Creixement Econòmic i Canvi Social a Espanya (1955-1975)

A causa del fracàs de l’autarquia, Espanya no disposa de diners per comprar a l’exterior ni per pagar els deutes, i pateix una pèrdua de capital.

El FMI (Fons Monetari Internacional) realitza un diagnòstic d’Espanya i adverteix que, si continua amb l’autarquia, el país s’enfonsarà. Per tant, cal canviar el sistema econòmic cap a una liberalització econòmica.

Joan Sardà és l’encarregat de dur a terme el nou sistema econòmic, i està connectat amb l’Opus Dei.

Franco té por, però no pot fer res més per evitar una revolució (que es produiria si es continuava amb l’antic sistema), de manera que canvia el sistema.

Es canvia l’economia, però no el règim (immobilisme polític).

La renda per càpita a Espanya augmenta per 8 del 1955 al 1975 gràcies al canvi impulsat pels tecnòcrates. Tot i això, la distribució d’aquesta riquesa va ser desigual. A més, Espanya va passar de ser un país rural a un país urbà, amb la gent marxant cap a llocs on es necessitava mà d’obra (Barcelona, Madrid, País Basc).

L’economia europea va créixer favorablement.

La balança de pagaments era favorable, permetent als espanyols pagar els seus deutes.

Pla d'Estabilització de 1959

El govern aprova un pla d’ajust o estabilització molt fort, amb mesures traumàtiques per:

• Reduir la inflació (encariment dels productes).
• Reduir el dèficit públic o despesa pública.

Les mesures traumàtiques són:

• Congelació salarial.
• Elevació del tipus d’interès.
• Reforma fiscal.
• Reducció de la despesa pública.

Espanya ha de liberalitzar el comerç exterior, però té un problema greu: el valor de la pesseta és massa alt, de manera que s’ha de devaluar la pesseta (50% menor). Aquesta mesura afavoreix les importacions.

Com es saneja la balança de pagaments:

Es saneja a través de tres factors:

• Turisme: Es fidelitzen els estrangers. Espanya té bon clima, platja, muntanya i gastronomia, cosa que la converteix en una destinació perfecta.
• Emigrants: Als anys 60, Espanya envia a Europa 3 milions d’emigrants que treballen com a mà d’obra en les ciutats europees.
• Capital estranger.

A més, les exportacions es van mantenir en un mateix nivell, exportant productes de baix valor afegit (cítrics, olis...).

El govern espanyol fa una campanya per atraure estrangers sota el lema ‘‘Spain is different’’, aconseguint un creixement turístic.

El turisme contamina la societat espanyola, perquè porta costums, tradicions i modes diferents. Espanya es sent diferent.

Transformació Econòmica d'Espanya:

Transformacions en l’agricultura:

• Modernització i mecanització de l’agricultura, afegint màquines i tecnologia moderna.
• Més productivitat, tot i que es reduïa la mà d’obra. La gent que sobra del camp (excedent de força de treball) marxa a les ciutats o a l’estranger.
• S’urbanitza el país, deixant de ser un país rural per canviar a ser urbà.

Transformacions en la indústria:

• Industrialització accelerada, intentant crear nous centres industrials amb capital públic i privat.
• S’intenta distribuir la indústria per tot el país.
• Als sectors tradicionals (tèxtil català, siderúrgia basca, minera asturiana), se li incorporen nous sectors com el químic (Tarragona), metal·lúrgia, siderúrgic, construcció i energètic.

Transformacions en el sector serveis:

• Espanya es converteix en un país facilitat pels turistes, amb transports, infraestructures i allotjaments.

Limitacions de l'Economia Espanyola:

• Desequilibri per sectors i zones, amb l'Espanya del nord més productiva que la del sud.
• Dependència de l’exterior en petroli, finançament i tecnologia. Espanya no té petroli ni tecnologia, per tant, ha de pagar a l’exterior per tenir-ho.
• Desigual distribució de la riquesa / Fiscalitat injusta. Catalunya, Madrid, País Basc i Balears estan per sobre del nivell de renda europeu, mentre que els demés estan per sota. Això crea una relació conflictiva entre les comunitats espanyoles.

Canvis Socials Espanyols:

• Transformacions demogràfiques, amb l’aparició del ‘‘Baby Boom’’ (neixen molts nens) i disminueix la mortalitat global i la mortalitat infantil.
• Urbanització, amb la cultura rural en retrocés.
• Comença la societat de consum. Als anys 60, la gent comença a consumir productes com roba, electrodomèstics o automòbils.
• S’abandona la família extensiva i s’adopta la família nuclear.

Evolució Política dels Anys 60:

Continuïtat del règim dictatorial. Han de mostrar, però, algun signe d’aperturisme (obrir-se una mica davant Europa; donar una bona imatge).

Creixement de l’oposició política, amb noves generacions, fills dels que van estar a la guerra i fills de famílies dels vencedors.

Signes d'aperturisme:

• Reforçament de ministres tecnòcrates de l’Opus Dei, que impulsen la liberalització econòmica però mantenint la dictadura, argumentant que Espanya no està preparada per a la democràcia.
• Fraga Iribarne (Ministre d’Informació i Turisme) va fer diverses lleis:
  • Llei de Premsa (1966): Elimina la censura prèvia, però et pot caure una multa si vas contra el règim.
  • Llei de representació familiar: Homes caps de família poden presentar-se a les corts.
• Llibertat religiosa 1967.

A l’any 1968, Franco comença a pensar en que es morirà, i ell ho anomena ‘‘El hecho biologico’’. S’ha de pensar en un successor: i el pretendent és l’Almirante Carrero Blanco.

Però Franco a l’any 1969, escull com a successor al Príncep Joan Carles de Borbó i Carrero Blanco (que mor al 1973 per un atemptat) haurà de controlar que el rei compleixi i mantingui el Franquisme.