Crisi del 29 i Gran Depressió: Causes i Conseqüències

Els Feliços Anys 20 a EUA: Expansió i Desequilibris

Els feliços anys vint van començar amb una forta expansió econòmica als Estats Units. El país va experimentar un gran creixement, impulsat per la producció industrial i les exportacions. Aquest període es va caracteritzar per:

• Noves indústries: Desenvolupament de sectors innovadors.
• Noves fonts d'energia: Expansió i aplicació a la indústria.
• Indústria de l'automòbil: Símbol dels nous temps i de la producció en massa.

A les indústries nord-americanes es va imposar la producció en massa, amb nous mètodes de racionalització i producció en cadena (fordisme). També es va desenvolupar la publicitat i els sistemes de compres a terminis. La concentració empresarial va ser un altre factor clau d'aquest període.

La Situació Europea

Europa es va recuperar de la crisi de la postguerra, però va deixar de ser el centre de l'economia mundial. França va millorar la seva indústria, Alemanya va començar a recuperar la seva economia, i el Regne Unit va patir un relatiu estancament.

Límits i Desequilibris de l'Expansió

Entre 1924 i 1929, la producció industrial va créixer, però amb importants desequilibris:

• Crisi permanent dels sectors tradicionals.
• Estancament d'alguns sectors industrials.
• Descens de la capacitat de consum.
• Estancament del comerç mundial.
• Inestabilitat del sistema monetari internacional.
• Descens de les inversions de capital en activitats productives.

El Crac del 29 i la Gran Depressió

El creixement econòmic dels anys vint es va frenar bruscament el 1929.

Causes del Crac Borsari

El crac del 29 va ser el detonant de la crisi econòmica. Les causes van ser profundes, afectant sectors com el tèxtil, el carbó, la siderúrgia, la construcció naval i l'agricultura. Entre 1927 i 1929, les accions de la borsa de Nova York van pujar, atraient nous inversors. El valor dels títols no corresponia amb els beneficis reals, i moltes persones demanaven crèdits per comprar accions, creant una bombolla especulativa. Quan les accions van començar a baixar, els bancs van reduir els préstecs, agreujant la situació.

El Dijous Negre i l'Enfonsament de la Borsa

La retirada d'inversions, a causa del descens de les cotitzacions, va provocar pànic entre els que havien comprat accions a crèdit. Volien evitar perdre diners i poder pagar els deutes. El Dijous Negre (24 d'octubre de 1929), 13 milions d'accions es van oferir a la venda, amb una demanda gairebé nul·la, provocant un enfonsament del mercat de valors.

La Gran Depressió

L'enfonsament de la borsa va provocar una llarga crisi econòmica, coneguda com la Gran Depressió. Les seves característiques principals van ser:

• Destrucció de l'estalvi.
• Reducció dràstica del crèdit, del consum i de la inversió.
• Fallida de bancs (retirada massiva d'estalvis i impagament de préstecs).
• Crisi industrial (cessament de la demanda i de les inversions).
• Crisi agrícola (enfonsament de preus i sous dels camperols).

El país més ric del món no disposava d'ajuda per als aturats, que van caure en la misèria.

L'Extensió de la Crisi

La crisi borsària es va estendre a tots els sectors de l'economia, provocant:

• Crisi Financera: Fallides bancàries degut a la impossibilitat de recuperar els préstecs.
• Crisi Industrial i Comercial: Descens dels preus a causa de la reducció de la demanda.

Això va motivar fallides empresarials i bancàries, devaluacions monetàries i l'adopció de mesures proteccionistes. Àustria i Alemanya van ser els països europeus més afectats. El Regne Unit va intentar frenar la crisi amb la devaluació de la lliura. França va patir les repercussions més tard. Tota Europa, excepte l'URSS, es va veure immersa en la crisi.

Conseqüències Socials i Polítiques

Les conseqüències van ser devastadores a escala mundial:

• Descens dels salaris i augment de l'atur.
• Misèria per a la classe obrera i la pagesia.
• Augment de les desigualtats socials.
• Commoció de l'ordre polític que sustentava el capitalisme.

La crisi va portar els governs a replantejar-se el seu paper en l'economia, donant pas a polítiques d'intervenció estatal.