La Crisi de l'Antic Règim i l'Emancipació Americana (1808-1833)

Emancipació de les Colònies Americanes (Segle XIX)

A la primeria del segle XIX hi havia una rica burgesia criolla que se sentia apartada de l'administració política colonial i perjudicada pels forts impostos en benefici de la metròpoli i pel control que exercia Espanya sobre l’economia i el comerç. El descontentament es va veure influenciat per l’impacte de la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.

Quan la monarquia espanyola va entrar en crisi i hi va haver un buit de poder, els criolls van formar juntes, inicialment lligades a Cadis, tot i que les reformes de 1810 i la Constitució de 1812 no van arribar a les colònies. Aleshores, les juntes d’Amèrica van derivar cap a actituds autònomes, es van enfrontar a les autoritats colonials i van emergir nous poders.

Focus independentistes principals

• Buenos Aires: José de San Martín va proclamar una primera independència a la República Argentina.
• Virregnat de Nova Granada i Veneçuela: Es va forjar el lideratge de Simón Bolívar.
• Mèxic: El cura Hidalgo va encapçalar un moviment de camperols indígenes amb un fort contingut social.

El restabliment de l’absolutisme a Espanya (1814) va comportar una política d’intransigència cap a les colònies. Es van enviar vaixells i soldats per acabar amb les revoltes, però això va provocar l’expansió del moviment alliberador i costos econòmics insuperables per a Ferran VII.

Des del 1816 va començar la segona fase del procés d’independència, en la qual la guerra colonial es va estendre per tot el continent. La victòria de Bolívar a Ayacucho (1824) va fer irreversible la independència i la constitució de noves repúbliques. Espanya va perdre totes les colònies, llevat de Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

El Regnat de Ferran VII

La Restauració de l’Absolutisme (1814-1820)

Ferran VII va tornar a Espanya el març de 1814 i no va complir les promeses que havia fet d’acatament del règim constitucional. A través de la conspiració i emparant-se en les peticions dels absolutistes formulades en el Manifest dels Perses, va restablir l’Antic Règim. En arribar a Madrid, va declarar nuls la Constitució i els decrets de Cadis i va iniciar una persecució dels liberals i els afrancesats.

Durant els mesos següents, va restaurar les antigues institucions i el règim senyorial en un context internacional de restauració de l’absolutisme. No va emprendre cap reforma, ni per reconstruir la societat de postguerra ni per sanejar la Hisenda i fer front al deute.

A més, va exigir recursos extraordinaris per fer front als moviments d’emancipació de les colònies i va interrompre els fluxos monetaris que arribaven d’Amèrica. Els governs van intentar, sense aconseguir-ho, solucionar els problemes i van plantejar la necessitat que els privilegiats contribuïssin a la Hisenda pagant contribucions, però el rei es va negar a aprovar mesures que alteressin les normes tradicionals.

La Desafecció Social i Política

Malgrat la repressió, la guerra contra Napoleó havia canviat la societat. El camperolat es resistia a pagar rendes senyorials i delmes. Els sectors acabalats reclamaven que es respectés la propietat de les terres que havien comprat amb les desamortitzacions i la ruptura d’erms.

Els qui havien desenvolupat noves formes de producció (manufactures, indústries...) al marge de la reglamentació gremial demanaven llibertat d’indústria i de mercat i es queixaven de la interrupció del comerç. A les ciutats també hi havia malestar entre jornalers, artesans i la petita burgesia.

Aquesta situació afavoria la reivindicació liberal i constitucional i estimulava els pronunciaments militars d’un sector de l’exèrcit amb suport civil a les ciutats (societats secretes i clubs de patriotes) com a mètode per accedir al poder i per defensar la Constitució.

Des del 1814 es van produir pronunciaments encapçalats per caps liberals (Mina, Porlier, Lacy...) que van fracassar i van rebre una forta repressió per part de la monarquia.

El Trienni Liberal (1820-1823)

L’1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Rafael de Riego, que dirigia una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan (Sevilla), que havien d’embarcar cap a les colònies americanes. La passivitat de l’exèrcit reial i l’acció dels liberals a les ciutats van forçar el rei a acceptar la Constitució de 1812.

A més, es va formar un nou govern que va declarar l’amnistia, va permetre el retorn de liberals i afrancesats i va convocar unes eleccions, que van guanyar els liberals. Les noves Corts van iniciar una obra reformista mitjançant un seguit de lleis que declaraven la llibertat d’impremta, associació i reunió, cosa que va permetre l’impuls de la premsa i les societats patriòtiques.

Consolidació de l'Abolició de l'Antic Règim

L’objectiu principal del Trienni va ser consolidar l’abolició de l’Antic Règim, mitjançant les següents mesures:

• Supressió de les senyories jurisdiccionals, de les primogenitures (mayorazgos) i les vinculacions. Es va liquidar el feudalisme al camp, la terra va esdevenir mercaderia i la relació entre propietaris i pagesos va passar a ser de tipus capitalista.
• Aprovació d’una reforma eclesiàstica que suprimia els convents i secularitzava els frares. Es va dur a terme una desamortització de terres del clergat regular, que van passar a mans de l’Estat i van ser venudes a particulars en una subhasta pública. Es pretenia limitar el poder de l’Església, aconseguir recursos per a la Hisenda i potenciar la producció agrària.
• Reforma del sistema fiscal per augmentar els recursos de l’Estat i disminució del delme que cobrava l’Església.
• Eliminació dels gremis i aprovació de la llibertat d’indústria i circulació de mercaderies, mesures que van afavorir el desenvolupament de la burgesia comercial i industrial.

Per mantenir l’ordre públic es va instaurar la Milícia Nacional, un cos de ciutadans de classe mitjana urbana que anaven armats. També es va organitzar el territori en províncies i es van organitzar nous ajuntaments i diputacions per mitjà del sufragi. A més, es va promulgar el primer Codi penal (1822), es va reformar l’exèrcit (1821) i es va impulsar l’educació, organitzada en tres graus (primari, secundari i universitari).