Crisi del Civilisme i Setmana Tràgica a Espanya (1900-1909)

Crisi del Civilisme a Espanya (1900-1909)

La situació a Espanya durant la primera dècada del segle XX era de gran inestabilitat política per diferents canvis en el govern i tenia a Alfons XIII com a cap d’estat.

Els Fets del Cu-Cut!

La revista satírica anomenada “Cu-Cut!” va publicar un acudit sobre l’exèrcit, el qual era el blanc de moltes crítiques des de la pèrdua de les colònies. La reacció de l'exèrcit no es va fer esperar i el 25 de novembre, una guarnició va assaltar les impremtes del “Cu-Cut!” i de “La Veu de Catalunya”, que era una publicació propera a la Lliga.

Resposta del Govern Central i del Catalanisme Polític

L’exèrcit demanarà una llei que li permeti jutjar crítiques contra la pàtria i contra el seu estament, llei que el govern liberal de Moret li concedeix al 1906 (Llei de Jurisdiccions). Davant d’això, el catalanisme polític reacciona i crea una plataforma política que agrupava a totes les forces polítiques catalanes llevat de Lerroux. Estava liderada per Cambó i Salmerón i tenia un programa que demanava la Descentralització de l’Estat i acabar amb la Llei de Jurisdiccions (Programa del Tivoli del 1906). Aquesta coalició va tenir un gran èxit electoral en aconseguir 41 dels 44 diputats per Catalunya a les eleccions de 1907.

Conseqüències

• Observem com el poder polític cedeix davant del poder militar, fet que provoca una crisi dintre del partit liberal.
• Consolidació del catalanisme polític i es va establir a la Lliga com a interlocutor entre Madrid i Catalunya (Cambó).
• Al 1907 els obrers de Catalunya s’organitzen en una altra plataforma anomenada “Solidaritat Obrera”.

Setmana Tràgica (1909)

Va ser una insurrecció popular de tipus antiburgès i anticlerical. Es va iniciar amb l’objectiu d’impedir que els reclutes marxessin a la guerra d’Àfrica. Aquesta va tenir lloc entre el 26 de juliol i el 2 d’agost, particularment a Barcelona però també a altres ciutats industrials.

Causes

Es va originar perquè, per un costat, va haver-hi una protesta ciutadana contra la guerra del Marroc i, per l’altra, va sumar-se una protesta sindical que demanava unes millors condicions laborals. A més, hem de tenir present el fort antimilitarisme que hi havia des de la guerra Hispano-Americana i, encara que no va haver-hi un líder clar, es va passar d’una vaga general a una rebel·lió.

Conseqüències

La revolta, que atacava a les classes benestants, va tenir en l’església els seus principals atacs, ja que moltes es van cremar i fins i tot es van profanar tombes. Va haver-hi més de 100 morts i va acabar amb la intervenció de l’exèrcit.