La Crisi de l'Antic Règim i l'Ascens de la Burgesia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,92 KB
Per què l'Antic Règim va Entrar en Crisi al Segle XVIII?
La crisi de l'Antic Règim al final del segle XVIII es va deure a un profund canvi en la societat. Es va passar d'una societat estamental i amb privilegis a l'emergència d'una nova classe social, la burgesia. Aquesta lluita de classes va ser el motor de la crisi i va marcar el final d'una època.
El Paper de la Burgesia en la Crisi
La burgesia va tenir un paper principal en aquest procés, enfrontant-se directament contra la societat estamental.
Grups Socials Opositors
Els grups socials que estaven en contra de l'Antic Règim eren principalment els no privilegiats, liderats per la burgesia.
L'Economia de l'Antic Règim
L'economia de l'Antic Règim era predominantment rural. La propietat de la terra era vinculada, és a dir, no es podia ni comprar ni vendre lliurement. Era vigent el règim senyorial, on els senyors vivien de les rendes i dels impostos que els pagesos havien de pagar. A més, els pagesos també estaven obligats a pagar el 10% de la collita, conegut com el delme. L'agricultura utilitzava mètodes tradicionals, amb una baixa productivitat.
La Societat Estamental
La societat de l'Antic Règim estava dividida en tres estaments:
- El Clergat
- La Noblesa
- El Tercer Estat (o estament no privilegiat)
La característica principal de la societat estamental era la gran desigualtat civil. Els estaments es dividien en:
- Privilegiats: No pagaven impostos, tenien poder polític i eren propietaris de grans extensions de terres.
- No privilegiats: Pagaven impostos, no intervenien en la política i, en la seva majoria, no eren propietaris de terres.
La Monarquia Absoluta de Dret Diví
La forma de govern predominant era la monarquia absoluta de dret diví. El rei concentrava tots els poders de l'Estat:
- Executiu: Executar les lleis.
- Legislatiu: Fer les lleis.
- Judicial: Fer complir les lleis.
Factors Impulsors del Canvi
Diversos factors van impulsar el canvi i la crisi de l'Antic Règim:
Augment Demogràfic
La població va augmentar considerablement en poc temps. Això es va deure a l'increment de la producció agrícola, una millora general de l'economia i la disminució de les epidèmies.
Desenvolupament Agrícola i Manufacturer
L'augment de la població va generar una gran demanda, impulsant l'augment de la producció agrícola mitjançant la introducció de nous conreus i tècniques innovadores. Es van introduir dos sistemes de producció manufacturer:
- La feina a domicili (domestic system)
- Les manufactures (grans tallers centralitzats)
Puixança del Capital i la Burgesia
La pujada de preus va empobrir la noblesa, que vivia de les rendes agràries fixes, i va enriquir la burgesia, que invertia en comerç i manufactures.
El Comerç Triangular i Colonial
El comerç marítim va experimentar una gran expansió. Comerciants d'Holanda, França, Portugal, Espanya i Gran Bretanya intercanviaven productes manufacturats d'Europa per matèries primeres de les colònies. La base d'aquest comerç era el comerç triangular, que incloïa el tràfic d'esclaus. Els beneficis obtinguts amb el comerç colonial eren molt alts, la qual cosa va propiciar un major desenvolupament dels bancs i de les companyies comercials.
La Monarquia Parlamentària a Anglaterra
Des de l'Edat Mitjana, el poder reial a Anglaterra estava limitat per les dues cambres del Parlament:
- La Cambra dels Lords (nobles i clergues)
- La Cambra dels Comuns (representants de les ciutats, majoritàriament burgesos)
Les Revolucions Angleses del Segle XVII
La dinastia Stuart va voler governar sense el Parlament i va detenir els seus oponents. Aquests fets van enfrontar els defensors del Parlament i els de la monarquia. El conflicte es va desencadenar en dos episodis clau:
- L'any 1649, el rei Carles I va ser executat i es va proclamar una república que va quedar en mans d'Oliver Cromwell. L'any 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei Carles II va haver d'acceptar el control del Parlament.
- L'any 1689, la política absolutista del rei Jaume II i la seva fe catòlica van provocar una segona revolució. El Parlament va oferir la corona al príncep holandès Guillem d'Orange, que va acceptar la Declaració de Drets (Bill of Rights), limitant el poder reial i establint les bases de la monarquia parlamentària.