La Crisi de l'Antic Règim i la Revolució Francesa

La Crisi de l'Antic Règim

L'Antic Règim

El sistema social, polític i econòmic de la major part d'Europa dels segles XVI, XVII i XVIII es coneix amb el terme d'Antic Règim.

L'Antic Règim es caracteritzava per un sistema econòmic predominantment agrari, en el qual una part important de la possessió de la terra era de tipus feudal.

La societat es dividia en estaments: noblesa, clergat i poble pla. La forma de govern de la majoria dels estats era la monarquia absoluta.

La Il·lustració

La Il·lustració és un moviment intel·lectual i cultural que va sorgir a Europa al llarg del segle XVIII i que posava en qüestió tots els principis de l'Antic Règim (pensament religiós tradicional, valors socials i principis ideològics). Segle XVIII - Segle de les Llums / Segle de la Raó. L'objectiu dels il·lustrats del segle XVIII era il·luminar la societat del seu temps amb la «llum de la raó» per acabar amb la ignorància i la superstició.

Els il·lustrats es basaven en aquests principis:

• Fe absoluta en la raó com l'únic mitjà per entendre el món.
• Defensa de les ciències experimentals. En el s. XVIII es van establir les bases de la física, de les matemàtiques, de l'astronomia i de la química modernes.
• L'ésser humà era el centre de les seves teories. Defensaven que les persones tenen uns drets naturals que el poder no pot suprimir, com la llibertat individual i la propietat.
• Aposta per la tolerància religiosa. Els il·lustrats eren creients, però criticaven la intolerància i el fanatisme religiós.
• Llibertat econòmica. Volien alliberar la terra i el capital dels estaments privilegiats i reconèixer que el treball era una ocupació útil.

Les idees il·lustrades es van difondre per Europa sobretot gràcies a la publicació a França de l'Enciclopèdia (1765).

Les idees il·lustrades, aplicades a la política, van donar lloc al liberalisme polític i portarien a:

• Revolució dels EUA
• Revolució Francesa
• Revolucions burgeses de la primera meitat del segle XIX

El primer teòric del liberalisme va ser l'anglès John Locke (s. XVII), que defensava que les persones tenen uns drets naturals.

Anglaterra

Les revolucions del 1642 i el 1688 van acabar amb l'expulsió dels Stuart (absolutistes) del tron anglès i el triomf de la monarquia parlamentària de Guillem d'Orange (divisió de poders) que el 1689 va jurar la Declaració de Drets (The Bill of Rights), que limitava els poders del monarca.

El concepte de separació de poders va ser desenvolupat pel francès Montesquieu, en la seva obra L'esperit de les lleis (1748). Defensava l'existència de tres poders principals (legislatiu, executiu i judicial). Jean-Jacques Rousseau exposava el terme de sobirania nacional en la seva obra El contracte social (1762).

Voltaire defensava la tolerància religiosa i la llibertat de consciència com a principis bàsics de convivència. També proposava que el Parlament limités el poder del rei i que els impostos no recaiguessin només sobre el Tercer Estat.

El liberalisme econòmic és la doctrina econòmica unida a les revolucions burgeses. Té com a base la teoria exposada per l'escocès Adam Smith, en l'obra Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776). Els liberals volien:

• Llibertat econòmica (qualsevol persona podia obrir un negoci, prendre les decisions pel que fa a preus, tipus de producte...).
• La no intervenció de l'Estat en economia (l'Estat s'havia de limitar a crear les condicions per al desenvolupament econòmic i utilitzar polítiques de lliurecanvisme).
• Lliurecanvisme - Teoria econòmica que defensa que els intercanvis exteriors s'havien de fer sense que l'estat protegís els productes propis mitjançant impostos fronterers (aranzels).

Despotisme Il·lustrat

Sistema polític que alguns monarques del segle XVIII van aplicar en els seus regnes consistent en unir l'autoritat reial amb la idea de progrés de la Il·lustració.

Revolució i Independència dels EUA

• 13 colònies britàniques
• 1764: Es revolten contra la metròpoli
• 1773: Motí de Boston
• 1775: Esclata un conflicte obert
• 4 de juliol de 1776: Publicació de la Declaració d'Independència dels EUA
• 1781: Els anglesos són derrotats a Yorktown per les tropes de George Washington (serà el primer president dels EUA).
• 1783: Pau de Versalles
• 1787: Els americans redacten una Constitució

Parlament: Congrés i Senat (poder legislatiu, assemblea escollida mitjançant sufragi restringit). Govern (poder executiu, president mitjançant sufragi restringit). Poder Judicial.

