Crisi de la Coalició Republicanosocialista (1931-1933)

4. ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA:

Una conjuntura econòmica desfavorable:

El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb l'esfondrament de la borsa de Nova York l'octubre de 1929. Aquesta crisi va incidir en l'economia espanyola de manera més dèbil que a d'altres països occidentals, a causa de la relació reduïda de la nostra economia amb el mercat internacional, tot i que, indubtablement, va fer impossible el creixement econòmic, perquè tota l'economia mundial entrà en una profunda depressió. La crisi també va paralitzar l'emigració a Amèrica, que era una vàlvula d'escapament per a l'atur crònic de regions com Galícia i Andalusia.

En qualsevol cas, la crisi internacional va agreujar, en l'etapa republicana, els problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercial, etc.

A aquests problemes crònics s'hi van afegir els problemes derivats de la política econòmica del govern republicà. Així, doncs, el creixement generalitzat dels salaris industrials i agrícoles que va decretar el govern del primer bienni, malgrat que va tenir alguns efectes positius en l'economia perquè va elevar la renda dels treballadors i va augmentar la demanda de béns de consum, no va anar acompanyat d'un creixement paral·lel de la productivitat, la qual cosa va fer disminuir els beneficis de les empreses. Això va provocar un augment del descontentament i de la desconfiança tant dels empresaris industrials com dels grans propietaris agrícoles. Com a conseqüència, la inversió privada es va enfonsar espectacularment, sobretot fins al novembre de 1933, en què la coalició de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions.

Pel que fa als pressupostos, el govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per tal de reduir el dèficit heretat de la dictadura de Primo de Rivera i aconseguir l'equilibri dels pressupostos de l'Estat. Però la disminució de la inversió pública va tenir repercussions negatives sobre els sectors de béns d'inversió i sobre la creació de nous llocs de treball, perquè es van reduir alhora la inversió pública i la privada.

La conflictivitat social:

La lentitud de les reformes, especialment la reforma agrària, van provocar el desencís i la impaciència de molts treballadors, atès que l'atur era força alt i que l'actitud de la patronal i dels propietaris agrícoles era contrària a qualsevol negociació.

Aquesta situació va encoratjar la radicalització d'una part dels partits i dels sindicats d'esquerra i va aguditzar la confrontació social. La CNT hi va veure l'ocasió idònia per al seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral i la insurrecció pagesa amb la finalitat de destruir l'ordre burgès.

Les tensions socials van assolir el punt àlgid a partir de l'any 1933, en què, als intents revolucionaris de la CNT, s'hi van afegir els sectors més radicals del socialisme espanyol (UGT), liderats per Largo Caballero, especialment a través de l'organització socialista del camp, la Federació Nacional de Treballadors de la Terra, que tenia més de 450.000 membres.

Amb el partit comunista (PCE), dirigit des de 1932 per José Díaz, va augmentar el nombre d'afiliats fins a situar-se en més de 11.000.

Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant progressivament. L'any 1932 els anarquistes van propiciar una insurrecció de miners a Catalunya (Alt Llobregat) i, l'any 1933, de jornalers a Andalusia (Casas Viejas). Algunes d'aquestes revoltes van provocar assalts als ajuntaments, incendis de cortijos i registres de la propietat, ocupació de terres i, en algunes ocasions, la proclamació del comunisme llibertari. La intervenció de la força pública provocava enfrontaments violents que acabaven amb morts i ferits en tots dos bàndols: Casas Viejas, Arnedo i Castilblanco.

Aquests fets van produir el desgast del govern d'Azaña, que es va veure desacreditat com a conseqüència de les dures mesures policíaques adoptades per restablir l'ordre públic. A més, els conflictes van augmentar encara més la desconfiança empresarial i, consegüentment, van desmotivar la inversió i van provocar un empitjorament de la situació econòmica. La crisi va ser aprofitada pels sectors més conservadors per intentar posar fi al govern de la coalició republicanosocialista.

La reorganització de les dretes:

Les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques. També alguns sectors de les classes mitjanes consideraven massa radicals els canvis proposats. Tots aquests grups es van anar organitzant al voltant dels partits conservadors tradicionals o de les noves organitzacions de caràcter feixista i autoritari per tal d'oposar-se al govern.

El centredreta espanyol es va reestructurar al voltant del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, que va atreure grups d'empresaris, comerciants i propietaris agrícoles, que no s'oposaven tant a la República com al seu caràcter esquerrà. Al llarg de l'any 1932 els sectors catòlics i conservadors es van mobilitzar molt activament contra la política social, religiosa i autonòmica dels governs d'esquerra, i això va permetre la formació de la Confederación Española de Derechas Autónomas, la CEDA. Creada l'any 1933, la nova formació política va atreure ràpidament un bon nombre d'afiliats i un líder indiscutible, José María Gil Robles.

Igualment, Renovación Española, la Comunió Tradicionalista i de manera molt especial els grups feixistes de les JONS i de la Falange, tot i que minoritaris, van dur a terme una intensa activitat d'agitació contra el que consideraven una amenaça per a Espanya: el progrés del marxisme i el perill d'una revolució bolxevic. Amb les seves accions van crear un clima de crispació i de temor que va ser aprofitat pel conjunt de la dreta per criticar l'actuació del govern.

En aquest context alguns sectors de l'exèrcit van voler aprofitar el descontentament dels grups més conservadors de la societat. Fent-se ressò d'aquest malestar, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'Estat amb la pretenció de forçar el tomb de la República cap a la dreta, però va fracassar estrepitosament. L'any 1933 es va crear la Unión Militar Española (UME), una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes que havia de tenir una participació activa en el cop d'Estat del juliol de 1936.