La Crisi Agrària a Espanya: Fil·loxera i Proteccionisme

La Crisi Agrària a l'Espanya del segle XIX

A Espanya, la gran dependència respecte a l'agricultura cerealista i la ramaderia ovina va agreujar la crisi econòmica de l'època. Aquesta situació va portar a una sèrie de respostes governamentals i va ser acompanyada per plagues devastadores.

Factors Clau de la Crisi Agrícola

• Dependència del cereal i la ramaderia: L'economia agrària espanyola estava fortament centrada en el cultiu de cereals i la cria d'ovelles, la qual cosa la feia molt vulnerable a les fluctuacions del mercat.
• Caiguda de preus i beneficis: Una baixada generalitzada dels preus dels productes agrícoles va reduir dràsticament els beneficis dels agricultors i ramaders.
• La plaga de la fil·loxera: A la crisi existent s'hi va sumar un factor extern devastador que va afectar un altre sector clau: la viticultura.

Mesures Proteccionistes: Els Aranzels

En vista de la baixada dels preus i dels beneficis, els governs successius van aplicar mesures proteccionistes per defensar la producció nacional. La principal eina van ser els aranzels, uns impostos que s'aplicaven als productes estrangers per incrementar-ne el preu i fer-los menys competitius.

La Crisi de la Vinya: La Fil·loxera

A la crisi de l'agricultura cerealista s'hi va afegir la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera. Aquest insecte, provinent d'Amèrica, atacava les arrels dels ceps i va causar estralls:

• Va arribar a destruir un terç dels ceps espanyols.
• Els viticultors es van veure obligats a substituir les varietats autòctones per altres ceps americans, resistents a la plaga.