La Crisi de 1917 a Espanya: Impacte de la Gran Guerra i Protesta Militar
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,91 KB
La Crisi de 1917
L'Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
L'estiu de 1914, durant el govern conservador d'Eduardo Dato, va esclatar la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar els imperis centrals:
- Alemanya
- Àustria-Hongria
El govern va declarar la neutralitat d'Espanya, la qual cosa va permetre exportar productes industrials i agraris. Els països combatents estaven disposats a pagar preus molt alts, fet que va provocar un augment considerable dels beneficis industrials i va permetre als empresaris fer grans negocis.
Tanmateix, l'exportació d'una gran part de la producció va provocar una pujada dels preus interiors, que no va anar acompanyada d'un augment equivalent dels salaris. L'encariment de la vida es va convertir en un problema greu per a les classes populars com a conseqüència de l'augment del preu de molts productes bàsics.
El conflicte social, a causa de l'empitjorament de les condicions de vida, va anar creixent de manera imparable fins a desembocar en el moviment vaguístic del 1917.
Les Tres Vessants de la Crisi de 1917
Les greus dificultats del sistema polític de la Restauració, el descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalitzada.
La Protesta Militar: Les Juntes de Defensa
L'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials en relació amb els soldats. La tensió es va agreujar pel fet que els ascensos s'obtenien majoritàriament per mèrits de guerra, un sistema que beneficiava els militars africanistes en detriment dels peninsulars.
A més, la inflació havia comportat la disminució del valor real dels baixos salaris militars. El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de les Juntes de Defensa, associacions de militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions.
Les Juntes reclamaven:
- Un augment salarial.
- Oposició als ascensos per mèrits de guerra.
- Reivindicació de l'antiguitat com a únic criteri d'ascens.
Al juny de 1917, van elaborar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit i del país i feia una crida a la renovació política utilitzant un llenguatge de caire regeneracionista.
La Crisi Política i la Clausura de les Corts
El 1916, el govern estava en mans d'un gabinet liberal presidit per Romanones, que, davant les acusacions de corrupció política per part de l'oposició, va decidir clausurar les Corts.
L'abril de 1917, el conservador Dato va tornar a ser cap de govern. A mitjan mes de juny, una representació de diputats (catalanistes, republicans, etc.) va reclamar la reobertura de la cambra. El govern s'hi va negar i, com a resposta, va declarar l'Estat d'excepció i va endurir la censura de premsa.