Crisi Bancària i Industrial 1929-1933: Causes i Conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,36 KB
Crisi Bancària i Industrial (1929-1933)
De la Borsa a l'Economia
La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que en pocs mesos la crisi de la borsa esdevingués una crisi econòmica que va acabar afectant tots els sectors de l'economia.
L'Esfondrament Bancari
El sistema bancari va ser un dels primers afectats, perquè, d'una banda, l'enfonsament borsari va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs i, d'una altra, la majoria dels bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs. La por que els bancs fessin fallida va espantar la població, que hi va acudir massivament per tal de retirar l'efectiu dels seus comptes, però les entitats financeres no van poder reposar els dipòsits bancaris als titulars perquè no tenien recursos monetaris.
La crisi bancària va tenir conseqüències devastadores:
- Més de **4.000 bancs** van fer fallida i van tancar.
- Milions de famílies es van arruïnar.
- Milers de nord-americans van perdre el que tenien.
Per superar les dificultats, els bancs van reduir enormement la concessió de crèdits per a la indústria i el consum. Això va agreujar més la situació, perquè va impedir a moltes empreses i famílies pagar els deutes i mantenir el consum.
La Crisi de la Indústria
El pessimisme i la manca de confiança en una millora ràpida de la situació van comportar una reducció dràstica de les inversions industrials, perquè es dubtava que es pogués trobar comprador per als productes fabricats.
La ruïna dels inversors borsaris i la disminució del crèdit van provocar el descens del consum, i això va agreujar la situació de sobreproducció que estava latent de feia anys. En pocs mesos, els estocs van augmentar de manera considerable i els preus van baixar un **32%** entre els anys 1929 i 1932.
El subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial. Al començament del 1933, havien desaparegut més de **100.000 empreses**, i la producció industrial s'havia reduït d'un **40%** respecte al volum del 1929.
Atur Massiu i Conseqüències Socials
La caiguda de l'activitat industrial va suposar un gran augment de l'atur. Entre l'any 1929 i el 1930, el nombre d'aturats va passar d'**1,6 milions** a **4,3 milions**, i a la fi del 1933 l'atur afectava ja **12 milions** de treballadors.
La depressió va tenir unes conseqüències socials greus: la pobresa es va estendre a capes àmplies de la població nord-americana com no havia passat mai fins llavors.
Molts obrers i pagesos es van veure abocats a l'atur i a unes condicions de vida miserables:
- Amuntegats en barraques o sense llar.
- Obligats a dependre dels ajuts de l'Estat o de la caritat privada.
També una bona part de la classe mitjana va perdre els seus estalvis i els seus negocis i va haver de proletaritzar-se.
El Cicle Viciós de la Depressió
La desocupació va agreujar encara més la contracció de la demanda: els aturats sense ingressos van deixar de consumir, mentre que una gran part dels que continuaven ocupats van deixar de consumir per poder estalviar, en previsió d'un empitjorament de les circumstàncies personals. La disminució de la demanda va fer baixar novament la producció industrial i agrícola.
La crisi alimentava la crisi.