Crisi de la Corona Catalanoaragonesa i Formes Literàries del Renaixement

Crisi Política i Social de la Corona Catalanoaragonesa (S. XVI-XVIII)

Des del punt de vista polític i social, la Corona Catalanoaragonesa entre els segles XVI i XVIII va patir una greu crisi. Aquesta crisi va ser demogràfica (a causa de pestes i guerres civils) i econòmica, provocada pel desplaçament del comerç cap a l'Atlàntic, del qual els ciutadans d'Aragó van quedar explícitament exclosos.

La Corona va perdre el poder polític fins que va ser absorbida per la Corona Castellana amb els Decrets de Nova Planta de Felip V. Amb la unió de les corones, la cort reial es va traslladar a Castella, fet que va comportar la castellanització de l'alta noblesa i la desaparició d'un organisme clau per a la cultura i literatura catalana: la Cancelleria Reial.

Des de Castella, la monarquia governava els diferents regnes catalanoaragonesos. La repressió cultural i religiosa, instaurada per Ferran II des de 1483, va augmentar a mesura que passava el temps, especialment després de les revoltes que es van produir contra Castella. A partir de la Guerra de Successió i de la instauració de la monarquia borbònica, aquesta repressió es va sumar a la lingüística.

Conseqüències Lingüístiques i Culturals

La repressió va tenir efectes profunds en l'àmbit lingüístic i cultural:

• Pèrdua de la consciència de la unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Increment de la fragmentació dialectal del català.
• Desaparició del model unitari, deixant el català sense un model ortogràfic a seguir, fet que va ser un problema per a la literatura del segle XIX.
• La impremta, situada en terres catalanes, va acabar editant majoritàriament en castellà i llatí per qüestions de mercat.
• El castellà, el francès i l'italià van anar creixent, juntament amb el llatí (promogut pels humanistes i les universitats de l'època).
• El català es va començar a identificar com una llengua de poble, amb molt menys prestigi social.
• La castellanització de la noblesa i la burgesia va contribuir a l'aparició de brots de bilingüisme social, mentre que la resta de la població es va mantenir monolingüe i analfabeta.
• La pèrdua del català com a llengua oficial va fer que el seu procés de diglòssia augmentés respecte a la llengua castellana.

Conceptes Clau del Renaixement i el Barroc

Leonardo da Vinci i l'Home de Vitruvi

Leonardo da Vinci va fer el dibuix de l'Home de Vitruvi per a establir les proporcions que havia de tenir l'ésser humà. Amb el temps, aquesta obra es va convertir en el símbol d'una de les idees centrals renaixentistes: la consideració de l'home com a centre de l'univers i com a mesura de totes les coses.

L'Home Universal (Homo Universalis)

L'home del Renaixement es caracteritzava per una gran curiositat científica en totes les branques del saber i basava el seu poder en l'ús de la raó.

Formes Poètiques del Renaixement

Durant el Renaixement es van recuperar diverses formes clàssiques:

El Sonet

El sonet, introduït per Petrarca, és una composició poètica de 14 versos decasíl·labs agrupats en dos quartets i dos tercets. Els quartets solen exposar el tema i els tercets en fan la conclusió. Aquesta forma utilitza la rima consonant.

Altres Gèneres Clàssics

També es van recuperar de l'antiguitat clàssica l'oda, l'elegia, l'ègloga i l'epístola.

Estils Literaris del Barroc

Culteranisme

Els poetes intentaven embellir la realitat mitjançant l'ús excessiu de metàfores, hipèrbatons i un llenguatge culte.

Conceptisme

L'element més important era el contingut. Aquest estil convertia la poesia en un joc d'enginy i un joc de paraules basat en l'agudesa conceptual.

La Cultura Laica i Popular

La cultura havia de ser laica, fet que va comportar un atac a les formes religioses tradicionals, plenes de fanatisme i superstició.

Gèneres de Poesia Popular

Romanç

Versos d'art menor de set síl·labes, el més utilitzat en la poesia popular. Té rima assonant i un ús abundant de paral·lelisme i repeticions. Tractava temes com segrestos, assassinats o enamoraments.

Corrandes

Cançons breus (d'amor, de bressol, de treball, etc.) que contraposen dues idees a partir de quatre versos de set síl·labes.

Goigs

Poesia religiosa que lloa una parròquia o un sant.

Teatre Breu i Representacions

Els Entremesos, Sainets i Farses eren peces breus que servien com a complements d'una obra més llarga. Descrivien costums de l'època i estaven acompanyats de música i cançons. Es representaven a l'interior de temples, a les places o als carrers, sovint amb una escenografia complexa.

Els cicles temàtics incloïen el cicle de Nadal i el cicle de Pasqua, amb representacions teatrals basades en episodis de la Bíblia.