Creixement real d'una població i model de transició demogràfica

Per determinar el creixement real (Variació dels efectius d’una població durant un període determinat. Es calcula mitjançant la diferència intercensal o bé sumant el creixement vegetatiu i el saldo migratori.) d’una població cal afegir al creixement natural el saldo migratori (nombre d’immigrants – nombre d’emigrants), així tenim que el creixement real és igual al creixement natural (N-M) + el saldo migratori (I-E) en xifres absolutes.

Model de transició demogràfica: per analitzar les actuals dinàmiques de les poblacions, ens és útil per comparar, explicar i valorar el comportament demogràfic d’un territori concret respecte als seus veïns. Fase I Estacionària Alta. Caracteritzat per altes taxes de natalitat i mortalitat. En produir-se d’una manera cíclica, aquesta dinàmica anul·lava qualsevol creixement vegetatiu per la qual cosa la població es mantenia estancada. Correspon a l’època de l’Antic Règim (fins a finals del segle XVIII). A grans trets la natalitat era alta, amb mitjanes de cinc fills per dona, però al mateix temps la taxa de mortalitat infantil era molt elevada durant el primer any de vida i elevada fins als set anys. Al mateix temps les taxes de mortalitat eren altes i l’esperança de vida baixa, conseqüència de les epidèmies, les males collites, les guerres i les catàstrofes naturals. Per això s’anomena aquest període d’estabilitat demogràfica. La raó que explica aquesta situació és el gran nombre de població rural i la manca de transformacions associades a la industrialització (modernització del camp, avenços mèdics …).