La Crisi del Bienni Reformista: Sanjurjada, CEDA i Feixisme

La Sanjurjada i la Crisi del Bienni Reformista

Els sectors dretans no van acollir favorablement aquests canvis. La premsa vinculada a aquests sectors va atacar el govern, mentre que l’Església va veure en perill el seu poder econòmic i la seva influència sobre la societat en haver estat desvinculada de l’ensenyament. Bona part de l’exèrcit també es va veure marginada per les noves mesures, en particular per la reforma militar i, evidentment, els terratinents i la burgesia no estaven gens contents amb les reformes. Així doncs, el cop d’Estat que va protagonitzar l’agost de 1932 el general Sanjurjo, conegut com la “Sanjurjada”, es va inscriure en aquest context, però l’intent va fracassar i els militars van anar a la presó. Ara bé, aquest intent d’involució ja va ser l’avís del futur cop d’Estat que portaria a la Guerra Civil.

Nota: Vegeu el Document 5 “El Cop de Sanjurjo i l'Estatut” (pàg. 274).

La Reorganització de les Dretes: La CEDA

D’altra banda, les dretes es van reorganitzar per arribar al poder amb una campanya a favor de l’Església i en contra de la Constitució de 1931 i les polítiques reformistes del govern. Aquesta campanya va culminar amb la creació de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), una coalició de partits de dretes dirigida per José María Gil Robles, llavors un jove advocat de Salamanca que de seguida va acabar tenint fama com a parlamentari.

L'Ascens del Feixisme: JONS i Falange Española

Encara que durant aquells primers anys trenta no eren una força majoritària, l’aparició del nazisme a Alemanya i el règim feixista italià van fer créixer els primers grups clarament feixistes a Espanya. El primer d’ells va ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), creades el 1931 per l’intel·lectual Ramiro Ledesma Ramos i l’advocat Onésimo Redondo. No van ser els únics: José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, igual que el seu pare, admirava el feixisme italià i va fundar a l’octubre de 1933 la Falange Española. En aquells moments, ambdues agrupacions no tenien un gran recolzament popular i a principis de 1934 van decidir fusionar-se, passant a ser Falange Española y de las JONS.

La Crisi del Govern Reformista i la Dimissió d'Azaña

De fet, com a conclusió, ens vam trobar davant un govern massa d’esquerres per a les dretes i poc d’esquerres per als sectors més radicals de l’esquerra, com ara la CNT, que va convocar algunes vagues generals en ciutats concretes i que va protagonitzar alguns incidents greus, com ara els fets de Casas Viejas, aquell aixecament anarquista de caire rural que protestava per la lenta aplicació de la reforma agrària i on van morir vint-i-sis persones. La gravetat d’aquests incidents, una situació econòmica que encara no s’havia recuperat de la crisi de 1929, juntament amb la gran oposició de dretes i els problemes interns de la coalició governamental, van provocar la dimissió d’Azaña. Durant unes poques setmanes de la tardor de 1933 i de manera provisional, Alejandro Lerroux va ser el president del Govern, però de seguida va convocar noves eleccions.