Creixement de la població europea i noves fonts d'energia

Creixement de la població europea

Millora de la dieta, Avanços mèdics i sanitaris (Pasteur, Koch i altres). Frenada de les grans epidèmies (tifus, còlera, diftèria, etc). Descens de la mortalitat: menor incidències de les malalties infeccioses. Reducció de la mortalitat infantil. Augment de l’esperança de vida. Reducció de la mortalitat i manteniment de la natalitat elevada = Creixement espectacular de la població. Creixement demogràfic + renda per habitant = desequilibris distribució riquesa. Desplaçament de la població = superpoblació rural, salaris industrials baixos i atur, i l’atracció pels nous països desconeguts als europeus = oportunitats de prosperar i enriquir-se. Entre 1800-1914 emigren fora d’Europa més de 60 milions d’habitants en direcció a Amèrica. Més de 6 milions de russos travessen els Urals per establir-se a Sibèria. Primera meitat del XIX = britànics i irlandesos a EUA, Austràlia i Canadà. Final de segle = italians i eslaus = Amèrica. Espanyols a Amèrica Llatina, principalment.

Noves Fonts d'Energia

a. Entre 1884-1914 el petroli i l'electricitat desbanquen la preponderància del carbó. b) Avantatges de l’electricitat: netedat, flexibilitat per a adaptar-se a les necessitats de la producció, facilitat i l’eficiència de la conversió en llum, calor o moviment; adaptació individual a la màquina, i amb la invenció del transformador la podem traslladar a punts distants. c) Electricitat (Canvia la localització de les empreses i la seua organització interna, Més productivitat, Aplicacions en les comunicacions (telèfon, telègraf i ràdio); transport (ferrocarril elèctric, tramvia, metro); il·luminació (bombeta d’Edison) i en l’oci (fonògraf, cinematògraf...). c) Petroli (Comença en 1859 als EUA. Al principi emprat per l'il·luminació. Avanços en el procés de destil·lació = làmpades, lubricants, calefacció domèstica i industrial. Mitjans de transport = aplicació més important = cotxes, vaixells i avions.

Nous mitjans de transport

a. Tramvies. Ferrocarrils metropolitans. Vaixells de vapor (acer i més potència dels motors). Automòbils i bicicleta. Aviació.

Innovació tecnològica

a. Impuls industrial relacionat directament amb la innovació tècnica. b. Centres de recerca. c. Nous productes: Cautxú. d. Noves Indústries: siderúrgia, metal·lúrgica, elèctrica, química. e. Noves Indústries: siderúrgia = expansió de l’acer i l’alumini. metal·lúrgica = automòbil i aparells elèctrics. elèctrica = enllumenat, mitjans de transport, telecomunicacions. química = productes nous = adobs, tints, fibres sintètiques, explosius, etc.

Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme

a. Concentració empresarials. Per a fer front a la guerra de preus, a la competència i a la renovació constants. Conquesta de nous mercats. Fusions de petites empreses, absorcions i acords entre bancs i industries = GEGANTS EMPRESARIALS = control del mercat i dels preus. FORMES DE CONCENTRACIÓ: Concentració horitzontal = empreses que treballen en un mateix sector productiu, p.e. Siderúrgia. Concentració vertical = agrupament de societats que exerceixen activitats complementàries (carbó, mineral de ferro i siderúrgia).

_ ÀMBIT FINANCER o CÀRTEL, agrupació d’empreses per a restringir o eliminar la competència. TRUST, la fusió d’empreses diverses en una de nova o HÒLDING, una societat financera que posseeix capital en diverses diferents per a controlar-ne les activitats. Monopoli = possessió d’un producte en exclusiva per un únic fabricant o distribuïdor, que imposa els preus sense cap control. Producció en sèrie. TAYLORISME, mètode amb la finalitat d’augmentar la productivitat, gràcies a l’eliminació dels moviments inútils de l’obrer, i l’optimització del temps emprat, per tal de reduir els costos. Cadena de muntatge, un cinta contínua per la qual es desplacen els producte en fase de fabricació. El moviment continu de la cinta marca el ritme de la producció, evita la pèrdua de temps i sistematitza les accions que han de fer els obrers. FORDISME: Henry Ford, adapta el taylorisme a la producció d’automòbils. Fabricar un nombre importants de automòbils a baix cost. Enceta l’era de la fabricació massiva per a la classe mitjana.

