Crisi i canvi polític a Espanya durant el regnat d'Isabel II

Crisi Progressista

La manca de lideratge i les discrepàncies polítiques van provocar una divisió en el si del progressisme, produint un moviment insurreccional: la Jamancia (setembre-novembre de 1843). Aquest moviment, de contingut reformista, va suposar un aixecament contra l'Estat liberal. Joan Prim va sufocar la revolta, i aquest enfrontament va permetre que els moderats aconseguissin el poder el 1843 amb Isabel II (13 anys).

Partits

Unió Liberal (isabelins i progressistes), els progressistes acaben republicans.

Dècada Moderada (1844-1854)

Bases

Narváez tenia l'objectiu d'establir un sistema liberal moderat que garantís el domini dels demòcrates, que anomenaven oligarquia. Per això, elabora la Constitució de 1845, basada en els principis del moderantisme. El 1845, la impremta passa a control del govern. La llei electoral de 1846 estableix un sufragi censatari restringit (1%), cosa que permetia falsejar els resultats.

Desenvolupament

Concordat amb la Santa Seu (1851): el Papa reconeix Isabel II, que accepta les desamortitzacions a canvi del reconeixement del catolicisme com a religió oficial i el sosteniment de l'Església. Per augmentar els ingressos, es duu a terme una reforma fiscal (Llei Mon-Santillán, 1845) amb una contribució directa sobre la propietat i un impost sobre el consum. Es promulga el Codi Penal (1848) i el Codi Civil (1850). Es reforma l'Administració Pública, les províncies i els municipis (1845) amb un sistema jeràrquic de control a través dels Governadors Civils (1849), les diputacions i els ajuntaments. Per temor a un aixecament, un decret de 1844 garanteix el manteniment del règim foral al País Basc i Navarra (juntes i ajuntaments). S'estableix el sistema nacional d'instrucció pública (regula els nivells educatius), la Guàrdia Civil (1844) i el servei militar obligatori (sistema de quintes per sorteig).

Crisi del Moderantisme

Conflictes i protestes

• Guerra dels Matiners (1846-1849): el suport a la candidatura del comte de Montemolín (carlí) va iniciar un conflicte dinàstic que va acabar en una insurrecció a causa de la crisi agrària i de la indústria tèxtil. Les divisions internes i la reforma de Bravo Murillo van mantenir el sufragi restringit.

Revolució de 1854

El pronunciament de Vicálvaro (juny de 1854) va convocar Corts amb la llei electoral de 1837. L'aliança entre progressistes, unionistes i moderats avançats va formar la Unió Liberal, que va guanyar les eleccions i va elaborar la Constitució de 1856.

L'acció dels governs

Reformes

Expansió econòmica fins al 1866. Llei de Desamortització Civil i Eclesiàstica (1855). Llei de Ferrocarrils, que va afavorir la inversió estrangera. Primera vaga general. Llei d'Instrucció Pública de 1857 per reduir l'analfabetisme. La Constitució torna amb una acta adicional de caràcter més liberal.

Narváez torna el 1856 i elimina les reformes anteriors, però hi ha molta corrupció política. Expedicions al Marroc per expandir el territori (1859) i a Mèxic (1862). Com a la resta d'Europa, s'estava industrialitzant i formant un imperi colonial. Isabel II ho intenta, però no té l'efecte que espera.

Crisi final de la monarquia (1863-1868)

Narváez governa de manera dictatorial (l'oposició no pot accedir al poder). El Pacte d'Ostende entre progressistes, unionistes i el Partit Demòcrata, opositors a la monarquia, volen enderrocar-la (1867).

Revolució Gloriosa (1868): fi del regnat d'Isabel II

Causes de la caiguda:

• Crisi política: l'oposició no pot accedir al poder.
• Crisi econòmica: financera (caiguda de la borsa), industrial (encariment del cotó) i de subsistència (augment del preu del blat).

18 de setembre de 1868: esclata la revolució (Juan Topete, Prim i Serrano). 28 de setembre de 1868: batalla d'Alcolea (Isabel II vs. revolucionaris).

Sexenni Democràtic (1868-1874): govern provisional (Prim i Serrano)

Dissolució de les juntes revolucionàries. Radicalització de la revolució. Les juntes revolucionàries (classes populars) es converteixen en poders autònoms, destitueixen les autoritats, impulsen la milícia nacional i incorporen les demandes populars al programa: abolició de les quintes, sufragi universal masculí, supressió dels impostos de consum, separació Església-Estat, eleccions a Corts Constituents (1869), exclouen el Partit Demòcrata.

Eren un bloc progressista però monàrquic.

Constitució de 1869

• Sobirania nacional, carta de drets i llibertats, constitució monàrquica parlamentària, sufragi universal masculí.
• Reformes econòmiques: impuls econòmic (modernització), la pesseta i la llei de mines, obertura dels mercats espanyols a l'exterior.

Prim proposa com a rei a Amadeu I d'Espanya (2 de gener de 1871 fins al 1873).

Oposició a Amadeu I

• Isabelins conservadors
• Carlins (3a Guerra Carlina, 1872-1876)
• Republicans
• Classes populars: exèrcit

Insurrecció independentista a Cuba (Guerra dels Deu Anys). El 1873, la monarquia d'Amadeu I fracassa.

Primera República (1873-1874)

Model d'Estat

Republicanisme federal descentralitzat vs. unitari centralitzat a Madrid.

Presidents

• Estanislau Figueras
• Francesc Pi i Margall
• Nicolás Salmerón
• Emilio Castelar

Sorgeix el cantonalisme. Salmerón envia l'exèrcit als cantons, que són derrotats. Salmerón dimiteix per no signar les penes de mort. Castelar vol impulsar la República, però es troba amb la insurrecció federal. El 1874, un cop d'estat de l'exèrcit dirigit per Pavia imposa un règim dictatorial. El 1874, un pronunciament militar proclama rei a Alfons XII.