Crisi i caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

476 dC: Roma va ser conquerida pels Ostrogots (tribu germànica), l'últim emperador deposat i la fi de l'Imperi Romà d'Occident.

Crisi: "Canvi"

Període de canvi entre dos sistemes/situacions, que porta inestabilitat i problemes. A partir del segle III l'Imperi Romà va començar a patir una sèrie de crisis:

Crisi econòmica:

• Petit canvi climàtic:
  • Sequeres i augment de temperatures.
  • Descens de la producció agrícola (aliments).
  • Menys menjar disponible i més car.
  • Gent pobre passa gana o mor de gana.
  • Descens de la població a la zona Mediterrània.
  • Augment de població al nord d'Europa (enemics de Roma).
• Epidèmies:
  • Mortaldat (gent afeblida) i descens de població.

Crisi militar:

• Dificultats per reclutar soldats.
• Problemes per pagar a temps a les tropes.
• Mal manteniment de l'armament.
• Fi de la mentalitat guerrera/conqueridora.
• Escassedat de grans líders.
• Incapacitat per adaptar-se a les noves tàctiques militars (cavalleria).
• Fronteres massa grans per poder defensar-les de manera eficaç.

Crisi política:

• Inestabilitat del govern dels emperadors (molts eren assassinats).
• Pèrdua de poder/autoritat dels emperadors.
• Corrupció generalitzada Malbaratament de recursos.

Crisi religiosa:

• Canvi de religió, de politeisme (deus romans) a monoteisme (Cristianisme).
• Pèrdua de poder dels emperadors (ja NO són considerats deus).
• Canvi de la mentalitat guerrera a una més "pacifista".
• Alliberaments massius d'esclaus (crisi econòmica).

L'aparició dels pobles Huns

A finals del segle IV va arribar a Europa de l'Est uns pobles desconeguts, extremadament bel·licosos i agressius, experts genets nòmades que atacaven sense pietat. Els pobles germànics van ser els primers en enfrontar-se als Huns:

• Si resistien, perdien i eren exterminats (ciutats cremades, població esclavitzada, etc...).
• Si es rendien també.

Els pobles germànics que no van desaparèixer, van fugir cap a l'Imperi Romà:

• Demanant permís als emperadors i entrant dins l'Imperi amb permís, a canvi de lluitar junts (Federati).
• Per la força (instal·lant-se a diverses zones de l'Imperi).

Principals pobles germànics

• Francs (Es van instal·lar a l'actual França).
• Gots:
  • Visigots (a Hispània).
  • Ostrogots (a Itàlia).
• Angles i els Saxons (A Britània i a l'actual Dinamarca).
• Burgundis (a Suïssa).
• Sueus (Actual Galícia/Portugal).
• Vàndals (Al Nord d'Àfrica).
• Alamans (Zona del Naixement del riu Rin).

Els regnes Germànics

Al nord d'Europa van existir una sèrie de tribus/pobles que els romans van anomenar germànics (de l'antiga Germania). Amb l'arribada dels Huns i el col·lapse de l'Imperi Romà, la majoria dels pobles germànics es van instal·lar a Europa occidental i van crear regnes.

El regne dels Francs va ser l'únic que va continuar existint (de fet es consideren l'origen de l'actual França). El regne dels Visigots es va establir a l'antiga Hispania Romana i va existir fins a principis del segle VIII (711). Tradicionalment (encara que és molt discutible) s'han considerat als Visigots com l'origen de l'actual Espanya.

Breu Història dels Visigots

Origen desconegut (probablement per la zona de Polònia). Les primeres referències escrites són a les cròniques romanes del segle III. Juntament amb els Francs, es van refugiar a l'Imperi Romà fugint dels Huns, a canvi de lluitar junts (federati). Alaric I és el primer rei important dels Visigots i és conegut pel saqueig de Roma l'any 410 (les fonts diuen que no va destruir res ni matar ningú, només va saquejar la ciutat). Teodoric va ser el rei visigot que va ajudar a derrotar a Atila (Batalla dels Camps C.) 451 i va morir, aconseguint la independència dels romans. Batalla de Vouillé 507: Els Francs van derrotar als Visigots i els van expulsar a la Península Ibèrica (Hispania).

