Lo Crestià: L'Enciclopèdia Medieval de Francesc Eiximenis

Lo Crestià: L'Enciclopèdia de Francesc Eiximenis

Lo Crestià és una enciclopèdia monumental impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment, es preveien tretze volums que continguessin «sumàriament tot el fonament del cristianisme» per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui dia, es pot considerar com una enciclopèdia de la vida medieval.

Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que abandona el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Estructura i Contingut de Lo Crestià

El pla general de l'obra apareix a la introducció, i és el següent:

• El Primer llibre: Introducció general i apologètica del cristianisme.
• El Segon llibre: Tracta de la temptació.
• El Terç llibre: Ensenya què és el mal i les diverses classes de pecats.
• El Dotzè llibre: Tracta del govern de la comunitat.

Primer del Crestià

Escrit entre 1379 i 1381, és una introducció general a la religió cristiana, que inclou una refutació de les religions musulmana i judaica. Està dividit en quatre parts de diversa proporció, que formen un conjunt de tres-cents setanta-sis capítols, més cinc d'introductoris a tot Lo Crestià, que donen un total de tres-cents vuitanta-un capítols.

L'interès del rei Pere el Cerimoniós per aquesta producció va ser tan important que va donar ordres de no deixar sortir del convent Eiximenis «fins que l'obra hagi assolit la perfecció».

Segon del Crestià

Escrit entre 1382 i 1383, analitza el problema de les temptacions. Consta de dos-cents quaranta capítols.

Terç del Crestià

Publicat el 1384, està dividit en 12 tractats de diversa proporció i conté mil seixanta capítols. En aquest volum, s'estudien els conceptes de mal i de pecat, i es fa una presentació detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua. Aquest volum inclou l'apartat Com usar bé de beure e menjar que, encara que no inclou receptes, pot usar-se com a guia per conèixer tot el que envoltava la gastronomia d'aquell temps, incloent-hi el servei a taula, el protocol i les normes morals aplicades a la taula.

Dotzè del Crestià

Escrit entre 1385 i 1392, és un tractat de nou-cents set capítols, distribuïts en 8 parts, on s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats.

Característiques de l'Obra Literària de Ramon Llull

El Recurs a l'Exemple

La literatura europea a l'Edat Mitjana es basava en els exempla: narracions curtes des d'on es donava un codi de vida moral, vinculat al món eclesiàstic i, més en concret, a la predicació. Mitjançant els exempla, els predicadors exemplificaven les escriptures. El llenguatge llatí no sols es traduïa al romanç, sinó que els duia a un exemple quotidià. Sovint, Llull utilitza la teoria medieval de l'exemplum, però li dona una altra categoria. Es tracta de l'ús d'exemples analògics a partir de les correspondències que hi ha entre les esferes de la realitat, regides per uns mateixos principis; aquests principis són els que recull l'Art. Llull empra els exempla al Llibre de Blanquerna i al Fèlix o Llibre de Meravelles.

Originalitat

Hom troba per tota la creació lul·liana molts aspectes innovadors i originals. Les fonts que Llull empra són les mateixes que podien emprar els seus contemporanis medievals, però moltes de les solucions lul·lianes són tan originals que resulten insòlites tant per al lector d'avui com per als dels segles XIII-XIV. Tant és així que els primers que li van atribuir al beat allò de «fantàstic» (o «torrat») van ser els seus estrictes coetanis. Ramon Llull i el naixement de la prosa. Un exemple molt evident d'innovació és el Llibre de Rhetorica Nova, on Llull s'inventa una retòrica que no té res a veure amb les retòriques clàssiques i medievals.