Creixement Econòmic: Demanda Pública i Privada, Transició Demogràfica i Trampa Malthusiana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,69 KB
El paper de la demanda pública i privada en el creixement econòmic occidental de la Golden Age
El consum privat va créixer impulsat per la demografia, amb un augment de la població. Això va comportar un increment de les rendes familiars i dels salaris, així com una major productivitat del treball. La incorporació de la dona al mercat laboral també va ser un factor clau. Les polítiques keynesianes, basades en la intervenció estatal i polítiques salarials amb forts increments (fruit de la negociació col·lectiva, la importància dels sindicats i les polítiques d'ocupació), van generar un notable augment de les rendes salarials. La conseqüència principal va ser el sorgiment del consum de masses a gran escala.
Aquesta renda salarial, que permetia un consum elevat, es va estendre per Europa i, a partir de 1965, també al Japó. A Espanya, aquest fenomen va arribar a finals dels anys 60. A partir dels anys 60, Espanya va experimentar un canvi significatiu gràcies al turisme i la creació d'indústries automobilístiques com SEAT.
Juntament amb el consum privat, la demanda es va veure complementada per una forta demanda del sector públic, contribuint a l'estat del benestar. El paper de l'Estat va ser destacat, ja que va implementar polítiques d'intervenció keynesianes, és a dir, polítiques de despesa expansives orientades a estimular la demanda. L'Estat va regular i actuar per incentivar el creixement econòmic, enfortint la demanda privada i actuant com a agent inversor a través d'empreses públiques.
Moltes d'aquestes empreses públiques van sorgir en sectors de serveis, provocant monopolis. Les primeres empreses públiques modernes van aparèixer a Europa amb la revolució industrial per a posar en marxa mercats. Durant el període d'entreguerres, van augmentar per fer front a la Gran Depressió. Després de la Segona Guerra Mundial, va arribar l'època daurada de les empreses públiques, amb un major desenvolupament a través de nacionalitzacions en sectors amb fallades de mercat. Tanmateix, a la llarga, les empreses públiques eren menys eficients que les privades, fet que es va evidenciar amb la crisi dels anys 70.
Relació entre la transició demogràfica, el creixement de la població i la demanda de manufactures
El creixement de la població es va produir per la transició demogràfica. Inicialment, es va observar un descens de la mortalitat gràcies a millores en la higiene, la disminució d'epidèmies i una millor alimentació derivada de l'augment de la productivitat agrària gràcies a la tecnologia. En canvi, la natalitat es va mantenir o fins i tot va créixer, ja que anteriorment hi havia una alta mortalitat infantil. Com a resultat, entre 1750 i 1850, la població d'Anglaterra va créixer significativament. A partir de 1850, però, la taxa de natalitat va començar a disminuir. Això va ser degut a la incorporació de la dona al treball, que va retardar l'edat de matrimoni i, per tant, la fertilitat. També va influir el control voluntari de la natalitat (ús de mètodes anticonceptius), ja que les parelles volien oferir una millor vida i educació als seus fills.
L'augment de la demanda de manufactures es va produir per la ràpida transició demogràfica, que va generar un augment de la població, conegut com la "revolució industiosa". Això va incentivar els treballadors a treballar més per obtenir un salari més alt, incrementant el consum. La revolució agrària, per la seva banda, va augmentar la productivitat del camp, passant d'una agricultura de subsistència a una de caràcter empresarial, la qual cosa va provocar un augment de les rendes agràries. Tots aquests factors van fer que augmentés la demanda de manufactures, que a més eren cada cop més barates.
Per què era tan lent el creixement econòmic abans del segle XIX? La trampa malthusiana
El lent creixement econòmic anterior al segle XIX es pot explicar per dues raons principals: la demogràfica i l'econòmica.
La principal causa demogràfica va ser la coneguda "trampa malthusiana". Segons Malthus, existia una relació directa entre l'augment de la població i els rendiments de la terra en una economia agrària. Les millores tecnològiques portarien a un augment de la població i, conseqüentment, a una major demanda d'aliments. Això requeriria cultivar terres de menor qualitat, donant lloc a la Llei de Rendiments Decreixents. Aquesta llei postulava que, com més s'incrementava la terra cultivada sense aportacions addicionals de capital, els rendiments tendien a caure. En aquestes condicions, el creixement natural de la producció era molt lent. Si la productivitat de la terra no podia augmentar, l'oferta d'aliments tendia a caure dràsticament, provocant una disminució de la població. Com a resultat, la qualitat de vida de la gent era mínima, amb una renda per càpita que amb prou feines superava la de les economies de subsistència.
Per altra banda, l'explicació econòmica d'aquest creixement lent es basava en el fet que l'economia era predominantment agrària, amb una base de terres de baixa qualitat. A més, la privatització de la terra era limitada i la tecnologia escassa. Els mecanismes de mercat no funcionaven eficientment, i hi havia una distribució inadequada dels factors de producció. Les institucions preindustrials desincentivaven el creixement, i els mercats preindustrials no tenien incentius per generar excedents a causa de la seva petita escala.