unió i forma el Centre Nacional Català (1899).
• Dona suport als botiguers en vaga.
• Els empresaris catalans formen la Unió Regionalista.
• El 1905, s'ajunten els dos partits i donen lloc a la Lliga Regionalista de Catalunya. A les eleccions generals de 1901 són guanyadors i a les municipals empaten amb els republicans.
• Degut a les diferents tendències, els republicans funden el Poble Català (1907) i finalment el Centre Nacionalista Republicà.

Continuïtat del Règim

El 1902, Alfons XIII és nomenat major d'edat. Es caracteritza per un torn pacífic, caciquisme i abstenció, amb una notable intromissió del rei en la política.

Partit Conservador

Mor Cánovas el 1897. Antoni Maura esdevé líder del partit, impulsant la "revolució des de dalt". Va renovar la marina, va regular el dret de vaga, va establir arbitratges en les relacions laborals, va proposar una llei d'administració local (que anava en contra del caciquisme però mai es va aprovar) i va intentar arribar a acords amb el catalanisme polític. És destituït després de la Setmana Tràgica. El partit es divideix entre idonis (Dato) i mauristes. Dato és assassinat el 1921.

El Partit Liberal

José Canalejas (1910-1912) va fer un intent regeneracionista des d'una òptica liberal, però va topar amb l'oposició dels sectors més conservadors.

• En política exterior: Va signar tractats amb França pel repartiment del Marroc i amb el sultà del Marroc per tal de pacificar la zona del Rif.
• En política interior: Va prohibir la fundació i establiment de noves ordres religioses a Espanya. Va augmentar la fiscalitat a les classes més altes alhora que suprimia els arbitris (impostos sobre el consum molt impopulars). Va elaborar lleis de protecció social, va establir el servei militar obligatori (sense possibilitat d'evadir-lo) i va elaborar la Llei de Mancomunitats. És assassinat pels anarquistes el 1912.

Les Forces d'Oposició

Republicans

• Lerroux funda el Partit Republicà Radical, de caràcter anticatalanista i anticlerical.
• UFNR: Unió Federal Nacionalista Republicana.
• El 1914, amb el Pacte de Sant Gervasi, obtenen menys vots que per separat.
• Partit Republicà Català (1917): Lluís Companys, Marcel·lí Domingo.
• A València: Blasquisme.
• A Espanya: Coalició entre republicans i socialistes (PSOE: Conjunción Republicano-Socialista). Primer diputat: Pablo Iglesias.
• Álvarez (1912) funda el Partit Reformista, que obté suport intel·lectual, però d'un republicanisme tebi.

El Carlisme

Es manté a Navarra i una mica menys a Euskal Herria i a Catalunya. Discrepàncies entre Jaume de Borbó i Juan Vázquez de Mella. Finalment, es forma el Partit Tradicionalista (1919).

Regionalistes

• Creix el PNB en les classes mitjanes i la burgesia basca.
• El Galleguisme segueix com a moviment cultural.
• A Andalusia, Blas Infante publica "L'Ideal Andaluz" i el 1918 s'aprova a Ronda l'escut, la bandera i l'himne.

Solidaritat Catalana

Hostilitat de l'exèrcit enfront del creixent catalanisme. Incident de l'acudit, assalt del Cu-cut! i La Veu de Catalunya. Promulgació de la Llei de Jurisdiccions. Constitució de Solidaritat Catalana, formada per tots els partits polítics menys els dinàstics i els radicals. Van formar una coalició electoral per a les eleccions de 1907 i, dels 44 diputats de Catalunya, 41 van ser d'aquesta coalició. El catalanisme es converteix en un moviment de masses.