Crisi del 1929 i Repercussions: Anàlisi i Solucions

Posa't a Prosa

1. Sintetitza

a) Quins problemes econòmics va haver d’afrontar Europa després de la Primera Guerra Mundial? Quins se’n van derivar del Tractat de Versalles?

Després de la Primera Guerra Mundial, els països europeus estaven debilitats perquè la guerra havia afectat negativament la població i la producció, i havia provocat la ruptura de la cooperació internacional entre els propis aliats.

Les xifres de morts en els camps de batalla s’elevaven a vuit milions d’homes, sis d’invàlids i 21 milions de ferits. A més a més, gairebé la dècima part de les màquines, fàbriques i altres infraestructures productives havien quedat inutilitzades per les destruccions. Els preus es van triplicar en molts països i les monedes europees van patir un procés deflacionista. I existia un gran deute amb els Estats Units a conseqüència dels préstecs rebuts durant el conflicte.

El Tractat de Versalles, firmat després del final de la guerra, va generar grans desacords econòmics entre els països, va desestabilitzar el sistema monetari internacional i va reduir la confiança dels inversors. Alemanya va ser considerada culpable del conflicte, pel que va haver de pagar elevades sumes de diners denominades reparacions de guerra, això va dificultar molt la seva recuperació econòmica.

Així, l’esforç per recaptar les quantitats fixades a Versalles, va provocar la fallida del sistema monetari alemany el 1923, i una gran inflació que va arruïnar a pensionistes i assalariats.

A més a més, les noves fronteres fixades en els tractats de pau, van modificar els fluxos d’intercanvi de mercaderies.

b) Què va ser la prosperitat nord-americana de la dècada de 1920? Quins elements la van motivar? Va afectar de la mateixa manera tots els sectors econòmics i socials?

La prosperitat americana de la dècada de 1920 va ser una etapa en la qual els EUA van penetrar en la majoria dels mercats proveïts fins aleshores per les potències europees i la seva balança comercial va assolir un gran superàvit.

El paper desenvolupat pels EUA com a proveïdor de mercaderies i de capital va accelerar el creixement de la seva producció industrial i es va produir un profund canvi en l’estructura de la seva economia.

Aquesta prosperitat va ser motivada per diversos elements:

• Una profunda transformació productiva dominada per la innovació tècnica i els canvis en l’organització del treball.
• Un gran augment de la productivitat, el que va permetre a l’economia nord-americana reduir els costos de producció.
• Una revolució dels consumidors caracteritzada pel sorgiment dels grans magatzems, la compra a terminis, la publicitat i el màrqueting i, en conjunt, el gran endeutament de les famílies.

Però no tots els sectors econòmics i socials es van beneficiar d’aquesta prosperitat. Mentre les empreses i els inversors van obtenir beneficis gràcies als seus dividends, el creixement dels salaris dels treballadors va ser molt menor.

En el terreny econòmic, el sector més perjudicat per la prosperitat va ser l’agrícola. La disminució de les exportacions i dels preus de 1922 va fer que els productors agrícoles reduïssin els seus ingressos. I al mantenir-se els preus industrials per sobre dels agrícoles es va produir la ruïna de milions de pagesos que van malvendre les seves terres i van emigrar.

c) Quines causes van motivar l’enfonsament de la Borsa de Nova York l’any 1929? Com va esdevenir una crisi generalitzada?

La Borsa de Nova York es va enfonsar el 1929 perquè els inversors van tenir el convenciment que les cotitzacions no podien seguir pujant com ho havien fet fins a aquest moment i van optar per posar a la venda les seves accions amb l’objectiu d’obtenir bons beneficis.

Però aquest augment va provocar que les cotitzacions comencessin a baixar, i davant aquesta situació, es va produir un efecte en cadena que va incrementar el nombre d’accions a la venda.

La desmesurada oferta va tenir com a conseqüència la caiguda del valor de les accions i el 24 d’octubre del 1929, el pànic es va apoderar dels inversors i 13 milions de títols van sortir a la venda sense que trobessin comprador.