La Revolució Francesa

Causes - Inici de la Revolució - Monarquia Constitucional (1790-1792) - La República: Convenció (1792-1794) i Directori (1795-1799)

L'Imperi Napoleònic (1799-1815)

El Consolat (1799-1804) - L'Imperi Napoleònic (1804-1815)

Causes econòmiques: Des del 1760 es van succeint males collites, fet que provoca escassetat d'aliments i l'alça de preus i, per tant, el descontentament del poble.

Causes socials: El descontentament de la burgesia, que no té poder polític, i a més pel fet que només els no privilegiats paguen impostos.

Causes ideològiques: Les idees il·lustrades defensaven que les persones tenen uns drets naturals que el poder polític havia de respectar.

L'Inici de la Revolució

El 1789 França es troba en una profunda crisi econòmica i social. El 1787 Lluís XVI va convocar una assemblea de notables. El maig de 1789, Lluís XVI es veu obligat a convocar els Estats Generals. Els Estats Generals no s'havien reunit des de 1614.

El juny de 1789, noblesa i clergat volen mantenir el vot per estament, però el Tercer Estat exigeix el vot individual i aconsegueixen transformar l'organisme en Assemblea Nacional. El juliol de 1789, revolta popular.

Monarquia Constitucional (1790-1792)

Agost de 1789: Decret d'abolició dels drets feudals, servitud, rendes, justícia senyorial, delmes... (suprimien els drets feudals que els nobles tenien sobre els pagesos, però mantenia la terra en mans de la noblesa).

Agost de 1789: Aprovació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, on es reconeixien i es garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat. Aquests drets suposen el final de l'absolutisme i el triomf de la revolució liberal.

Novembre de 1789: L'Església perdia els seus privilegis i la majoria de terres, que van ser expropiades per l'Estat i venudes a particulars (desamortitzacions), amb l'objectiu de solucionar la crisi financera.

Juny de 1791: El rei i la família reial són detinguts quan fugien de París per unir-se a l'exèrcit austríac que planejava envair França.

Setembre de 1791: Aprovació de la Constitució de 1791. Lluís XVI va jurar la Constitució i França es convertia en una monarquia constitucional i parlamentària. L'Assemblea Constituent es dissolt i es convoquen les primeres eleccions per sufragi censatari. En la nova Assemblea Legislativa, hi predominaven els moderats.

Agost de 1792: Assalt al Palau de les Tulleries. Davant les primeres derrotes de l'exèrcit revolucionari francès, el rei Lluís XVI i la seva família seran fets presoners.

La República: La Convenció (setembre 1792 - 1794) i el Directori (1794-1799)

Convenció Girondina

En un primer moment, la nova assemblea era dominada pels girondins (burgesia més moderada).

Proclamen la república el 22 de setembre de 1792.

21 de gener de 1793: Execució del rei Lluís XVI. Aquest fet va provocar l'entrada en la guerra de Gran Bretanya, Espanya, Holanda i els prínceps alemanys i italians, que es van unir amb Àustria i Prússia en una coalició contra la França revolucionària.

L'oposició va créixer a l'interior del país. La fam i les lleves forçoses van provocar que els pagesos de la regió de la Vendée es revoltessin a favor de l'absolutisme i, a París, les classes populars exigien reformes socials igualitàries.

Aquesta situació i les derrotes davant la coalició europea van portar als jacobins (republicans radicals: Danton, Marat, Robespierre...) a assaltar la Convenció. Van detenir i executar els diputats girondins i es feren amb el poder (juny de 1793).

El Directori (1794 – 1799)

Per evitar la dictadura, el Directori estava compost per cinc membres (poder executiu). El poder legislatiu l’exercia una assemblea bicameral, formada pel Consell d’Ancians i el Consell dels 500.

L'Etapa Napoleònica (1799-1815)

El Consolat (1799-1804)

Amb el cop d'estat de Napoleó, el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799), França va encetar un nou règim polític: el Consolat, format per tres membres. Napoleó n'era el cònsol primer (cap de govern).

L'Imperi Napoleònic (1804-1815)

Política interior

Napoleó va garantir l'estabilitat política, però va limitar radicalment la llibertat política i d'expressió establint mesures de control dels dissidents i una censura fèrria.

Política exterior

La França napoleònica es va caracteritzar per l’expansió territorial i per l’intent d’imposar l’hegemonia francesa a tot Europa. Napoleó va ampliar el territori de França i va canviar les fronteres del continent.