La Crisi del Pacte del Pardo: Context Històric i Conseqüències

La crisi del Pacte del Pardo

El gener de 1907, el rei va nomenar cap de Govern a Antonio Maura, del Partit Conservador.

• Era necessària una reforma en profunditat de la vida pública i la millora de les condicions de vida de les classes populars.

• Va emprendre un ambiciós programa de govern que va incloure una sèrie de mesures d'inversió pública, a través de la Llei de Protecció de la Indústria Nacional, el pla de reconstrucció naval i actuacions dirigides a millorar la situació de l'agricultura.

• En 1908, es va establir l'Institut Nacional de Previsió, antecedent de la Seguretat Social. També es va regular el descans dominical i la jornada laboral de dones i nens.

• Intentà acabar amb el caciquisme modificant la llei electoral per establir el vot obligatori. Adoptà iniciatives per aprovar una nova llei d'Administració Local, per la qual es crearen les mancomunitats.

• Sorgiment del Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux, amb un discurs clarament demagògic i un programa de radicalisme anticlerical i espanyolista, que es venia a sumar als sentiments antimilitaristes.

• El juliol de 1909, Maura hagué d'afrontar l'esclat de la Setmana Tràgica.

  • La situació del Marroc i els errors del Govern van provocar la crisi.

  • Ambient de creixent tensió amb nombroses mobilitzacions obreres, protagonitzades pels actius grups anarquistes, republicans i socialistes (Solidaritat Obrera) a Barcelona.

  • Al juliol de 1909, atac contra interessos espanyols per part d'alguns membres de cabiles pròximes a Melilla.

  • Es va ordenar la incorporació de reservistes a Madrid i Barcelona, creant en ambdues ciutats fortes protestes i manifestacions.

  • Desastre a prop de Melilla, amb més de 1.200 baixes.

  • Vaga general a Barcelona, convocada per Solidaritat Obrera i emparada per la UGT.

  • Atur total, i el govern respongué declarant l'estat de guerra, mentre la vaga s'estenia a les ciutats industrials veïnes.

  • Lluites als carrers durant tres dies amb assalts i cremes de convents, incendis i enfrontaments entre vaguistes i membres de la policia i l'exèrcit.

  • Més d’un centenar de morts i nombrosos edificis van quedar destruïts.

  • Una vegada sufocada la revolta, van arribar les detencions en massa i els judicis.

  • Processament irregular, la condemna i l'execució del pedagog i anarquista Francisco Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna.

  • Els liberals, juntament amb republicans i socialistes, exigien la renúncia de Maura (conservador).

  • El rei va acabar per nomenar al liberal Moret com a cap de govern, la qual cosa suposà la ruptura del Pacte del Pardo.

  • Nou govern liberal, presidit per José Canalejas, va impulsar un últim programa regeneracionista (aprovació de la llei sobre mancomunitats provincials, el servei militar obligatori i l'arbitratge estatal en els conflictes laborals, acords per fixar els límits del protectorat al Marroc…).