Crisi del 1929: Impacte Global i el New Deal

La generalització de la crisi

Als Estats Units, la fallida de la borsa va provocar una depressió general. Milions de persones van perdre els seus estalvis. Nombrosos bancs van fer fallida, ja que havien invertit els fons a comprar accions o a concedir crèdits per a adquirir-les. Moltes indústries i molts agricultors es van arruïnar davant del descens de les vendes i la falta de crèdits. I el comerç exterior es va paralitzar en adoptar-se mesures proteccionistes.

Entre 1930 i 1931, la crisi es va difondre des dels EUA a la resta del món, i va afectar Europa i els països asiàtics i llatinoamericans. Es va transformar així en una crisi total, la Gran Depressió, una de les majors crisis econòmiques de la història.

Les conseqüències de la crisi

La crisi es va reflectir en tots els àmbits de la vida:

• En l'economia, la producció agrària i industrial va descendir en decréixer la demanda; i el comerç exterior es va reduir en generalitzar-se el proteccionisme. Per la seva banda, el sistema capitalista va patir un fort rebuig entre les classes mitjanes i treballadores.
• La població va detenir el seu creixement i la migració transoceànica va disminuir, perquè els països receptors van limitar les entrades per a reduir la desocupació.
• En la societat van créixer la desocupació i les desigualtats. Amb això, l'optimisme dels feliços anys vint va ser substituït pel pessimisme i la falta de confiança en el progrés.
• En política, la depressió va desprestigiar la democràcia, que no va saber evitar-la i va afavorir l'auge d'ideologies que es presentaven com a salvadores, com el totalitarisme entre la classe mitjana i el comunisme entre els obrers.

Les propostes de solució

Cada país va intentar sortir de la crisi buscant les seves pròpies fórmules.

• Alguns van promoure l'autarquia o autosuficiència econòmica, explotant els recursos propis i comprant a l'exterior el mínim possible.

Però la majoria va adoptar les idees de l'economista britànic John Maynard Keynes, consistents a estimular la inversió, l'ocupació i el consum mitjançant la intervenció de l'estat en l'economia. Aquest va ser el cas dels Estats Units, on el nou president Franklin Delano Roosevelt va posar en marxa el 1933 un conjunt de mesures econòmiques i socials conegut com New Deal. Incloïa el control dels bancs, obligant-los a concedir crèdits a baix interès; subvencions a l'agricultura i a la indústria per a disminuir la producció; reducció de la jornada laboral; salaris mínims; assegurances de desocupació; foment de les obres públiques, etc.