La crisi borsària es va convertir en una recessió generalitzada, molt greu i de llarga durada, a conseqüència d’una sèrie de factors:

• La sobreproducció industrial, que ja es va mostrar abans de l’enfonsament de la Borsa i que va mostrar que el ritme de creixement estava desaccelerant-se.
• La crisi de liquiditat o falta de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes. La caiguda de les accions va generar una cadena d’impagats i va provocar el tancament de moltes indústries i entitats bancàries.
• La caiguda del consum a conseqüència de la disminució de la capacitat adquisitiva d’aquells que havien invertit en Borsa: el temor a ser acomiadats del treball, la caiguda dels preus agraris i l’endeutament.

d) Quins països van ser els més afectats per la crisi mundial? Per què?

La crisi dels Estats Units en la dècada de 1930 va arrossegar a molts països d’Europa i de la resta del món. Els inversors nord-americans van repatriar molts dels seus capitals, el que va provocar l’extensió de la crisi bancària en el vell continent.

Els préstecs entre bancs van estendre la crisi a tot el sistema financer, afectant sobretot a Hongria, Txecoslovàquia, Romania, Polònia i Alemanya.

La crisi va ser especialment dura en aquest últim país, on la inflació va pujar fins a cotes molt altes, la producció industrial va descendir enormement i la desocupació va afectar a multitud de treballadors.

En altres països com el Regne Unit o França la recessió no va ser tan greu, però també es van veure afectats per la fallida del sistema monetari internacional i per la pèrdua de competitivitat en el mercat internacional.

e) Quins camins es van proposar per solucionar la crisi? Quines van ser les propostes de Keynes? Què va ser el New Deal?

Davant la situació de crisi general i per recuperar l’activitat econòmica els governs dels diferents països van prendre mesures considerades molt heterodoxes en aquell moment:

• Als Estats Units es dugué a terme un pla econòmic denominat New Deal.
• Als països escandinaus van atorgar un paper actiu contra la recensió econòmica al pressupost de l’Estat.
• Alemanya va posar en pràctica una política de rearmament per estimular el creixement econòmic.
• El Regne Unit va devaluar la lliura, va recórrer al proteccionisme i va establir acords comercials preferents amb les seves colònies.
• França va establir una sèrie de plans socials l’any 1936, amb la victòria del Front Popular.

Les propostes de Keynes consistien en la intervenció de l’Estat perquè s’aconseguís la recuperació econòmica. Va proposar que davant l’ensorrament de la inversió privada, l’Estat incrementés la despesa pública en activitats com obres públiques, que ocupen molts treballadors.

Aquesta despesa generaria un dèficit públic, però no constituïa un problema perquè si l’Estat gastava, augmentava la demanda no només per l’ import de les despeses efectuades sinó també, perquè aquesta despesa inicial, transformada en salaris i béns, creava nova demanda sobre altres sectors.

I davant la necessitat de potenciar el consum, va defensar la millora de les condicions salarials per augmentar la capacitat adquisitiva de la classe obrera. Va argumentar que la prosperitat depenia sobretot de la inversió i el consum, i no de l’estalvi, que podia resultar nefast.

El New Deal va ser el pla econòmic posat en pràctica pel president nord-americà Roosevelt associat a les teories de Keynes. Es tractava d’augmentar la intervenció de l’Estat però, a la vegada, reduir el dèficit públic, retallant despeses. Entre les actuacions d’aquest pla destaquen: el programa de recuperació dels preus agrícoles; el del rellançament de l’activitat industrial; la promoció d’obres públiques que reduïssin la desocupació i augmentessin la demanda; un rígid control estatal sobre els bancs i el mercat borsari; la devaluació del dòlar; millorar les condicions dels treballadors a través de la llibertat sindical i la creació de convenis col·lectius; i d’establiment del salari mínim i la creació de la Seguretat Social.