Creixement Demogràfic i Canvis Socials a Espanya (1960-1970)

Creixement demogràfic i canvi social

L'augment de la població

La dècada dels 60, la població espanyola va experimentar una taxa de creixement més important del segle. L'augment demogràfic va ser degut a un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i una natalitat elevada a causa de les millores de condicions de vida. Les millores d'expectatives econòmiques van contribuir a mantenir un nombre de naixements elevat, ja que l'ús de mètodes de planificació familiar era inexistent i el franquisme proposava una política clarament natalista. La taxa de fecunditat es va mantenir alta durant tota la dècada (2.8 fills per dona). La piràmide d'edats va reflectir aquest boom demogràfic, va augmentar la població entre 0-14 anys i més de 65 a causa de l'augment de l'esperança de vida que va passar a 70 per als homes i 76 per a les dones.

Els moviments migratoris

El creixement demogràfic va estar acompanyat d'importants moviments migratoris. El procés de mecanització i modernització de l'agricultura va deixar sense treball a molts llauradors que van veure en l'emigració la possibilitat d'obtenir uns ingressos, i això va donar lloc a un èxode rural per a fugir d'unes condicions de vida miserables. Les zones agrícoles d'Espanya (Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia) van rebre emigrants. I més d'un milió tres-cents mil d'espanyols es van traslladar a altres països a la recerca de treball: França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica van ser les destinacions principals. Les migracions interiors van ser encara més espectaculars: 4 milions de persones van canviar de lloc de residència. També va haver-hi un augment de població en zones amb més dinamisme econòmic, com ara Madrid, Catalunya, el País Basc, i València, (ja que els immigrants solien ser joves). Aquests moviments de població van fer més agut el desequilibri demogràfic i econòmic entre diferents territoris d'Espanya. Les àrees més dinàmiques concentraven la major part de la població i experimentaven un procés d'urbanització intens, unes altres quedaven estancades i s'anaven despoblant progressivament. Per tant les zones industrials (Madrid, Barcelona, Bilbao, València) rebien immigrants sense les infraestructures necessàries per acollir-los. El barraquisme i la proliferació de barris mal equipats i amb habitatges precaris van caracteritzar l'urbanisme d'aquells anys.

Els canvis en l'estructura social

El desenvolupament de l'economia i l'expansió dels sectors serveis van donar lloc a canvis importants que van suposar la formació definitiva a Espanya d'una societat capitalista industrialitzada, alhora que el pes social de la classe mitjana augmentava de manera considerable. La distribució sectorial de la població mostra aquest canvi: els actius agrícoles van disminuir, mentre que els industrials van augmentar, per tant van créixer el nombre d'obrers industrials. L'enorme canvi social d'Espanya dels 60 va comportar un increment del volum de les classes mitjanes i la formació de la burgesia urbana. Juntament amb els professionals autònoms, va créixer també el nombre de funcionaris de l'Estat i dels professionals qualificats dedicats a la gestió de la indústria.

Les noves pautes socials

En poc més d'una dècada, l'expansió de l'economia va comportar una transformació profunda de la societat espanyola que va avançar cap a unes pautes socials i uns hàbits culturals propis de les societats modernes i industrialitzades. Els canvis van ser:

• L'augment del poder adquisitiu va fer possible l'entrada d'Espanya en l'anomenada societat de consum, també es va popularitzar l'automòbil, a partir del Seat 600, de producció nacional.
• Es va estendre notablement la demanda d'educació, i el 1970, la Llei general d'educació va remodelar tot el sistema educatiu i va suposar un augment de la població escolaritzada, des de l'ensenyament primari fins a la universitat, i el creixement de les inversions de l'Estat en educació. L'analfabetisme va disminuir fins a assolir els nivells dels països més avançats alhora que tenia lloc una democratització progressiva del sistema educatiu amb la incorporació d'un bon nombre d'estudiants de famílies obreres i classes mitjanes baixes.
• La família va començar a tenir canvis: la família extensa de tradició rural va anar sent substituïda per la família nuclear (pares i fills) típica del món urbà i industrial. Els joves van començar a viatjar a l'estranger i van introduir a Espanya noves idees i pautes de comportament.
• La condició femenina també va canviar. La dona va començar a abandonar el seu paper tradicional de mare i esposa per a incorporar-se al món dels estudis i al treball remunerat sobretot en activitats administratives i de serveis. La reivindicació dels drets de les dones va donar lloc al sorgiment d'un nou moviment feminista (encara que la taxa d'ocupació femenina es va mantenir molt baixa).
• La renovació de l'Església derivada del Concili Vaticà II va tenir un gran impacte a Espanya i va influir decisivament en un sector de l'Església espanyola que reclamava la democratització.

El progrés social i el canvi de pautes culturals van afeblir els suports del règim franquista. El canvi social va estimular el creixement d'un nou tipus d'oposició que reclamava la democratització del règim, llibertats polítiques i sindicals i una societat més oberta en consonància amb els nous moviments culturals europeus.