L'Imperi Bizantí

És el nom que donen els historiadors a l'Imperi Romà d'Orient. Va existir des del 476 (fi de l'Imperi Romà d'Occident) fins al 1453 (caiguda de Constantinoble). La capital estava situada entre dos mars (Negre i Mediterrani) i 2 continents (Europa i Àsia) i centre molt important del comerç internacional. La llengua oficial va canviar al grec (el llatí va quedar com a llengua culta). Va tenir un primer període d'esplendor i una llarga i lenta decadència.

L'emperador Justinià

Va intentar reconquerir tot l'antic imperi romà: El nord d'Àfrica (Vàndals), Itàlia (Ostrogots i Llombards), Illes del Mediterrani i sud d'Hispania (Visigots). El seu poder venia de: Els recursos econòmics del comerç marítim, Constantinoble era la ciutat més fortificada del Món, Van aconseguir millorar les noves tàctiques (cavalleria cuirassada: Catafractes), La seva flota era la millor del moment gràcies a una arma secreta....El foc grec.

Després de la mort de Justinià, l'Imperi Bizantí va començar una lenta decadència (procés de "empitjorament" generalitzat): Pèrdues de territori, Lluites pel poder, Aparició de nous enemics: L'Islam.

Vocabulari específic

Islam: Religió, Islàmic: Tot allò que fa referència a l'Islam, Islamista: Persona que té una interpretació radical de l'Islam (fins el punt de matar...), Musulmà: Persona que creu en l'Islam, Moro: Persona d'origen nord-africana (Marroc), Àrab: Persona d'origen de la península aràbiga i/o persona educada en la cultura àrab, Profeta: Persona que "ha rebut un missatge diví" i que té la missió de propagar el missatge a la resta del Món, Gihad: "Guerra santa" la obligació de propagar l'Islam (primer per les bones, i si cal, a la força), Califa: És el màxim líder religiós, polític i militar de l'Islam, considerat el successor de Mahoma, Peregrí: Persona que viatja per motius religiosos.

Breu història de Mahoma

Va ser un àrab de la ciutat de la Meca, un ric comerciant que als 40 anys "se li va aparèixer" l'arcàngel Gabriel i li va explicar el missatge de Deu (Al·là). Mahoma va escriure el missatge en un llibre (Alcorà) i va començar a explicar-ho a la gent. En un primer moment, els comerciants rics el van rebutjar i va tenir que fugir a una altra ciutat: Aquesta fugida rep el nom de Hègira. Va fugir a la ciutat de Medina (622) i aquest moment es considera l'inici de l'Islam (i del calendari musulmà). Va tornar a La Meca amb els seus seguidors i amb un exèrcit, i va conquerir la ciutat. Va morir el 632, sense fills mascles, i va començar una guerra per decidir el seu successor. Mahoma va ser un líder religiós (va començar una nova religió), un líder polític (va unificar totes les tribus àrabs i va crear un país) i també va ser un líder militar (va dirigir exèrcits, va guanyar batalles, va conquerir territoris...).

Breu nocions de l'Islam

Els 5 pilars de la Fe:

1. Dir i creure que "Al·là és l'únic Deu i Mahoma el seu profeta".
2. Resar 5 cops al dia en direcció a la Meca.
3. Donar almoina als pobres.
4. Fer dejuni (no menjar ni beure) durant el dia (a la nit si) durant 1 mes: Ramadà.
5. Peregrinar al menys un cop a la vida a ciutat de la Meca (Santuari de la Kabbah).

Costums que s'han convertit en normes:

• Recomanació de no menjar porc (per evitar la triquinosi).
• Poligàmia (els homes es podien casar fins amb 5 dones). En un principi la idea era ajudar a les dones sense possibilitat de casar-se (per tant condemnada a la pobresa). La única condició era tenir prou diners per mantenir-les.
• No beure alcohol. Mahoma no volia que els soldats s'emborratxessin.
• L'obligació de cobrir-se el cabell (les dones). L'origen: El cabell de les dones es considerava atractiu i Mahoma va recomanar que el portessin tapat.

L'expansió de l'Islam:

• Al llarg dels segles VII i VIII es va crear un nou imperi basat en la nova religió:
  • Península Aràbiga.
  • Nord d'Àfrica.
  • Península Ibèrica (Al-Àndalus).
  • Àsia Menor (l'antiga Pèrsia).
• Imperi dirigit pels successors de Mahoma (Califes):
  • Ortodoxes.
  • Omeia.
  • Abbàssides.
• La capital de l'imperi era Damasc (posteriorment Bagdad).