Creixement i Desenvolupament Infantil: Trastorns i Cures Essencials

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB

Creixement i Desenvolupament Infantil: Conceptes Clau

Creixement

Procés quantitatiu a través del qual s'incrementa el nombre de cèl·lules (talla, pes, perímetre cranial...). S'inicia en el moment de la concepció i varia en funció del sexe i l'edat.

Desenvolupament

Procés qualitatiu que passa amb el temps i amb el perfeccionament de les diferents funcions de l'organisme.

Maduració

Conjunt de processos associats a l'aparició natural i espontània d'una sèrie de pautes i conductes programades biològicament i que tenen com a límit la genètica. Depèn dels factors interns del codi genètic.

Trastorns Freqüents en el Creixement Infantil

Són una desviació del patró normal del creixement dels nens sans, entès com una mitjana, ja que no hi ha dos nens iguals.

Trastorns Genètics

  • Talla baixa: Condició on la talla és significativament inferior a la mitjana per a l'edat i el sexe.
  • Talla alta: Condició on la talla és significativament superior a la mitjana per a l'edat i el sexe.
  • Acondroplàsia: Trastorn de creixement per una talla baixa no proporcionada, amb les cames i els braços petits.

Trastorns Alimentaris

Afectacions relacionades amb la nutrició i l'alimentació.

Trastorns Hormonals

  • Acromegàlia: Excés de l'hormona del creixement (GH), amb creixement exagerat de mans, peus i part inferior de la cara.
  • Dèficit de l'hormona del creixement (GH): Representa un grup heterogeni de desordres secundaris a defectes congènits o adquirits de la secreció o acció de la GH.
  • Diabetis Mellitus: Alteració del metabolisme que provoca la intolerància a la glucosa.
  • Hipotiroïdisme: Disminució de la funció de la glàndula tiroides; es torna lent i no produeix les hormones tiroides per a l'organisme.

Altres Trastorns Comuns en la Infància

Enuresi

Emissió d'orina al llit o a la roba. Es considera un problema als 5/6 anys, depenent del sexe.

Tipus d'Enuresi:

  • Diürna: Durant el dia.
  • Nocturna: Durant la nit.
  • Mixta: Tant de dia com de nit.
  • Primària: No ha controlat mai l'esfínter.
  • Secundària: Ja havia controlat i després deixa de fer-ho.

Encopresi

És l'evacuació repetida i involuntària de les femtes en llocs inadequats. Generalment està acompanyada d'enuresi. Pot anar associada als mals hàbits d'aprenentatge del control d'esfínters.

Eritema de Bolquer

Irritació a la pell que es manifesta a la zona del bolquer. Afecta la zona genital, provoca un envermelliment de la zona i, a vegades, inflor i, en casos extrems, fongs.

Pediculosi (Polls)

Per sobreviure necessiten sang humana; la femella deixa ous o llémenes.

Helmintiasi (Cucs Intestinals)

Conjunt de malalties causades per tenir paràsits als intestins. Posen ous al voltant de l'anus i provoca molta picor. S'encomana a través de la transmissió oral-fecal i està relacionada amb una mala higiene de mans i ungles. Poden produir insomni, intranquil·litat i bruxisme.

Funció Protectora i Ergonòmica del Vestir

Funció Protectora de la Roba

La roba està en contacte amb la pell. És preferible que la roba que estigui en contacte directe amb la pell ajudi a conservar-ne la temperatura. Cal adaptar-se al clima existent. Després de cada bany cal posar roba neta, i la roba per dormir ha de ser ampla i còmoda.

Funció Ergonòmica de la Roba

La roba ha de ser ampla i no ha de comprimir el cos ni impedir la llibertat de moviments. Per ajudar, notificarem a les famílies amb recomanacions pel que fa a la roba:

  • Ha de ser fàcil de posar i treure.
  • Conjunt de dues peces.
  • Gomes a la cintura que no apretin.
  • El body ha de tenir obertura per l'entrecuix i per l'espatlla.
  • Evitarem petos, pantalons amb tirants, cinturons, llaços...

El Calçat Infantil Adequat

  • Ha de ser adequat a la grandària del peu.
  • La sola ha de ser flexible.
  • No ha de lliscar pels costats.
  • No ha de tenir doblecs ni costures gruixudes al folre.
  • No reutilitzar el calçat dels germans.
  • Ha de ser fàcil de treure i posar.

Control d'Esfínters en Nens

És un aprenentatge complex que requereix una maduresa fisiològica que implica un control muscular voluntari (conscient i inconscient) i motivació. Es pretén que el nen:

  • Aprengui el funcionament del seu cos i reconegui les seves necessitats i la manera de satisfer-les.
  • Comprengui el procés d'evacuació del seu cos.

Aquest aprenentatge suposa l'adquisició del control d'esfínters diürn i nocturn.

Estratègies per al Control d'Esfínters

Normalment comencen entre els 20 i 24 mesos. És un procés que substitueix l'evacuació involuntària del recte i la bufeta pel control voluntari dels esfínters anal i uretral.

Primer, cal informar els pares de la decisió de començar el control d'esfínters.

Passos Clau:

  1. Introduir l'orinal.
  2. Retirada del bolquer.
  3. Pas a l'inodor.

Criteris i Característiques Psicosocials

Models i Estils Educatius

Mostra als alumnes uns patrons de conducta que, de forma involuntària, interioritzen per imitació. Els educadors són models a seguir.

Relacions Interpersonals

La higiene mental està determinada per la satisfacció de les relacions entre educadors i famílies. Com a models, hem de cuidar molt la imatge que projectem en ells. Hem de ser partidaris del diàleg i l'empatia com a les nostres millors eines.

Entradas relacionadas: