La Crisi del 1929 i la Gran Depressió: Causes, Conseqüències i Solucions

La Crisi del 1929: El Crac Borsari

Causes de la Crisi

La prosperitat de l'economia americana va arribar a la seva fi el 1929, quan es va enfonsar la borsa de Nova York, provocant la caiguda de tota l'economia americana.

• Sobreproducció: La producció va créixer més ràpidament que la demanda i les fàbriques produïen més del que podien vendre. L'acumulació d'estocs va fer abaixar els preus.
• Especulació borsària: Molts americans van invertir en borsa. L'augment de la demanda d'accions en va fer pujar molt el preu i va generar grans expectatives de guanys que no responien al creixement real dels beneficis de les indústries (bombolla especulativa).

El Dijous Negre

El 24 d'octubre del 1929 (Dijous Negre), una onada de pànic va afectar la borsa de Nova York: tothom volia vendre les seves accions i ningú no volia comprar-ne. Aquesta gran oferta d'accions va fer que el preu caigués en picat, fet que va provocar l'enfonsament de la borsa.

La Gran Depressió

Conseqüències de la Crisi

El crac de la borsa va produir una crisi bancària. La banca no va poder atendre els clients que volien treure els seus diners. Molts bancs van tancar. La crisi es va estendre a tots els sectors de l'economia, fet que va provocar una recessió econòmica generalitzada. Davant de l'augment de l'atur, el consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar perquè no podien vendre la producció. Moltes famílies van caure en la misèria. La crisi es va estendre a la resta del món perquè els bancs van retirar els capitals dipositats a Europa i les empreses americanes van disminuir les inversions en aquests països. Les importacions americanes van baixar i el comerç mundial va patir una gran recessió, fet que va ajudar a la difusió mundial de la crisi.

La Lluita Contra la Crisi

El New Deal Americà

El president Franklin D. Roosevelt va proposar el New Deal. Els seus àmbits d'actuació van ser:

• Econòmic: Ajudar les empreses privades, crear empreses públiques en sectors sense incentius per a la inversió privada i destruir els estocs agrícoles acumulats. L'Estat va establir un control sobre els bancs i els va obligar a facilitar els préstecs amb interessos baixos.
• Social: Lluitar contra l'atur. El govern va promoure un gran pla d'obres públiques, va incentivar l'augment salarial i va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanals.

Les Propostes Europees

L'any 1933 es va convocar una conferència internacional per a fomentar la cooperació contra la crisi. No es van aconseguir acords. Molts països van confiar en la intervenció de l'Estat per a ajudar a la recuperació econòmica. Es van adoptar mesures proteccionistes i es va ajudar empreses en crisi; es van controlar els preus, es van augmentar els salaris, es van fer ofertes públiques d'ocupació i es va disminuir la jornada laboral.

El Feixisme Italià

Itàlia en la Postguerra

A Itàlia, el final de la Gran Guerra va deixar seqüeles humanes i econòmiques greus: l'elevat deute exterior va provocar un augment de la inflació. El cost de la vida es va incrementar, mentre que els salaris reals van disminuir i el nombre d'aturats no parava de créixer. Els acords de pau van suposar una gran decepció, perquè els aliats no van atorgar a Itàlia una sèrie de territoris veïns que reivindicava com a propis (Fiume i Dalmàcia). Es va estendre la idea que la participació italiana en la guerra havia estat un engany (irredemptisme). A aquesta situació, s'hi va sumar la inestabilitat política: els governs de la monarquia de Víctor Manuel III no aconseguien una majoria suficient. La crisi econòmica va generar una forta tensió social. Es va desenvolupar un moviment vaguista que va presentar objectius revolucionaris. Tots aquests moviments van ser reprimits, però la por de l'esclat d'una revolució social va començar a espantar les classes de caràcter més conservador.

L'Ascens del Feixisme

En aquesta situació de crisi va sorgir Benito Mussolini, que el 1919 va crear els Fasci di Combattimento, coneguts per les seves camises negres. Eren grups paramilitars que pretenien frenar l'auge del moviment obrer, oposant-se violentament als sindicats obrers i als seus líders. L'any 1921, es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per a detenir els moviments revolucionaris a Itàlia. El seu programa es basava en la construcció d'un Estat fort, que garantís l'ordre social i la propietat privada, i que impulsés una política exterior expansionista. El partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament dels grans propietaris i amb la tolerància de l'Església Catòlica i del mateix monarca. En les eleccions del 1922, el partit feixista només va aconseguir 22 diputats en un parlament de 500. Aquell mateix any Mussolini va exigir al rei que li entregués el govern. Per demostrar la seva força, va organitzar una marxa sobre Roma acompanyat de camises negres. El mes d'octubre, el monarca, pressionat, va nomenar Mussolini cap del govern.