Augment del comerç internacional i de la venda al detall

a. Noves potències industrials: Anglaterra deixa ser la primera potència i ha de compartir el lideratge amb altres competidors. Alemanya es converteix en una potència en els sectors base de la indústria (carbó, siderúrgia). b. Expansió del comerç: Necessitat de consumidors = GRANS MAGATZEMS polivalents (Mark & Spencer, Lafayette, Vittorio Emmanuele, Gum), Nous sistemes venda (terminis, xecs bancaris). Creixement del comerç internacional entre 1850-1914: Transport, Expansió del lliure canvi, Producció massiva de béns = abaratiment de béns el punt de partida: la crisi de 1873.

Introducció

1. Fragmentació del món en dues parts: països industrialitzats i no industrialitzats = dominadors i dominats. 2. Europa va imposar el model econòmic, ideològic i polític a la resta del món. 3. El punt de partida: crisi econòmica de 1873-90. a. Originada per una crisi agrícola. b. Arribada a Europa blat de Rússia i Estats Units = reducció preus. c. Descens general dels preus matèries primeres i productes agràries i industrials. d. Crisi de sobreproducció = stock de productes, baixada de preus, reducció de beneficis i tancament d’empreses. e. Eixida de la crisi: renovació estructures productives, innovació tècnica, remodelació empreses, ampliació dels mercats, proteccionisme.

El repartiment del món

a) L’imperialisme és va imposar en el darrer terç del segle XIX. Exploració econòmica d’homes i recursos. Dominació política d’Àsia i Àfrica per les potències europees. b) És la culminació del colonialisme del segle XVI: domini de les potències atlàntiques sobre les amèriques. c) Diferències entre colonialisme i imperialisme. 1. Els vells imperis s’havien circumscrit a Amèrica, ara afecta a Àsia i Àfrica. 2. Les antigues colònies havien estat d’establiment (= societats europees), ara són territoris d’ocupació (un minoria d’europeus controla políticament a la majoria indígena). 3. El ritme d’ocupació era lent front a la rapidesa de l’ocupació del XIX. 4. Les colònies del XVI no van generar una excessiva conflictivitat, front a l’elevada conflictivitat del XIX.

Àsia Central i Meridional: La Índia

1. Control de potències controlen ports comercials fruit de l’expansionisme del XVI-XVIII: França (Mahé, Yanaon, Karikal), Portugal (Diu, Daman, Goa). 2. Des del s. XVIII Anglaterra controla diferents ports del subcontinent indi mitjançant la Companyia Anglesa de les Índies (Madràs, Calcuta i Bombai) i aprofitant la fragmentació política intenta imposar el seu domini total (1845-48). 3. Revolta dels Sipais (1857-58). 1. Reacció contra el domini britànic. 2. Imposició del control britànic sobre tot el subcontinent = domini directe (Virrei i administració colonial) i domini indirecte (protectorat sobre els sobirans hindús). 3. Victòria I, emperadriu de la Índia (1877). 4. Interessos comercials = cotó en pel, mercat de 300 milions de consumidors. 5. Control del territori = rivalitat amb França (annexió de Birmània, 1886) i Rússia (control d’Afganistan, 1880, i Tibet, 1904).

Àsia Sud-Oriental: Indo-Xina

1. França. Intervenció militar de Napoleó III en la Contxinxina (1858-60) = protecció de missioners. Annexió de la regió del Mekong (1860-80) i protectorat sobre Cambodja, Annam i Tonquín = Unió Indo-xinesa (1867) més el regne de Laos (1893). Final rivalitat amb Gran Bretanya = reconeixement de les colònies angleses de Singapur i Malàisia, i la neutralitat i independència de Siam (1895-96). 2. Gran Bretanya. Annexió de Birmània (1896) i el control sobre Singapur, Malàisia. 3. Holanda. Controla les “Índies holandeses o Moluques” des del segle XVII. Domina Java, Sumatra, Borneo i les illes Cèlebes.

Xina

1. Fins a mitjans segle XIX. a. País tancat a la influència i relacions comercials amb l’exterior. b. Relacions comercials limitades al port de Canton i deficitàries pels europeus (espècies, té, porcellana, etc, a canvi d’or i plata europea). 2. 1840-1860. a. Anglesos intenten equilibrar la relació comercial amb el contraban (Opi indi). b. Prohibició xinesa de vendre i consumir opi (1839). c. 1a. Guerra de l’Opi (1839-42) i 2a. Guerra de l’Opi (1856-60) = adquisició britànica de Hong-Kong i obertura de 12 ports xinesos al comerç internacional. d. Debilitat xinesa front les potències occidental = Repartiment del territori xinés en àrees d’influència (1885-1911).

L'expansionisme nord-americà

1. Bases ideològiques. 1. Política del “Bon Veí”, els països del sud havien de comprar les manufactures i abastir a EUA de matèries primeres. 2. Doctrina James Monroe (president EUA) = “Amèrica pels americans”, Europa no havia d’intervindre en el continent americà. 3. Doctrina del Destí Manifest d’O’Sullivan (1845, Pau de Guadalupe-Hidalgo amb Mèxic) = EUA està destinat a expandir-se entre l’Atlàntic i el Pacífic. 2. Trets generals. a. Creixement econòmic de finals del XIX exigia uns mercats fidels front al proteccionisme europeu. b. Imperialisme de proximitat = Carib, Amèrica Central i Amèrica del sud. c. Fi de la Frontera. d. Neocolonialisme = influència i submissió econòmica més que conquesta territorial i control polític directe. Big Stick (Theodore Roosevelt, 1904) = Intervenció militar directa = Marines = bases navals que asseguren el domini marítim = creixement flota de guerra. Diplomàcia del dolar (President Taft 1909-13). 3. Accions. a. Àrea del dolar (1870), expansió d’interessos financers en la zona del Carib (Mèxic, Amèrica Central, Antilles i Veneçuela). b. Compra d’Alaska a l’imperi rus (1877), control dels estrets. c. Guerra Hispano-nord-americana (1898), cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam als EUA. d. Panamà (1903). Proposen la construcció del canal que comunique els dos oceans, però Colòmbia es negava a fer concessions: els EUA impulsen la independència de Panamà (1903), i van ocupar la franja de terrenys en la qual es construí el canal (1914) fins als 2000. e. Intervencions militar en Amèrica Central (Nicaragua), Antilles (Haití) i Amèrica del Sud (Veneçuela). f. Oceà Pacífic. L’expansió comercial i estratègica cap al sudest asiàtic els va dur a l’ocupació de les Filipines, Hawaii, Wake, i arxipèlags que els garantien la ruta del Pacífic fins a Xina.

El poblament

a) Colònia d’explotació (Rhodèsia). Escassa població de la metròpoli. Explotació dels recursos. b) Colònia de poblament (Canadà, Austràlia). Forta presència població europea. Igualtat de drets i privilegis que la metròpoli. Minoria que s’imposa a la població indígena. 2. Model d’organització britànic, incorporat per la resta de potències colonial. a. Colònies. Sense govern propi = dependència directa de la metròpoli. Sistema d’ocupació. Burocràcia colonial = governador i elit de funcionaris metropolitans/indígenes. Sotmesos totalment als interessos econòmics de la metròpoli. a. Protectorat (Egipte). Existència d’una estructura estatal prèvia = institucions indígenes. Reconeixement formal de l’estructura estatal prèvia a la colonització. Imposició d’un govern colonial paral·lel: funcions de defensa i política exterior. b. Domini (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sudàfrica). Territoris amb població indígena escassa. Minoria blanca governa el territori. Institucions autònomes dependents de la metròpoli: sistema parlamentari. c. Mandat (colònies alemanyes, territoris otomans). Apareix a partir de la 1a. Guerra Mundial. Administració “provisional” dels territoris colonials de les potències vençudes.